Tània Verge: «Demanem que el pressupost per atendre violències masclistes es dupliqui»

A l'espera de concretar aquest setembre la seu definitiva, la conselleria d'Igualtat i Feminismes avança des de les dependències del Palau de la Generalitat, un cop completada l'estructura d'un departament de nova creació. Al capdavant hi ha Tània Verge (Reus, 1978), catedràtica de Ciència Política i síndica de l'1 d'octubre, una especialista en polítiques feministes que treballa per impregnar el conjunt de l'acció del Govern del relat de la igualtat.

En aquesta entrevista amb NacióDigital, Verge desgrana l'encàrrec rebut per Pere Aragonès i exgeix pressupost per dur-lo a terme. També posa èmfasi en el treball per aglutinar competències encara en mans de l'Estat i en la necessitat de sacsejar vells enfocaments, per la via, per exemple, del llenguatge inclusiu.

- En una entrevista a El Periódico, el juny passat, va dir una frase que podria sintetitzar el que pretén per a la conselleria: "En aquesta legislatura no acabarem amb la violència masclista, però sí que ho farem amb la institucional".

- L'erradicació de les violències masclistes és una prioritat perquè és un atac als drets humans. Té causes estructurals, un sistema de dominació en el que la violència juga un paper. Sovint ens trobem que, en l’atenció a les dones en aquesta situació, les administracions causen una revictimització, ja sigui perquè no se les creu, per la valoració de risc que es fa o per la tramitació dels ajuts. La violència institucional és la primera que hem d’atacar pel que fa a la situació i a la reparació. Cal també un treball específic en la violència sexual, l’educativa, la digital, l'obstètrica... Ens calen noves eines i coordinar-nos amb la resta de departaments. Tenim l'encàrrec de coordinar aquesta acció a la Generalitat i amb el conjunt d’administracions.
    
- Ha passat ja més d'una setmana de l'assassinat d'un nen de dos anys, presumptament a mans del seu pare, en un hotel de Barcelona. El cas indica fins a quin punt la violència contra les dones pot ser cruel. En què pot contribuir la conselleria per atendre aquestes situacions?

- Són feminicidis associats amb la voluntat de fer mal a la parella i ens posa molt de manifest que no hi ha possibilitat que un maltractador sigui un bon pare. Els infants també són víctimes. El conjunt de mesures són de transformació estructural. Tenim un grup d'anàlisi dels feminicidis per analitzar què pot haver fallat i què cal fer millor. Hi ha un treball també en l'àmbit judicial, que té a veure amb la formació del personal de l'administració de justícia per trencar determinants estereotips i per tenir en compte la violència masclista estructural, com les denúncies que a vegades posen els agressors per deslegitimar la parella.
   

"La cartera de serveis públics per a víctimes de violències masclistes no és suficient"

- La cartera de serveis públics d'assistència a víctimes de violència masclista és suficient?

- Sabem que no és suficient i, per això, demanem més recursos i posar-ne en àmbits que són nous i especialitzats, com ara el de la violència sexual.
 

 
- El relat del Govern és que no són tan importants els recursos del departament com el fet que totes les conselleries s'impregnin de polítiques feministes. Però quins recursos reclamarà en el projecte de pressupostos?

- No és comparable quan es crea una conselleria de zero amb el fet d'incrementar pressupostos de conselleries existents. Aquí cal una despesa addicional per arrencar. Per atendre les violències masclistes, demanem duplicar els recursos que s’hi destinen, des de la prevenció i la sensibilització, amb campanyes dirigides als homes, fins a la reparació.

"El que fem és procurar que tots els departaments facin efectiva la igualtat més enllà de la lògica dels compartiments estancs"

- Digui'ns accions concretes que, des de la conselleria d'Igualtat i Feminismes, es poden impulsar i que reverteixin en l'escola, els mitjans públics i els cossos de seguretat.

- Parlem d’igualtat en plural, perquè portem temes de racisme, de polítiques LTGBIQ... La transversalitat és inherent a les polítiques d’igualtat. En l'àmbit educatiu, per exemple, una qüestió clau és tenir currículums escolars més inclusius amb referents femenins, amb l’educació sexoafectiva... En el del treball, hem fet plans d'ocupació per atendre persones trans o en situació de violència masclista, i hem avançat en el tema de la pobresa menstrual. Al final, el que fem és procurar que tots els departaments facin efectiva la igualtat més enllà de la lògica dels compartiments estancs.   

- Amb el projecte l'ampliació de l'aeroport del Prat i la candidatura dels Jocs Olímpics d'Hivern, el relat de la conselleria d'Acció Climàtica pateix el perill de quedar sepultada per la contestació ciutadana a aquests projectes. Tem que a la seva conselleria li pugui passar el mateix per la polèmica del llenguatge inclusiu?

- No creiem que pugui quedar tapada la feina, perquè hi ha tot un desplegament d'accions en marxa. El llenguatge té un context sociohistòric sempre. Creure que el llenguatge és totalment aliè al que l'envolta no encaixa amb la sociolingüística. La utilització de la 'i' en català per part de les persones no binàries i per determinats col·lectius existeix al carrer. S'usa aquí i en altres llocs del món. El que fa és visibilitzar realitats que alguna part de la població desconeix.

"Nosaltres no ens hem inventat el llenguatge no binari La Generalitat ja té una trajectòria en ús del llenguatge no sexista i tenim encara més propostes de millora"

- Entén l'actitud refractària d’alguns acadèmics?

- Sobre qualsevol tema sempre hi ha debat, gent a favor i d'altra en contra, i com a administració ho hem d’escoltar i fer el que creiem que és més sòlid. Nosaltres no ens hem inventat el llenguatge no binari i no androcèntric, és un treball que es va fent des de fa més de vint anys des de molts àmbits. Quan s’utilitza el masculí genèric en qüestionaris o ofertes de treball, hi ha una taxa de resposta diferent en homes o dones. Com a administració, i sabent que aquesta realitat és una realitat, hem d'actuar. En un context de societats patriarcals, el llenguatge està impregnat d'això i permet reforçar les polítiques d'igualtat. La Generalitat ja té una trajectòria en ús del llenguatge no sexista i tenim encara més propostes de millora.

- Algun exemple de què es pot fer?

- Hem de donar exemple en l'ús del llenguatge i poder fer campanyes concretes i específiques d'això. El 28 de juny ho vam fer i ha generat una certa polèmica, que ha estat exagerada. Al final, el que permet també és saber que hi ha qui no s'identifica amb un determinat gènere i cal donar-los visibilitat.   

- S'entén que la nova conselleria ho ha de sacsejar tot, si vol tenir visibilitat. Però amb la carpeta del llenguatge inclusiu no han afegit pressió al departament?

- L'encàrrec de sacsejar ve del mateix president. I passa també per explicar al conjunt de la societat les desigualtats i les discriminacions quotidianes. Ens correspon liderar la transformació feminista, i això vol dir donar visibilitat a determinades realitats i discriminacions. Ja hi ha recomanacions de llenguatge no androcèntric que estan assumides i han d’anar apareixent, perquè estan normalitzades al Parlament Europeu, per exemple.   

- Catalunya va ser pionera amb una llei contra l'homofòbia. Però les agressions homòfobes, sigui per l’auge de la intolerància o perquè hi ha més denúncies, són una realitat desagradable que no ha desaparegut. Com s'han de combatre des de l'administració més enllà de l'eficàcia policial?

- El fet que la llei hagi permès donar visibilitat a situacions de discriminació també ha fet emergir més casos, que es produeixen només pel fet de tenir determinada orientació. Reforcem els serveis que ja existeixen al territori, que són més de cent punts, per assistir a les persones que la pateixen i treballem en la sensibilització, també des de l'administració. Per exemple, les persones trans fins i tot tenen feina per registrar el seu nom amb normalitat. És important combatre la infradenúncia, i en això treballem amb Justícia i Interior.    

- Una de les lleis que ha generat més debat en la legislatura espanyola és la llei trans. Vostè demana normalitzar que hi hagi qüestions que no generin unanimitat dins del feminisme, però és partidària de l'autodeterminació de gènere.

- La posició de la conselleria és transinclusiva, ho hem dit diverses vegades. No hi ha cap altra sortida. L'autodeterminació de gènere és un dret humà que hem de garantir en tots els àmbits. I cal seguir ampliant la garantia de drets i el respecte al fet de ser i fer. Que el PSOE coincideixi amb arguments de l’extrema dreta és preocupant. Per sort, però, a Catalunya el moviment és transinclusiu. Aquí el debat és un altre.

"La dimissió d'Alfred Bosch? Aquest exercici de responsabilitat política supera amb escreix la sanció de suspensió de tres a sis mesos"

- Què en pensa que el Govern no hagi sancionat Alfred Bosch?

- L'expedient conclou amb una proposta d’entre tres i sis mesos de suspensió de l’exercici del càrrec, com a sanció a una infracció greu per manca de diligència deguda davant l’assetjament comès per una altra persona. Com en qualsevol àmbit públic o privat, les sancions d’un expedient són aplicables a les persones que formen part de l’organització i aquest ja no és el cas, perquè el conseller va assumir la màxima responsabilitat política amb la seva dimissió. Aquest exercici de responsabilitat política supera, doncs, amb escreix la sanció de suspensió de tres a sis mesos. Més enllà d'aquest cas, el Govern revisarà el protocol vigent per tal que es garanteixi la diligència deguda en l'atenció i l’acompanyament a les víctimes de situacions d'assetjament, així com per establir mesures de reparació.
 

- Quina relació de treball compartit té amb la ministra Irene Montero? Veu indispensable una reforma de llei de l'avortament, com pretén la ministra?

- Amb el Ministeri d'Igualtat hi hem estat en contacte. No ens hi hem pogut reunir encara per una qüestió d'agenda, però ho farem aquest setembre. Treballarem a partir d'una agenda compartida, però això no implica que renunciem a defensar els nostres àmbits competencials ni que ens resistim a reclamar a l'Estat que compleixi els seus deures. En el cas de la violència masclista, la llei espanyola no està gens actualitzada pel que fa als tractats internacionals de referència. I això comporta després problemes, també en l'àmbit judicial, quan algunes denúncies són desestimades o algunes condemnes són més baixes, perquè no queda allò que el conveni d'Istanbul -que és el tractat de referència- estableix. En la llei trans tenim moltes coincidències amb la ministra i el primer esborrany que s'havia presentat tenia un altre enfocament. En el cas de la llei de l'avortament, ens sumem a les reivindicacions fetes en el seu moment pel moviment feminista, que demanava que el període de reflexió decaigués o que les menors no necessitessin el consentiment patern.

- Com es pot fer compatible que el Govern encara pagui els concerts a escoles que segreguen per sexe -malgrat que sigui per ordre judicial- i, a la vegada, que tingui una conselleria de Feminismes que defensa el contrari?

- Són imposicions judicials que passen per sobre de la voluntat del Parlament i del Govern.

- De la voluntat actual.

- Sempre, en política, és la voluntat actual. Són imposicions judicials, com deia, que suposen una limitació. Com també és una limitació que, en l'àmbit de les migracions, estiguem subjectes al reglament d'estrangeria. En aquests paràmetres de les limitacions competencials hem de fer política pròpia. I el model coeducatiu és un política central, que està recollit fins a lleis diferents aprovades pel Parlament. Això ha de tenir una traducció ferma en el sistema educatiu. Estem parlant d'un canvi en profunditat, però el treball ha de començar ja perquè es pugui consolidar.

- Malgrat aquestes limitacions competencials, què pot aportar el Govern en la recollida dels refugiats afganesos?

- Amb un estat propi disposaríem de competències en matèria d'asil, que implicaria poder tramitar les sol·licituds d'asil i tenir capacitat pròpia per decidir sobre l'establiment de vies legals i segures. Aquesta és la part que no tenim i exigim a l'estat espanyol que faci. Espanya té un percentatge de denegació de sol·licituds altíssim: només en concedeix el 5%, quan la mitjana europea està al voltant del 33%. L'Estat també gestiona de manera centralitzada el programa d'acollida en primera fase, que és molt deficitari perquè està pensat des de la primera acollida d'emergència, quan sabem que les persones que demanen asil necessiten una acollida permanent. La Generalitat treballa amb una perspectiva més integral, des de l'atenció a la salut mental fins a l'escolarització, l'ocupació o la integració sociocomunitària. Per tant, exigim a l'Estat la nostra competència en acollida, que no hauria de ser només en la segona fase sinó també en la primera. L'Estat està incomplint sentències judicial del Suprem, que reconeixen a la Generalitat la competència en acollida. Reclamem la competència i els recursos. I també estem treballant per poder donar una resposta immediata, àgil i coordinada a la situació específica de l'Afganistan.
 

- Fa uns mesos que és consellera. Ha percebut actituds masclistes al Govern?

- No... Al Govern, no; a les xarxes, sí. També ho havia treballat en el meu àmbit de recerca, com les dones rebem uns atacs diferents als dels que reben els homes. Els atacs, i no parlo de crítiques, que òbviament són legítimes, sinó d'atacs que es dirigeixen a unes quantes, però que són per a totes. Amb el Govern crec que és tot el contrari, perquè el conjunt de l'executiu està convençut que aquesta és una revolució en marxa i recollim la força que té el moviment al carrer. El discurs feminista és central en el discurs del president, i això facilita i acompanya la nostra feina.

"El discurs feminista és central en el discurs del president, i això facilita i acompanya la nostra feina"

- Tram final de l'entrevista. Durant el procés creu que s'ha discutit de forma suficient sobre el model de país i els seus valors? Carme Forcadell va dir que '’havia deixat de banda una part de la ciutadania.

- Que la resposta espanyola hagi estat tan repressiva, primer amb la negació i després amb l'ús de la força coercitiva, ens ha impedit fer un debat necessari. Això també ens va passar amb el 9-N: vam discutir més temps sobre com votar que no pas sobre el que votàvem. Els partits unionistes han tingut l'estratègia de deslegitimar-lo no participant-hi. És qüestionable la seva actitud des del punt de vista democràtic -no voler-ne ni parlar- i això fa que arrosseguem un dèficit que fa que una part s'hagi sentit exclosa. Hi ha també una qüestió d’enfocament: no es tracta de convèncer del sí sinó de fer partícip tothom d'un nou model i el que implica tenir un estat propi. Això de fem la independència avui i demà ja veurem, no ho comparteixo. Parlem de per què la volem i sumarem més gent i podrem fer un procés més obert on l’eix ideològic també hi sigui. Les entitats feministes també ho van trobar a faltar, més debat sobre el model de país i els assumptes que han de ser transversals a la república que volem, que ha de ser una comunitat compartida.

- Va ser a la sindicatura de l’1-O i això va fer que s'enfrontés a un procés penal. Van quedar absolts, però la Fiscalia ha recorregut la sentència. Abans d’acceptar el càrrec va valorar els riscos penals o estem en una fase diferent i són menors?

- L’Estat el que demostra amb el poder judicial i altres poders és que segueix exercint la repressió a diferents nivells; per exemple, quan recorre totes les sentències absolutòries o amb mesures econòmiques. És un deure servir les institucions del país. Hauria estat insòlit no atendre la petició de transferència de coneixement d'un parlament democràtic per supervisar un referèndum. En el cas de la conselleria, portar la meva trajectòria acadèmica al Govern, per a mi era una ocasió única, i va pesar més el projecte de la transformació feminista que per primer cop assumia un executiu que els riscos que suposava ser-hi. Els processos polítics no es resolen via penal i no podem estar coartats.

- El president va comprometre's a "culminar" el procés d'independència. Vista l'actitud del PSOE contrària al referèndum pactat, creu que això es pot fer per la via unilateral?

- Sé que ara soc consellera, però soc politòloga i no ens agrada fer prediccions de futur. La bola de vidre no la tenim. La feina de la mesa de negociació ha de ser explorar totes les vies pel referèndum i l'amnistia. S'ha de continuar fent el treball de forma coordinada des de tants espais com es pugui.

"Encallar-nos amb el passat a partir de retrets no és útil"

- Entén que hi hagi un sector de l'independentisme que digui que s'ha malbaratat l'1-O?

- Tenim diagnòstics diferents dins el moviment de què va fallar l'octubre del 2017 i de quin és el valor de l'1-O de cara al futur. Igual que abans li comentava del feminisme, hem de normalitzar les diferències i discrepàncies. El que resta és que un moviment que només pot ser divers, perquè així s'ha conformat, no pugui treballar unit per objectius comuns. Encallar-nos amb el passat a partir de retrets no és útil. La mirada de futur ha de ser admetre la diferència i buscar com treballem sense catalogar de botifler a qui discrepa. Del contrari, anem a la frustració. L'estratègia pot canviar, però ha de ser compartida. La sensació de desconfiança desanima i pot acabar en malbaratament.

- El sector no governamental de Junts es desmarca de la mesa de diàleg.

- Forma part d'aquestes discrepàncies, però el que és a l'agenda és la reunió i ho treballarem com un sol Govern.