19
de març
de
2019, 13:30
Actualitzat:
15:22h
El president de la Generalitat, Quim Torra, ha decidit mantenir la pancarta amb el llaç groc de la façana de Palau. Així ho ha comunicat en la reunió d'aquest dimarts, en la qual s'ha expressat la voluntat que totes les conselleries actuïn de la mateixa manera. Es presentaran al·legacions a la Junta Electoral Central (JEC), sense descartar anar al Tribunal Suprem, i hi haurà reunions amb el Síndic de Greuges, Rafel Ribó, per tal que emeti recomanacions sobre què fer en aquest cas. Ribó ha rebut l'encàrrec d'elaborar un informe sobre la qüestió, que el Govern considerarà vinculant.
Així ho ha detallat la consellera de la Presidència, Elsa Artadi, en la roda de premsa posterior al consell executiu. Davant la possibilitat que s'obri un procés contra Torra, ha indicat que encara no es troben en aquest "escenari". Aquesta serà l'última roda de premsa d'Artadi com a portaveu del Govern, ja que abandonarà el càrrec abans de diumenge juntament amb la consellera de Cultura, Laura Borràs, arran del salts que faran a les llistes de Junts per Catalunya (JxCat) a Barcelona i al Congrés.
"El president no ha donat cap ordre", ha apuntat Artadi en referència als consellers. "Hi haurà coordinació entre les seus centrals, on hi ha els despatxos dels titulars de cada Departament. Ens volem estalviar el que pot acabar sent un soroll innecessari amb una decisió que compartim tots", ha insistit l'encara consellera de la Presidència, que serà substituïda en els propers dies per Meritxell Budó, alcaldessa de la Garriga.
En tot cas, però, Artadi ha assenyalat que qualsevol persona de l'administració que rebi un requeriment tindrà "llibertat" per decidir si retirar els llaços o no. La idea és tenir "màxima coordinació" entre segons nivells de la Generalitat i entre cada conselleria i els serveis territorials. De moment, els llaços grocs segueixen sent exhibits a les tretze seus dels tretze departaments de l'administració catalana. Tècnicament, segons Artadi, el termini per despenjar la pancarta acabava a les 14.33 d'aquest migdia.
Via oberta per a conseqüències penals
La Junta Electoral va emetre una resolució en la qual va donar 24 hores a Torra per retirar els llaços grocs dels edificis públics i el va advertir de les conseqüències "administratives i penals" de no acatar l'ordre. Una de les opcions que l'organisme pot activar si el president persisteix en la posició és la de derivar el cas a la Fiscalia, que al seu torn podria iniciar un procés penal per desobediència. Una via que ja estan reclamant, des de fa dies, tant el PP com Ciutadans. Tot va arrencar, de fet, amb una demanda del partit d'Inés Arrimadas, que va anunciar-la al ple del Parlament.
De moment, els magistrats de la JEC han evitat obrir el camí de l'expedient sancionador per incompliment de la llei electoral, que estableix sancions de 300 a 3.000 euros. En les al·legacions presentades divendres de la setmana passada, Torra va assenyalar que el llaç groc era "concordant" amb el principi de neutralitat. També va indicar que aquest tipus de símbol no es pot identificar amb una formació política concreta, i va recordar que el llaç té significat diferents en funció del país on es fa servir.
Debat intern
En plena cursa electoral, ni Junts per Catalunya (JxCat) ni ERC volen carregar amb el possible desgast que pot suposar aparèixer com el responsable de cedir en la retirada dels llaços. Segons fonts coneixedores de la situació consultades per NacióDigital, hi ha un sector del Govern que és partidari de retirar els llaços i, al mateix temps, respondre amb ironia per assenyalar l'absurditat de la situació substituint-los per qualsevol altre element que sigui de color groc. S'han valorat alternatives de portes endins.
Dirigents coneixedors de la situació també adverteixen que no retirar els llaços pot derivar en una situació incòmoda per a l'executiu català que pot ser contraproduent: la imatge dels Mossos retirant-los. "Seguir gesticulant amb símbols no ens aporta res", sostenen alguns dels consultats, tot i que aquesta posició no és ni molt menys unànime dins l'executiu. La decisió, en tot cas, té un alt component personal en el cas de Torra, que és a qui es dirigeix personalment la resolució de la Junta.
Així ho ha detallat la consellera de la Presidència, Elsa Artadi, en la roda de premsa posterior al consell executiu. Davant la possibilitat que s'obri un procés contra Torra, ha indicat que encara no es troben en aquest "escenari". Aquesta serà l'última roda de premsa d'Artadi com a portaveu del Govern, ja que abandonarà el càrrec abans de diumenge juntament amb la consellera de Cultura, Laura Borràs, arran del salts que faran a les llistes de Junts per Catalunya (JxCat) a Barcelona i al Congrés.
"El president no ha donat cap ordre", ha apuntat Artadi en referència als consellers. "Hi haurà coordinació entre les seus centrals, on hi ha els despatxos dels titulars de cada Departament. Ens volem estalviar el que pot acabar sent un soroll innecessari amb una decisió que compartim tots", ha insistit l'encara consellera de la Presidència, que serà substituïda en els propers dies per Meritxell Budó, alcaldessa de la Garriga.
▶#Portaveu@elsa_artadi: “El #president@QuimTorraiPla ha informat a Govern de la seva decisió de mantenir la pancarta a #Palau. El #president entén que això preserva la llibertat d’expressió” pic.twitter.com/PR5T3Uw8It
— Govern. Generalitat (@govern) 19 de març de 2019
En tot cas, però, Artadi ha assenyalat que qualsevol persona de l'administració que rebi un requeriment tindrà "llibertat" per decidir si retirar els llaços o no. La idea és tenir "màxima coordinació" entre segons nivells de la Generalitat i entre cada conselleria i els serveis territorials. De moment, els llaços grocs segueixen sent exhibits a les tretze seus dels tretze departaments de l'administració catalana. Tècnicament, segons Artadi, el termini per despenjar la pancarta acabava a les 14.33 d'aquest migdia.
Via oberta per a conseqüències penals
La Junta Electoral va emetre una resolució en la qual va donar 24 hores a Torra per retirar els llaços grocs dels edificis públics i el va advertir de les conseqüències "administratives i penals" de no acatar l'ordre. Una de les opcions que l'organisme pot activar si el president persisteix en la posició és la de derivar el cas a la Fiscalia, que al seu torn podria iniciar un procés penal per desobediència. Una via que ja estan reclamant, des de fa dies, tant el PP com Ciutadans. Tot va arrencar, de fet, amb una demanda del partit d'Inés Arrimadas, que va anunciar-la al ple del Parlament.
De moment, els magistrats de la JEC han evitat obrir el camí de l'expedient sancionador per incompliment de la llei electoral, que estableix sancions de 300 a 3.000 euros. En les al·legacions presentades divendres de la setmana passada, Torra va assenyalar que el llaç groc era "concordant" amb el principi de neutralitat. També va indicar que aquest tipus de símbol no es pot identificar amb una formació política concreta, i va recordar que el llaç té significat diferents en funció del país on es fa servir.
Debat intern
En plena cursa electoral, ni Junts per Catalunya (JxCat) ni ERC volen carregar amb el possible desgast que pot suposar aparèixer com el responsable de cedir en la retirada dels llaços. Segons fonts coneixedores de la situació consultades per NacióDigital, hi ha un sector del Govern que és partidari de retirar els llaços i, al mateix temps, respondre amb ironia per assenyalar l'absurditat de la situació substituint-los per qualsevol altre element que sigui de color groc. S'han valorat alternatives de portes endins.
Dirigents coneixedors de la situació també adverteixen que no retirar els llaços pot derivar en una situació incòmoda per a l'executiu català que pot ser contraproduent: la imatge dels Mossos retirant-los. "Seguir gesticulant amb símbols no ens aporta res", sostenen alguns dels consultats, tot i que aquesta posició no és ni molt menys unànime dins l'executiu. La decisió, en tot cas, té un alt component personal en el cas de Torra, que és a qui es dirigeix personalment la resolució de la Junta.