En poc més d'un any,
Alberto Núñez Feijóo s'ha trobat passant d'eterna promesa a acaronar la Moncloa. El líder gallec va aterrar precipitadament al lideratge del PP provinent de la
presidència de la Xunta, des d'on exercia de baró influent però allunyat dels fogons de la política madrilenya. Veure passar el
cadàver polític de Pablo Casado i presentar-se a Génova en olor de baronies va ser la mateixa cosa. Ara, totes les enquestes li somriuen.
Feijóo -que dimarts va presentar el seu programa, amb
clares referències a l'independentisme- ja ha donat mostres en aquest any i mig al capdavant del principal partit de la dreta espanyola que pot canviar de missatge i discurs en pocs dies. El
moderat de Galícia també pot ser un polític demagògic a qui no li tremola el pols si ha de sumar forces amb una de les
extremes dretes més tronades d'Europa. Però qui és realment Feijóo? Aquí teniu
10 coses que potser no sabíeu del personatge.
1. El jutge que no va ser
Nascut al poble d'Os Peares, a Ourense, on aquest dijous comença la seva campanya electoral, Alberto Núñez Feijóo va créixer en una família nucleada entorn l'àvia materna, que tenia una botiga d'ultramarins. Va estudiar als maristes de Lleó i després
va cursar Dret. Sembla que volia opositar a jutge, un objectiu que se li va fer escàpol quan el pare va quedar sense feina i va haver de buscar un objectiu més a prop de casa. I va opositar a funcionari de la Xunta.
2. Un episodi d'activisme sindical
Ara pot resultar estrany, però el cert és que el jove Feijóo també va tenir un moment sindicalista molt intens. Va ser el 1988, poc després d'entrar com a interí a l'administració de la Xunta. Membre d'un sindicat de funcionaris (AFICA), va ser un dels organitzadors d'una vaga que el va enfrontar al govern gallec. Fins i tot
va protagonitzar una vaga i un tancament de treballadors en una dependència oficial. Però ja amb la plaça consolidada, va donar l'esquena a l'episodi sindical. Va ser poc després quan va iniciar la seva carrera política, en el moment en què l'aleshores conseller d'Agricultura,
José Manuel Romay, el va cridar al seu costat com a secretari general tècnic.
3. Un home de pocs amics
Diuen els qui l'han seguit durant anys que Feijóo és un home de pocs amics, reservat i amb un sentit de l'humor molt particular, que no es pot qualificar exactament d'humor gallec. Amb qui sempre s'ha entès i potser sigui un dels pocs amics íntims que conserva des de fa dècades és
Carlos Negreira, amb qui va fer la carrera de Dret. I qui, curiosament, va participar amb ell en la seva experiència sindical. Com Feijóo, acabaria al PP i en el seu cas com a alcalde de la Corunya.
4. Una dona discreta i exitosa
Un dels àmbits que Feijóo porta amb més discreció és el de la seva família. Concretament tot allò referent a la seva parella,
Eva Cárdenas, quatre anys més jove que ell i amb qui va tenir un fill, Albertiño, el 2017. Cárdenas és una dona amb un fort perfil empresarial: va ser alta
directiva d'Inditex, a prop d'Amancio Ortega, i després ha passat per diversos grups empresarials i ha creat una immobiliària (Niebla Azul). Però Cárdenas es resisteix a aparèixer en públic. Feijóo havia tingut una relació anterior. Cárdenas té un fill d'una anterior parella. Si s'han casat -fet sobre el qual s'especula- no ho han fet públic.
5. La resistència a tornar a Galícia
Feijóo va construir el seu perfil polític durant el seu llarg mandat a la Xunta. Però el seu aterratge en la política gallega es va produir de manera forçada. Durant la
crisi del Prestige, que es va produir amb
Manuel Fraga a la presidència de Galícia i el va erosionar molt, Feijóo estava a Madrid, al capdavant de Correus. Va ser el seu protector, José Manuel Romay Beccaría, qui va pensar, d'acord amb l'aleshores president espanyol,
José María Aznar, d'enviar-lo a Galícia per preparar la successió de Fraga. Sembla que ell s'hi va resistir perquè el sou de conseller a la Xunta era molt inferior al que tenia a Correus. Finalment, però, el 2003, s'hi va aplanar.
6. Fent-se el liberal
Des d'aleshores, Feijóo sempre va voler presentar-se com un liberal dins del seu partit. Un moment d'això es va produir el 2006, quan va assistir al primer
casament civil d'un polític gai del PP, el regidor d'Ourense Pepe Araújo. El PP acabava de presentar
recurs d'inconstitucionalitat contra la reforma legislativa que permetia els matrimonis gais. Feijóo va dir que hi assistia com a dirigent del PP i per amistat amb Araújo. Alguns dels assistents van assegurar després que tots dos ni es coneixien.
7. Menys galleguista que Fraga
Malgrat les referències al "bilingüisme liberal" i a les "llengües d'Espanya", i al fet que a la Xunta emprava normalment el gallec, el cert és que la política lingüística de Feijóo va suposar, segons les entitats en defensa de la llengua, un retrocés fins i tot comparant-ho amb Fraga. L'exministre de Franco, empaitat sempre pel seu lligam amb la dictadura, es va refundar a Galícia i es va retrobar com un vell pragmàtic que còmode amb la cultura de la seva terra recuperada. Feijóo va introduir
canvis en l'ensenyament que van fer recular el gallec en els plans d'estudis.
8. Moltes llacunes culturals
Mariano Rajoy no era un intel·lectual, però els coneixedors del PP gallec el situen en un nivell cultural mitjà, per damunt del de Feijóo, a qui no se li coneixien inquietuds en aquest terreny. Són antològics els seus nyaps, com quan va assegurar
que Picasso -nascut a Màlaga- era català. O quan va afirmar que George Orwell, autor de l'obra 1984, va escriure aquest llibre en aquest any. Però potser cap de tan gros com quan li van preguntar quin era el seu llibre preferit.
"Qualsevol de Rosalía de Castro", va respondre. A l'insistir-li que en digués un, va dir: "
Poemas galegos", referint-se als
Cantares.
9. La religió, una incògnita
Se sap poc de les conviccions religioses de Feijóo, però tot indica que no pertany al sector més confessional del seu partit. Quan ha pres possessió dels diversos càrrecs que ha exercit, ho ha fet amb la fórmula del
"prometo", més laica que el jurament. I el fet que no estigui matrimoniat per l'Església també ho corroboraria. Sí que van ser polèmiques les seves declaracions de fa uns mesos, després de
l'atac contra un sacerdot a Algesires, quan va dir que "fa segles que cap cristià mata pel seu déu".
10. Addicte al treball
El que reconeixen partidaris i detractors és que el líder del PP és un addicte al treball. El seu caràcter metòdic diuen que el va aprendre quan estudiava als maristes i, després, preparant oposicions. És un polític a qui li agrada llegir tots els informes que passen per les seves mans. Això té també la seva creu: és un home obsedit pel
control de tot el que l'envolta. Una cosa que coneixen prou bé molts periodistes de Galícia.
