El Tribunal Europeu de Drets Humans ha decidit aquest dijous tancar el cas de l'expresident Artur Mas contra Espanya sense examinar-lo per la manca de resposta de l'expresident i del seu advocat Xavier Melero. El tribunal va demanar a Mas que aportes les seves observacions al cas després de rebre la resposta d'Espanya, però no va contestar.
El TEDH va enviar un nou avís a principis d'aquest any per presentar observacions a tot tardar el 12 de febrer, però tampoc va obtenir resposta. Per això, el tribunal amb seu a Estrasburg ha interpretat que l'expresident "no tenia intenció de continuar" amb la demanda per vulneració de drets humans i ha arxivat el cas.
Mas va portar el 2022 a Estrasburg la condemna de desobediència com a responsable de l'organització de la consulta del 9 de novembre del 2014. Va ser inhabilitat un any i un mes per incomplir la providència del Tribunal Constitucional que suspenia cautelarment la consulta del 9-N. En concret, Mas al·legava que la justícia espanyola ha violat el principi de legalitat i qüestiona que els fets fossin de caràcter "penal".
Mas assegurava davant el TEDH que la decisió del TC "no va ser prou precisa, concreta i categòrica" a l'hora de prohibir la consulta. Per això, considera que la condemna va vulnerar l'article 7 de la Convenció Europea de Drets Humans, que impedeix condemnar a algú per "una acció o omissió que, en el moment de ser comesa, no constitueixi una infracció segons el dret nacional o internacional".
Mas parla de "malentès procedimental"
Mas creu que l'arxiu és fruit d'un "malentès procedimental". En declaracions a diversos mitjans ha explicat que la seva defensa creia que no era obligatori ampliar les al·legacions presentades, com li havia demanat el tribunal, i per tant ho atribueix a "un malentès entre les parts".
Segons Mas la situació és "una llàstima" perquè, si hagués guanyat el cas, hauria estat "una victòria política i moral". De totes maneres, l'expresident subratlla que l'arxiu "no assenta cap precedent" perquè el tribunal no ha entrat en el fons de la causa, que Mas considera "preservat".
El cas del 9-N
El govern de Mas va celebrar una consulta sobre la independència de Catalunya el novembre del 2014, malgrat el recurs del govern espanyol al Tribunal Constitucional sobre el procés participatiu. Mas es va negar a acceptar la suspensió cautelar del TC i la consulta es va celebrar igualment.
El març del 2017 el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va condemnar Mas a dos anys d'inhabilitació, l'exvicepresidenta Joana Ortega a un any i nou mesos i l'exconsellera Irene Rigau a un any i mig, pels delictes de desobediència i absolts del de prevaricació. També va imposar una multa de 36.000 euros a Mas, 30.000 a Ortega i 24.000 a Rigau.
El gener del 2019 el Tribunal Suprem confirmava la condemna, però rebaixava la pena d'inhabilitació de Mas de dos anys a un any i un mes i l'equiparava a la pena que va imposar el Suprem a l'exconseller de presidència, Francesc Homs, també amb relació al procés participatiu de novembre de 2014. El TS defensava que la condemna "no se sustenta en la convocatòria d'una consulta il·legal sinó en desobeir un mandat del TC".
L'octubre del 2021, el Tribunal Constitucional va confirmar per unanimitat la condemna pel delicte de desobediència defensant que es va respectar el principi de legalitat penal, ja que la seva providència per suspendre el 9-N té la naturalesa pròpia d'una "resolució judicial", era "clara" i "executiva per antonomàsia". Igualment, el TC va negar que s'hagi vulnerat el dret a participar en els assumptes públics i els drets a la llibertat ideològica, d'expressió i de reunió, recordant a Mas que tenia l'obligació de complir les resolucions judicials.