El Partit Popular està desfermat. L'estratègia d'assetjament al govern de Pedro Sánchez s'ha radicalitzat per l'intent de desviar les responsabilitats de Carlos Mazón i el seu executiu a l'hora de respondre a la DANA al País Valencià. La direcció d'Alberto Núñez Feijóo s'ha contagiat del nerviosisme del PP valencià i, després d'intentar passar les culpes de la lentitud i les negligències de Mazón a la Confederació Hidrogràfica del Xúquer o a l'Agència Espanyola de Meteorologia (Aemet), ara han escomès contra la vicepresidenta i ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera, candidata a vicepresidenta de la Comissió Europea.
Aquest dimarts, l'examen de Ribera, candidata a vicepresidenta per a una Transició Neta, Justa i Competitiva, i comissària de Competència i Transició Verda en la nova Comissió d'Ursula von der Leyen, es va convertir en una sessió molt agressiva. Els representants del PP espanyol, Dolors Montserrat, i de l'extrema dreta de Vox, Jorge Buxadé, van etzibar de valent contra Ribera per la seva actuació davant la DANA, acusant-la d'haver fallat en els avisos meteorològics, malgrat que està demostrat que l'error principal va raure en els avisos a la població.
Els interessos de Frank Weber i Feijóo tornen a confluir
El PP espanyol té un pes específic en el Partit Popular Europeu, on és el segon grup més nombrós, després de la CDU alemanya. Per això l'estratègia desestabilitzadora de Feijóo ha trobat escalf en el president dels conservadors europeus, Frank Weber, aliat tradicional de la dreta espanyola i que va fer costat a la petició del PP d'exigir que Ribera donés primer explicacions al Congrés abans de ser avaluada (és a dir, votada) a Estrasburg.
De moment, populars, socialistes i liberals van decidir ajornar les votacions unes hores o uns dies, obrint la via a una votació conjunta dels sis vicepresidents de la Comissió per evitar vetos creuats. L'italià Raffaele Fitto, proposat per Giorgia Meloni, desperta moltes reticències en l'esquerra de l'Eurocambra i la seva candidatura podria trontollar si Ribera cau.
Europa també ha virat a la dreta
L'espectacle viscut dimarts al Parlament Europeu seria incomprensible sense tenir en compte que en un moment de gir a la dreta internacional, també la Unió Europea ha virat a la dreta. Les eleccions al Parlament d'Estrasburg, malgrat desmentir una inflexió ultra major, van consolidar el PPE com a força central mentre l'extrema dreta sumava representació. A més, tret d'Espanya, en la resta d'estats més rellevants el bloc conservador és dominant, tret d'Alemanya, on el govern liderat pels socialdemòcrates se sotmetrà a unes eleccions difícils el febrer.
El PP torpedina les urgències de la UE
Brussel·les ha viscut amb estrès les eleccions nord-americanes i l'escenari que s'obre ara a la Unió Europea és més ombrívol des del triomf de Donald Trump. A més, el president electe està anunciant els principals nomenaments de la nova Administració. Això fa encara més imprescindible que la Comissió Europea es constitueixi l'abans millor. I alhora, escenificar que es preserva la que ha estat la coalició històrica de l'europeisme: socialdemòcrates, democristians i liberals, a banda de les incorporacions d'ecologistes i dreta populista italiana. Per la seva banda, Feijóo confirma que és un polític amb poc interès per la política més amunt dels Pirineus, entroncant amb la tradició més espanyolista de la dreta espanyola.
El lideratge de Von der Leyen, a prova
El Partit Socialista Europeu ja ha advertit que la derrota de la candidatura de Ribera posaria "en risc" tota la Comissió. De fet, seria una pèssima notícia per a Ursula von der Leyen, que vol engegar la nova legislatura d'immediat i l'autoritat de la qual està també en joc. Per això ha convocat una reunió urgent amb els portaveus dels principals grups, Weber, la socialista espanyola Iratxe García i la liberal francesa Valérie Hayer aquest mateix dimecres per desbloquejar la situació. La reunió ha conclòs sense resultats, de moment. Ribera seria la segona de la nova Comissió i la seva presència representa la continuïtat de la coalició amb els socialistes.
De nou, s'intueix la mala sintonia entre Von der Leyen i Weber, que semblen reproduir -amb mala relació personal afegida- les històriques trifulgues entre la CDU de la dirigent alemanya i la CSU bavaresa de Weber, sempre un grau a la dreta del seu germà gran.
Crispació a l'Eurocambra
Aquest dimecres, l'Eurocambra ha semblat el Congrés espanyol. Populars i socialistes hi han traslladat les acusacions creuades per la gestió de la DANA. En un debat impulsat pels Verds, han aprofitat per acusar-se mútuament pel seu paper en la catàstrofe. El PP, amb Esteban González Pons, ha carregat contra la vicepresidenta Teresa Ribera: "Ens dediquem a lamentar la mort de persones mentre en l'habitació del costat premiem amb una vicepresidència a la ministra que tenia competències sobre les inundacions".
Pels socialistes, Iratxe García ha criticat la resposta del Partit Popular i de Vox com a formacions dins l'executiu del País Valencià: "Desinformació, odi, insults a la ciència i desprestigi als serveis públics; la dignitat de les víctimes demana que no hi hagi mentides". Per Compromís, l'eurodiputat Vicent Marzà ha reconegut que ha sentit "vergonya" per l'ús "partidista del dolor" i ha defensat que les més de 200 morts que s'ha produït s'haurien pogut evitar "si s'hagués avisat a la població". "El PP no es podrà treure aquesta culpa de sobre", ha indicat.
Certament, l'entorn internacional no ajudarà a asserenar l'ambient polític a Espanya. Si el PP busca inspiració en els països del nostre entorn, quin incentiu pot trobar per practicar una oposició diferent, més tranquil·la i responsable? A la Itàlia de Giorgia Meloni i els seus plans de deportació d'irregulars, ara en pugna amb el poder judicial? A la França de Macron, amb un president en hores baixes i el govern de Michel Barnier depenent de la indulgència de Marine Le Pen? Si es poden guanyar unes eleccions recorrent a una estratègia com la de Donald Trump, els temps que venen no poden ser bons.