Tot el que sabem de l'atemptat contra Aleix Vidal-Quadras

Els atacants van planificar l'assassinat durant tres mesos i van contactar un jove aturat el setembre perquè posés la moto a nom seu a canvi de 500 euros

L'operatiu policial desplegat a Madrid després del tiroteig
L'operatiu policial desplegat a Madrid després del tiroteig | Europa Press
Marc Orts / Victor Rodrigo
24 de novembre del 2023
Actualitzat el 30 de novembre a les 9:13h
La política espanyola va patir un terrabastall -un més, després de mesos convulsos- el dijous 9 de novembre després que l'exlíder del Partit Popular a Catalunya i fundador de Vox, Aleix Vidal-Quadras, fos tirotejat a prop de casa seva, al barri de Salamanca de Madrid. En concret, va rebre un tret a la cara al voltant de les dues del migdia i les especulacions es van escampar com una taca d'oli.

Ja donat d'alta de l'hospital Gregorio Marañón, on va estar-hi diverses setmanes ingressat greu i no es va témer per la seva vida, manté una evolució positiva després de l'atac. Ara bé, la investigació segueix en marxa i les certeses, els dubtes i les ombres planen en un atemptat que no queda clar per què es va produir. Després de gairebé tres setmanes, la policia espanyola ha anunciat aquest dimarts que han detingut tres persones: una a Màlaga i dues a Granada. Totes elles estarien implicades de manera directa en el tiroteig.

Els tres detinguts per la seva suposada relació amb l'atac a l'expresident del PP català Alejo Vidal-Quadras, que va patir un xut a la cara al mig del carrer de Madrid, seran posats a disposició de l'Audiència Nacional aquest divendres 24 de novembre.
 

Què va passar?

Quan faltaven pocs minuts per a les 14:00 hores del dijous 9 de novembre, un motorista amb un casc negre es va apropar a Vidal-Quadras a l'altura del número 40 del carrer Núñez de Balboa, al centre de Madrid, i li va disparar un tret a la cara. Mentrestant, un company l'esperava a la moto i van poder escapar a tota velocitat. Més de deu dies després, encara no els han pogut identificar ni detenir. Ara bé, la motocicleta sí que han pogut rastrejar-la.
 

Després que el mateix polític català expliqués a la policia espanyola les seves sospites sobre un atac pels seus vincles amb l'oposició iraniana, els investigadors van enllaçar la moto que es va fer servir en l'atac amb una persona. En concret, la moto que van fer servir els sicaris que van atacar-lo dijous al matí al barri de Salamanca apuntaria a una connexió francesa. Ara, però, s'obre una nova via.
 

Es tem per la vida de Vidal-Quadras?

No. Després de ser atès pels serveis d'emergències madrilenys a la mateixa zona on el van tirotejar i enviat al Gregorio Marañón, Vidal-Quadras es manté estable dins la gravetat evident de les ferides, però en cap cas es temia per la seva vida en qüestió de lesions. Ara bé, la policia espanyola va arribar a reforçar la seva seguretat a la planta on es trobava ingressat després de conèixer aquestes "vies" d'investigació iranianes. Ara ja ha estat donat d'alta i es recupera a casa.

 

Terrorisme o no?

L'Audiència Nacional investiga des de fa dies com a possible cas de terrorisme el tret a la cara que va patir Vidal-Quadras. Els cossos policials que gestionen la dissecció de tots els fets del tiroteig treballen també amb la hipòtesi d'un possible atemptat terrorista per part d'un grup iranià. En aquesta circumstància, l'Audiència Nacional és l'únic òrgan judicial competent en tot l'estat espanyol per instruir causes per terrorisme. Això significa que, com a tal, ja és un cas de terrorisme? No, però que l'Audiència assumeixi una investigació del cas manté oberta aquesta porta. 

Vidal-Quadras va assegurar a la policia, encara ingressat en estat greu a l'hospital Gregorio Marañón, que els seus vincles amb un grup opositor del govern iranià podria haver estat el detonant de l'atac. Fins i tot podria existir una segona branca d'investigació que implicaria el país del règim aiatol·là: algun afer econòmic en el qual estaria implicat el fundador de Vox i exlíder del Partit Popular a Catalunya.
 

Els tres detinguts: estan implicats?

Tres persones han estat detingudes aquest dimarts per la policia espanyola, relacionades amb l'atemptat contra Vidal-Quadras. Tots tres estarien relacionats amb el tret que l'expolític català va rebre el passat 9 de novembre a Madrid. Aquesta causa està en mans del jutge de l'Audiència Nacional Francisco de Jorge.

Els tres arrestats són de nacionalitat espanyola i en consten antecedents policials. Els dos homes han estat detinguts per la seva presumpta relació amb el tir que va ferir de gravetat a la mandíbula l'expolític, malgrat que s'investiga encara si van participar com a autors del tret o si van assumir un altre rol en l'intent d'homicidi.

Un d'ells, el de Granada, és convers a l'islam i al vessant xiïta. La dona detinguda és parella de l'home arrestat a Granada i també està per determinar si té relació amb el tiroreig a Vidal-Quadras. La tercera persona és un jove aturat de Màlaga que va posar la moto amb què es va perpetrar l'atac a nom seu a canvi de 500 euros i va ser contactat ja el mes de setembre, el qual demostra que els instigadors van planificar-ho tot amb, com a mínim, tres mesos d'antel·lació.
 

És viable la via iraniana de la investigació?

El règim dels aiatol·làs, que governa l'Iran, mai ha assassinat un polític europeu en terra europeu. Les conseqüències diplomàtiques d'un crim d'aquesta magnitud serien enormes. Precisament per això, la teoria que qui hi ha darrere del presumpte intent d'assassinat de l'exlíder del PP a Catalunya, Aleix Vidal-Quadras és l'Iran costa de creure. Fer-ho comporta, com dèiem, un risc enorme, sobretot si es té en compte que qui es pretén esborrar del mapa és un polític jubilat que ja no ocupa cap càrrec en una institució de pes. Val la pena?, seria legítim preguntar-se.

No obstant això, el Consell Nacional de Resistència de l'Iran (CNRI) no té cap mena de dubte que Teheran està darrere de l'atac. En el passat, això sí, el règim ha assassinat membres del CNRI a Europa. El 2018 Bèlgica va destapar un pla dels aiatol·làs per atemptar contra un acte seu a França. Per això, un diplomàtic iranià de l'ambaixada de Bèlgica va ser condemnat a 20 anys de presó. Finalment, va ser intercanviat per un treballador humanitari belga empresonat a l'Iran i va poder tornar al seu país. "Saben que poden fer el que vulguin perquè no en pagaran el preu", ha resumit i sentenciat un membre del comitè d'assumptes exteriors del CNRI a La Vanguardia, Shahin Gobadi