L'alerta als telèfons de la població per la dana sonava quan passaven 11 minuts de les vuit del vespre del 29 d'octubre del 2024, mentre Carlos Mazón arribava al Centre de Coordinació Operativa Integrat (Cecopi). El president valencià ha revelat aquest dimecres als mitjans queno es va incorporar a l'òrgan fins a les 20:28, 17 minuts més tard que s'enviés l'alerta massiva. Una certesa que arriba, pràcticament, quatre mesos -i diverses versions dels fets- més tard.
Les últimes declaracions de Mazón contrasten amb les primeres informacions de la Generalitat valenciana els dies posteriors de la catàstrofe, que situava "a partir de les 19 hores" l'hora d'arribada del president a l'òrgan coordinador de l'emergència. "M'hi vaig incorporar personalment quan ja es veia que venia la revolució hidrològica, a partir de les set. Fins a tres quarts de set, la Confederació no va avisar d'aquella crescuda tan espectacular del riu", deia el mateix Mazón el passat nou de novembre.
L'última entrega arriba amb la resposta a un requeriment de la jutge de Catarroja que porta el cas, i motivada per les càmeres de seguretat de l'edifici on hi ha el Cecopi. Aquest dimarts la Generalitat va respondre que Mazón no va arribar a la reunió clau abans de l'enviament del missatge d'alarma, quan ja hi havia desenes de pobles inundats i persones desaparegudes pels aiguats torrencials que es van viure als pobles propers a València.
Fins fa unes hores, el popular valencià mai havia negat estar present en el moment de l'enviament de l'alerta als telèfons de la població. Si un fet es manté inalterable en aquesta història és la seva defensa de no haver canviat la versió sobre el seu paper el dia de l'inici de les inundacions. "No entenc el canvi de versió quan és evident que les 20:28 h és després de les 19:30 h. Quan he mentit?", diu Mazón. Així de senzill.
El president valencià s'espolsa les culpes
Ara, doncs, l'objectiu ja no és escurçar al màxim el termini de l'arribada de Mazón al Cecopi a l'Eliana, sinó allunyar-lo de la responsabilitat de prendre la decisió d'enviar el missatge d'alerta als valencians. L'òrgan va estar paralitzat durant més de vuit hores -l'Aemet havia establert l'alerta roja a primera hora del matí- en plena crisi davant l'absència de Mazón. El president valencià apunta que no era responsabilitat seva enviar els missatges telefònics d'avís i, per això, assenyala a la bancada socialista i a l'executiu del president Pedro Sánchez.
Fins que el president valencià no va arribar al comitè d'emergències, l'autoritat responsable era l'exconsellera de Justícia i Interior Salomé Pradas, destituïda del càrrec a finals de novembre. Pradas va decidir esperar a poder mantenir una reunió amb el president valencià abans de prendre la decisió de llançar l'alerta a la ciutadania, encara que diversos membres de l'organisme d'Emergències li reclamaven actuar.
La remodelació de l'executiu també va fer fora Nuria Montes, que estava al capdavant de la Conselleria de Turisme i Indústria. A aquesta segona se li va criticar el to cap a les famílies de les víctimes: "No s'entregaran els cossos a les famílies i no se'ls permetrà l'accés a la zona. El millor lloc on les famílies poden esperar les notícies és a casa", va dir amb fermesa.
Una altra de les evasives que més ha funcionat a Mazón és la falta de cobertura durant els aiguats. "Desgraciadament, la cobertura era molt dolenta, entrava i sortia. Vaig poder veure trucades perdudes de la ministra Ribera a partir de les vuit de la tarda. La que tenia mig Ministeri fora era ella", va carregar contra l'exvicepresidenta tercera del Govern espanyol Teresa Ribera.
Mazón va apostar per posar l'exministra per la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic a la diana fins al punt d'intentar bloquejar la seva elecció a Europa. El PP, fins i tot, es va abraçar a la via judicial, demanant a Ribera que deixés el càrrec europeu si es veia imputada per la gestió de la DANA.
També sorprèn que Mazón minimitzi la seva presencialitat al Cecopi, mentre que a la delegada del govern espanyol a València, Pilar Bernabé, li ha retret no presentar-se a l'òrgan fins al dia després de la dana, tot i que va estar-hi connectada remotament des del primer moment. El president ara afegeix en el seu argumentari que les seves primeres connexions amb el Cecopi el 29 d'octubre van ser a les 17:30 h, mitja hora més tard que comencés la reunió.
Mazón ha arribat a reivindicar-se com a un "humil" president, víctima d'una cacera i d'una "campanya de desinformació" i "disposat a resistir contra el pitjor govern i el més cruel de la història d'Espanya".
Parador desconegut
Tot i l'alerta de l'Aemet i amb algunes poblacions ja inundades, Mazón no va alterar la seva agenda fins ben entrada la tarda d'aquell 29 d'octubre. El dirigent primer va dir que aquell dia havia tingut un "dinar privat"; uns dies més tard era un "dinar de feina". Després el seu gabinet va reconèixer que havia compartit àpat amb la periodista Maribel Vilaplana per oferir-li la direcció de la radiotelevisió pública d'À Punt.
Aquest dinar ha portat cua. La cita va tenir lloc durant gairebé tres hores (fins a les 17:30) al restaurant El Ventorro i, per evitar presentar la factura del mos, l'administració autonòmica ha articulat que el dinar amb la periodista formava part de la responsabilitat de Mazón com a líder del PP valencià i no a títol de president de la Generalitat.
Inicialment, abans de saber el moment exacte d'arribada al Cecopi de Mazón, les hores en parador desconegut eren dues; ara ja són més de cinc. Aquesta part de l'equació queda resolta, però continua sent una incògnita què feia i on era el cap del Consell durant aquest lapse. Ell manté que primer va ser al Palau de la Generalitat i després "de camí al Cecopi".
"Les responsabilitats polítiques tocaran en el seu moment", va dir Mazón dies després de la tragèdia. Des de llavors, hi ha hagut temps per incomptables girs en l'argument, diverses manifestacions massives al crit de "Mazón dimisión" i imatges de pobles sencers devastats i dels monarques espanyols enfangats. I, malgrat tot, encara queda saber quan serà el moment d'aquestes responsabilitats polítiques i qui les farà arribar, si una sentència judicial, Génova o l'excés de contradiccions en els mateixos fets.