Torra-Boye: un «talk show» entre la impotència autonòmica i James Bond

L'expresident presenta el segon volum de memòries en un acte en el qual lamenta que la Generalitat actuï com la "cinquena Diputació" i defensa celebrar un referèndum el mateix dia que Escòcia

Quim Torra, aquest dilluns.
Quim Torra, aquest dilluns. | ACN
28 de març de 2022, 19:35
Actualitzat: 19:37h
Quim Torra i Gonzalo Boye es van conèixer fa exactament quatre anys. Els dos van viatjar a Alemanya després de la detenció de Carles Puigdemont quan entrava al país des de Dinamarca. Eren dies convulsos del procés: Jordi Turull -a qui la CUP havia denegat la investidura com a president-, Josep Rull, Raül Romeva, Dolors Bassa i Carme Forcadell havien tornat a ingressar a presó, i a Puigdemont l'esperaven uns dies de molta incertesa a Neumünster. Torra hi va acudir com a diputat de Junts; Boye, com l'advocat de l'expresident. El primer no sabia que acabaria sent president de la Generalitart; el segon ja anava camí de convertir-se en una celebritat del procés, figura carismàtica i hàbil per plantar batalla -i guanyar-ne la majoria- des de l'exili. Tots dos s'han trobat aquest dilluns dalt de l'escenari per presentar el segon llibre de Torra, Les hores incertes (Símbol Editors) en què relata els últims mesos a Palau.

Els primers minuts de la presentació s'han convertit en un talk show més aviat humorístic -és conegut que l'expresident destil·la un aire càustic en les distàncies curtes i que Boye és ràpid de reflexos, tant a Twitter com a la vida real-, amb anècdotes pròpies de vells companys de viatge. Torra ha volgut arrencar amb un agraïment a Josep Lluís Alay, director de l'oficina de Puigdemont i que fa dues setmanes va ser durament criticat per Gabriel Rufián, que el va qualificar de "senyoret que es creia James Bond" pels seus presumptes contactes amb Rússia. "Tinc aquí un senyoret que es passeja per Europa com James Bond", ha apuntat l'expresident -amb jersei vermell i camisa, oblidada la corbata-, en referència a Alay. "Pensava que es despenjaria del sostre per entrar", ha ressaltat. "Ara has de donar pas a la traducció al rus", ha rigut Boye, encarregat de tancar el gag amb una anècdota de quan els dos es van conèixer.

Aquells dies, Torra portava una gorra peculiar, amb forma convencional però orelleres, una prenda a cavall del Sherlock Holmes més clàssic i una sortida dominical de caça, Boye la va confondre amb una gorra d'estil bolivià -ell és xilè, de manera que va actuar amb prevencions quan se li va acostar per establir conversa-, però l'expresident ha volgut clarificar que era d'inspiració "soviètica". Més elements per la trama russa. "Com se n'assabenti el Rufián, la que ens lia", ha deixat anar l'advocat, que també ha fet broma amb la seva condemna a presó acusat de col·laborar amb ETA. "Quan vaig a les presons, em passen dues coses: unes vegades no em deixen passar, unes altres no em deixen sortir". El públic, agraït, ha rigut i aplaudit totes les intervencions. 

Tot han estat elogis de Boye al seu representat. "Els té quadrats", li va dir la seva dona i companya professional, Isabel Elbal, després de parlar amb ell sobre l'horitzó judicial de la seva presidència en un moment en què encara no se li havia obert la causa per la pancarta del Palau de la Generalitat que el va acabar destituint. "No va ser una destitució, va ser una deposició", ha ressaltat l'advocat, que ha indicat que no és que a la Generalitat li faltin competències, sinó que li falta la principal. Quina és? "La independència", ha retratat Boye. Aquesta independència, segons Torra, està aturada perquè es dona "suport i estabilitat" al govern espanyol. Les crítiques a la taula de diàleg ha arrencat rialles, tot i que ell va ser l'encarregat d'estrenar-la el 2020.

Faltava poc per l'inici de la pandèmia, que va despullar totes i cadascuna de les mancances de la Generalitat a l'hora de gestionar unes competències de les quals va ser desposseïda durant la primera onada. ERC havia avalat la investidura de Pedro Sánchez, per enuig de l'aleshores president, i ja es feia evident un trencament entre els republicans i Junts. Si el primer llibre va ser el de la solitud, el segon -ha defensat Torra- és el de la "impotència", el de la impotència al voltant de la culminació del procés i la tendència a "tornar a la gàbia" per no fer la independència. "Els partits estan acostumats a triturar", ha ressaltat l'expresident. Va decidir no militar a Junts, on sí té carnet -i molt pes- Laura Borràs, absent aquest dilluns per "motius urgents d'agenda". Un eufemisme per definir reunions rellevants que es volen mantenir en la privacitat.

Torra no s'ha estalviat cap crítica a les formacions independentistes, a les quals veu adotzenades davant "l'engany" perpetu que, segons ell, propugna l'estratègia d'ERC. "S'ha perdut la força del 2015 i del 2017", ha indicat Boye. "Quan som més? Ara o l'1-O? Ara o el 3-O? Estàvem dialogant? No, estàvem confrontant", ha afegit Torra, que veu la Generalitat actuant com la "cinquena Diputació" del país. Davant d'això, ha reclamat situar el nou "embat democràtic" el mateix dia que el segon referèndum escocès, que tira endavant "malgrat la pandèmia i la guerra a Ucraïna". Aquesta proposta, curiosament, és la que va defensar la CUP en el debat de política general i que tant ERC com la CUP van rebutjar perquè no havia estat prèviament consensuada.

La presentació, davant de més de 200 persones i que fins al final ha estat salpebrada per crítiques a Rufián -"no el tinc gaire tractat", ha dit Torra; "no et perds res", ha rematat Boye-, ha tingut un caràcter molt més personal que polític. Elsa Artadi, consellera de la Presidència en la primera etapa de Torra a Palau, ha saludat la dona de l'expresident, asseguda a primera fila. El torrisme, com a moviment polític, sempre va tenir poca tropa -dos col·laboradors, Pere Cardús i Anna Figuera, van resistir lleials fins al final-, però sempre ha aspirat a traslladar una sensació d'autenticitat, un no surrender de toc casolà aparentment superat per les dinàmiques dels partits. I, davant del còctel que es va trobar, ni amb el suport de James Bond se n'hauria sortit a Palau. Ni per la col·laboració dels seus presumptes aliats ni, tampoc, per la perícia presidencial.
Arxivat a