15
de març
de
2022, 20:30
Actualitzat:
16
de març,
8:13h
Era el final de la roda de premsa de Gabriel Rufián al Congrés dels Diputats. Després de ser preguntat sobre les conseqüències de la guerra a Ucraïna i del seu futur com a candidat a l'alcaldia de Santa Coloma de Gramenet -opció triada per la direcció d'ERC, com va avançar aquest diumenge NacióDigital-, el cap de files dels republicans a Madrid ha estat inquirit pels contactes de Carles Puigdemont i el seu entorn amb presumptes enviats del Kremlin, detallats avui mateix per mitjans comEl Periódico iEl Confidencial. En aquest punt, ha abandonat qualsevol element de prudència i ha carregat contra les relacions entre l'expresident de la Generalitat i Rússia. El símil que ha fet -"senyorets que es passejaven per Europa amb gent equivocada i que es creien James Bond"- ha caigut com una bomba de rellotgeria a Junts. Qualsevol atac a Puigdemont és vist com una ofensa rellevant a la formació que ell mateix presideix i simbolitza. La crisi entre els socis de Govern, segons les fonts consultades, és "palpable" a nivell de coordinació.
La cadena d'esdeveniments s'ha posat en marxa en paral·lel a la roda de premsa de la portaveu del Govern, Patrícia Plaja, que ha esquivat qualsevol polèmica. El vicepresident Jordi Puigneró s'ha posat en contacte amb el president Pere Aragonès per traslladar-li el seu "enuig" per les paraules "intolerables" de Rufián. També li ha demanat saber si la intervenció del dirigent republicà és compartida per ERC. Fonts de Junts, des de dilluns al matí, sostenen que la possibilitat que Rufián vagi a Santa Coloma de Gramenet suposa una via per "apartar-lo", tot i que ell insisteix que l'única condició que ha posat és que pugui quedar-se com a màxim representant al Congrés.
El trasllat de les queixes que ha fet Puigneró en privat no ha trigat a fer el salt a l'esfera pública. La demostració més palpable és el tuit que ha fet el secretari general de Junts, Jordi Sànchez, a través de Twitter. "És possible ser més ignorant? En tot cas és impossible ser més miserable. I és indiscutible que qui parla així es converteix de fet en portaveu oficial de les clavegueres de l'Estat i la bombolla de la dreta mediàtica. Així no, Gabriel Rufián", ha assenyalat Sànchez davant les paraules del portaveu d'ERC , que al principi de la seva intervenció ha volgut remarcar que no té per costum referir-se a l'espai "convergent" en públic, però que aquesta vegada faria una excepció.
La crisi ha anat escalant fins al punt que Junts, com ha indicat el president del seu grup parlamentari, Albert Batet, ha demanat la compareixença de Rufián a la cambra catalana. "El to despectiu no és propi de la política" ha apuntat Batet, que ha considerat que frases com les pronunciades pel dirigent d'ERC són "impròpies" dels republicans. El president del grup parlamentari ha indicat que tant Puigdemont com Alay i Gonzalo Boye han demanat comparèixer a petició pròpia per explicar-se sobre el cas. La crisi, per tant, amenaça d'estendre's també a la cambra catalana. "Triaran Rufián o l'estabilitat del Govern?", es preguntava aquesta tarda un dirigent de Junts consultat.
Cada frase de la intervenció del dirigent d'ERC ha estat amb intenció. " No ens representen. I m'estic contenint. Em sembla d'una frivolitat terrible. Simplement eren per fer-se un selfie en segons quins despatxos", ha apuntat el diputat, que ha insistit que l'independentisme no s'hauria de reunir amb cap "sàtrapa". Els mitjans que han avançat la informació sobre els contactes de Puigdemont i el seu entorn sostenen que han existit trobades a Ginebra amb presumptes "espies" russos. Hauria estat l'any 2019, coincidint amb la visita de l'expresident al Fòrum Crans Montana. Les novetats arriben en un moment en què l'independentisme nega qualsevol tipus de relació amb el Kremlin davant la guerra oberta a Ucraïna, que ja ha causat milers de morts.
La setmana passada, de fet, la sessió de control a Aragonès es va convertir en un reguitzell de retrets del PP i de Ciutadans pels presumptes vincles entre l'independentisme i Rússia, bona part dels quals fonamentats en el sumari de l'operació Volhov impulsada per la Guàrdia Civil. S'ha arribat a atribuir a algun dirigent proper a Puigdemont la frase segons la qual hi havia 10.000 soldats russos disposats a actuar en cas de declaració efectiva de la independència, escenari que no es va arribar a produir. Alay, director de l'oficina de Puigdemont, seria qui hauria obert les portes per arribar a contactes amb el Kremlin juntament amb Boye, advocat de Puigdemont.
Si més no, aquest era un dels nuclis de la investigació que va publicar el diari The New York Times el 3 de setembre de l'any passat. L'extensa informació del rotatiu nord-americà sostenia que tant Alay com l'advocat de l'expresident haurien mantingut contactes sovintejats amb persones properes a la intel·ligència i al món dels negocis russos. L'objectiu seria aconseguir complicitats i també vies de finançament per al moviment independentista o un futur estat català. Ells mateixos les admetien i les vinculaven a contactes polítics sobre la situació a Catalunya.
Puigdemont afirmava que coneixia el tempteig. El The New York Times vinculava les trobades d'Alay en diferents viatges amb representants de la intel·ligència russa, ja fossin directes o a través d'intermediaris o empresaris, a l'aparició del Tsunami Democràtic en el marc de la sentència del procés a la tardor del 2019, tot i que no és capaç d'establir cap vincle o ajut material concret. La policia espanyola sí que va relacionar el director de l'oficina de l'expresident al Tsunami. Alay va dir que, si hagués estat liderat per ell, no s'hauria desocupat l'aeroport de la manera que es va fer.
El diari explicava que en els dies posteriors al bloqueig de l'aeroport del Prat Sergei Sumin, un coronel del Servei Federal de Protecció de Rússia, que supervisa la seguretat de Vladimir Putin, i Artyom Lukoyanov, fill adoptiu d'un alt conseller de Putin i involucrat en el suport rus als independentistes d'Ucraïna oriental, van ser a Barcelona i es van reunir amb Alay. Ell ho va confirmar. Alay es feia acompanyar en els seus viatges i reunions relacionades amb Rússia per Alexander Dmitrenko, un empresari rus casat amb una catalana que el govern espanyol ha vinculat als serveis secrets. Detalls al marge, la invectiva de Rufián ja ha derivat en una -nova- crisi entre socis. No és la primera i, si es tenen en compte els precedents, tampoc serà l'última.
La cadena d'esdeveniments s'ha posat en marxa en paral·lel a la roda de premsa de la portaveu del Govern, Patrícia Plaja, que ha esquivat qualsevol polèmica. El vicepresident Jordi Puigneró s'ha posat en contacte amb el president Pere Aragonès per traslladar-li el seu "enuig" per les paraules "intolerables" de Rufián. També li ha demanat saber si la intervenció del dirigent republicà és compartida per ERC. Fonts de Junts, des de dilluns al matí, sostenen que la possibilitat que Rufián vagi a Santa Coloma de Gramenet suposa una via per "apartar-lo", tot i que ell insisteix que l'única condició que ha posat és que pugui quedar-se com a màxim representant al Congrés.
El trasllat de les queixes que ha fet Puigneró en privat no ha trigat a fer el salt a l'esfera pública. La demostració més palpable és el tuit que ha fet el secretari general de Junts, Jordi Sànchez, a través de Twitter. "És possible ser més ignorant? En tot cas és impossible ser més miserable. I és indiscutible que qui parla així es converteix de fet en portaveu oficial de les clavegueres de l'Estat i la bombolla de la dreta mediàtica. Així no, Gabriel Rufián", ha assenyalat Sànchez davant les paraules del portaveu d'ERC , que al principi de la seva intervenció ha volgut remarcar que no té per costum referir-se a l'espai "convergent" en públic, però que aquesta vegada faria una excepció.
La crisi ha anat escalant fins al punt que Junts, com ha indicat el president del seu grup parlamentari, Albert Batet, ha demanat la compareixença de Rufián a la cambra catalana. "El to despectiu no és propi de la política" ha apuntat Batet, que ha considerat que frases com les pronunciades pel dirigent d'ERC són "impròpies" dels republicans. El president del grup parlamentari ha indicat que tant Puigdemont com Alay i Gonzalo Boye han demanat comparèixer a petició pròpia per explicar-se sobre el cas. La crisi, per tant, amenaça d'estendre's també a la cambra catalana. "Triaran Rufián o l'estabilitat del Govern?", es preguntava aquesta tarda un dirigent de Junts consultat.
És possible ser més ignorant?. En tot cas és impossible ser més miserable. I és indiscutible que qui parla així es converteix de fet en portaveu oficial de les clavegueres de l’estat i la bombolla de la dreta mediàtica. Així no, @gabrielrufian pic.twitter.com/LfTnQokTDJ
— Jordi Sànchez (@jordisanchezp) March 15, 2022
Cada frase de la intervenció del dirigent d'ERC ha estat amb intenció. " No ens representen. I m'estic contenint. Em sembla d'una frivolitat terrible. Simplement eren per fer-se un selfie en segons quins despatxos", ha apuntat el diputat, que ha insistit que l'independentisme no s'hauria de reunir amb cap "sàtrapa". Els mitjans que han avançat la informació sobre els contactes de Puigdemont i el seu entorn sostenen que han existit trobades a Ginebra amb presumptes "espies" russos. Hauria estat l'any 2019, coincidint amb la visita de l'expresident al Fòrum Crans Montana. Les novetats arriben en un moment en què l'independentisme nega qualsevol tipus de relació amb el Kremlin davant la guerra oberta a Ucraïna, que ja ha causat milers de morts.
La setmana passada, de fet, la sessió de control a Aragonès es va convertir en un reguitzell de retrets del PP i de Ciutadans pels presumptes vincles entre l'independentisme i Rússia, bona part dels quals fonamentats en el sumari de l'operació Volhov impulsada per la Guàrdia Civil. S'ha arribat a atribuir a algun dirigent proper a Puigdemont la frase segons la qual hi havia 10.000 soldats russos disposats a actuar en cas de declaració efectiva de la independència, escenari que no es va arribar a produir. Alay, director de l'oficina de Puigdemont, seria qui hauria obert les portes per arribar a contactes amb el Kremlin juntament amb Boye, advocat de Puigdemont.
Si més no, aquest era un dels nuclis de la investigació que va publicar el diari The New York Times el 3 de setembre de l'any passat. L'extensa informació del rotatiu nord-americà sostenia que tant Alay com l'advocat de l'expresident haurien mantingut contactes sovintejats amb persones properes a la intel·ligència i al món dels negocis russos. L'objectiu seria aconseguir complicitats i també vies de finançament per al moviment independentista o un futur estat català. Ells mateixos les admetien i les vinculaven a contactes polítics sobre la situació a Catalunya.
Puigdemont afirmava que coneixia el tempteig. El The New York Times vinculava les trobades d'Alay en diferents viatges amb representants de la intel·ligència russa, ja fossin directes o a través d'intermediaris o empresaris, a l'aparició del Tsunami Democràtic en el marc de la sentència del procés a la tardor del 2019, tot i que no és capaç d'establir cap vincle o ajut material concret. La policia espanyola sí que va relacionar el director de l'oficina de l'expresident al Tsunami. Alay va dir que, si hagués estat liderat per ell, no s'hauria desocupat l'aeroport de la manera que es va fer.
El diari explicava que en els dies posteriors al bloqueig de l'aeroport del Prat Sergei Sumin, un coronel del Servei Federal de Protecció de Rússia, que supervisa la seguretat de Vladimir Putin, i Artyom Lukoyanov, fill adoptiu d'un alt conseller de Putin i involucrat en el suport rus als independentistes d'Ucraïna oriental, van ser a Barcelona i es van reunir amb Alay. Ell ho va confirmar. Alay es feia acompanyar en els seus viatges i reunions relacionades amb Rússia per Alexander Dmitrenko, un empresari rus casat amb una catalana que el govern espanyol ha vinculat als serveis secrets. Detalls al marge, la invectiva de Rufián ja ha derivat en una -nova- crisi entre socis. No és la primera i, si es tenen en compte els precedents, tampoc serà l'última.