El dol de la tragèdia que va suposar la Guerra Civil i la dictadura encara no s'ha pogut tancar en moltes famílies catalanes. Per això el Departament de Justícia ha presentat la campanya de conscienciació "Tancar el dol", dirigida a les famílies que busquen els seus membres desapareguts durant aquells anys perquè els inscriguin al Cens de persones desaparegudes i s'apuntin al Programa d’identificació genètica. Actualment, el nombre de perfils genètics és de 2.774, una xifra baixa, ja que les víctimes inhumades de la Guerra Civil i la dictadura s'estima que són al voltant de 20.000.
El Govern posa a l'abast de les famílies un seguit de recursos per ajudar-los a refer la seva memòria, que un dia va ser arrabassada. La campanya vol donar a conèixer les eines del Departament, a través de la Direcció General de Memòria Democràtica, per reparar la memòria i ajudar les famílies afectades a tancar el dol.
S'enviaran díptics i cartells als diferents espais de memòria que té la Generalitat arreu del territori català i, paral·lelament, es promouran anuncis a la premsa escrita, digital, a la ràdio, a la televisió i a les xarxes socials, que es difondran amb el hashtag #tancareldol. L’anunci principal de la campanya es pot veure al canal de Youtube del Departament de Justícia mitjançant aquest enllaç. La presentació de la campanya coincideix amb l'estrena del nou docutainment de TV3 Quanta guerra!, de divulgació històrica sobre la Guerra Civil, en què ha col·laborat el Departament de Justícia.
El cas de Josep Sans Amb la voluntat de conscienciar el màxim nombre de persones possible, l'epicentre de la campanya segueix la història real de la família de Josep Sans Cabot, membre de l’exèrcit republicà mort al front de l'Ebre l'any 1938, les restes del qual es van localitzar a Corbera d'Ebre, a la Terra Alta. Avui, la seva filla, la Rosa, i la seva neta, la Lourdes, són les protagonistes de la campanya, ja que són un testimoni del que suposa recuperar les restes d'un dels de casa desaparegut durant dècades gràcies a la inversió en polítiques públiques de memòria democràtica.
Josep Sans, de Sant Andreu de Llavaneres (Maresme), va ser enviat al front de l'Ebre el febrer de 1938 i va desaparèixer el mes de setembre. La darrera carta que li havia enviat la seva dona li va ser retornada el 16 de setembre de 1938. Segons un document del jutjat de pau de Sant Andreu de Llavaneres, va morir el 9 de setembre, tot i que la data exacta no s'ha pogut confirmar. El seu cos es va localitzar en una intervenció arqueològica. El punt on es van trobar les despulles era un forat causat per un projectil. Fruit d'aquella intervenció es van recuperar les restes de quatre persones mortes durant la batalla de l'Ebre.
És un exemple clar de com poden funcionar les polítiques públiques dirigides a recuperar la memòria de famílies ferides pel drama de la guerra. Els descendents de Sans el van inscriure al Cens de persones desaparegudes i la seva filla Rosa es va adherir al Programa d'identificació genètica el gener de 2017, fet que n'ha permès la identificació positiva. El 13 de novembre de 2021, la consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, va presidir l'acte de lliurament de les restes d'aquest soldat republicà a la seva família, al cementiri de Sant Andreu de Llavaneres. Allí va fer constar que era un acte de justícia històrica que el Govern de Catalunya ajudi les famílies a tancar el dol.
Programa d’identificació genètica El Programa d'identificació genètica de les persones desaparegudes es fa en col·laboració amb el Departament de Salut, a través de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron. Vigent des de 2016, permet crear dues bases de dades: classifica els perfils genètics dels familiars de desapareguts durant la Guerra Civil i la dictadura, i els perfils extrets de les restes humanes de persones inhumades mitjançant el Pla de fosses. L'extracció de la mostra genètica és gratuïta.
El creuament de la informació d’ambdues bases de dades fa possible establir relacions de parentiu i, per tant, determinar identificacions personals. Gràcies al programa, s'han pogut identificar i retornar a les famílies els cossos de divuit individus desapareguts. Actualment hi ha 6.367 persones inscrites al Cens de persones desaparegudes i s'han pogut enviar 3.794 respostes a familiars amb informació sobre la persona en qüestió. Això és possible gràcies a la tasca que du a terme la direcció general de Memòria Democràtica. La dictadura, de prop de 40 anys, va crear una boira massa espessa perquè la memòria s'obrís pas. Però la política de memòria engegada pel Govern permet refer el buit de la tragèdia. Tancar el dol amb la història.
