21
de gener
de
2022, 07:10
Actualitzat:
9:34h
Una de les condicions que sempre ha fixat el Govern a l'hora d'apostar per la candidatura als Jocs Olímpics d'Hivern del 2030 és el suport ciutadà i, més concretament, a la vegueria de l'Alt Pirineu i l'Aran, on se celebrarien bona part de les competicions. És per això que, durant el mes de desembre, va elaborar una enquesta -pilotada per la direcció general d'Anàlisi i Prospectiva i supervisada pel Centre d'Estudis d'Opinió- per saber quin és el grau de suport al projecte. Les dades, a les quals ha tingut accés NacióDigital, asenyalen que un 73,4% dels catalans i un 74,6% del territori veuen "interessant o estratègica" la candidatura olímpica als Jocs d'Hivern, de manera que tres de cada quatre catalans els avalen la possibilitat d'acollir l'esdeveniment.
La carpeta olímpica és una de les delicades que afronta el Govern aquesta legislatura, tenint en compte que hi ha grups al Parlament que s'hi oposen, entre els quals dos socis habituals com són la CUP i els comuns. Davant les crítiques relacionades amb l'emergència climàtica i la possibilitat de construir infraestructures que després puguin quedar en desús, el Govern fa mesos que tempteja el terreny al territori, on els responsables de l'executiu assenyalen que disposen d'un suport majoritari. L'enquesta confirma aquest escenari, per bé que no s'hi pregunta directament sobre si s'han de celebrat. El president de la Generalitat, Pere Aragonès, va enviar al juliol una carta al Comitè Olímpic Internacional (COI) per formalitzar l'interès en presentar candidatura.
La fitxa tècnica de la prospectiva assenyala que s'han entrevistat 1.500 persones, 300 de les quals de l'Alt Pirineu i l'Aran. Els resultats generals s'assemblen molt entre els dos col·lectius, tant pel que fa a la idoneïtat del projecte com els principals problemes que s'afrontarien. Quins són els aspectes que es perceben com a interessants? Per ordre, les respostes dels enquestats són aquestes: promoció i internacionalització (26% a Catalunya, 29% al territori); creixement econòmic (23% a Catalunya, 18% al territori); turisme (19% a Catalunya, 16% al territori); millores en infraestructures i serveis (11% a Catalunya, 16% al territori); i més ocupació (7% a Catalunya, 8% al territori).
Pel que fa als aspectes que generen més incertesa, les respostes són més diferenciades entre els enquestats de l'Alt Pirineu i l'Aran i els de la resta del país. En el primer cas, els elements més citats com a perjudicials són aquests: la construcció d'infraestructures que poden quedar abandonades (19%); el cost econòmic (14%); el canvi climàtic i la presència de neu (9%); i la manca de prioritat (8%). L'impacte mediambiental només preocupa un 4% dels enquestats al territori, mentre que aquest percentatge puja fins al 13% en el cas de la resta del país. La manca de prioritat (12%) i el cost econòmic (12%) són les principals preocupacions dins d'aquest segment.
Al mateix temps, preguntats pels factors que haurien de ser importants en la celebració dels Jocs, les respostes més citades són aquestes: que sigui un projecte sostenible mediambientalment i econòmicament (29% a Catalunya, 27% al territori); que sigui un procés participatiu obert a la ciutadania i es tingui en compte l'opinió del territori (21% a Catalunya, 24% al territori); que el llegat dels Jocs sigui profitós per a l'Alt Pirineu i a l'Aran al llarg del temps (19% a Catalunya, 23% al territori); i que tot el procediment sigui transparent (18% tant a Catalunya com als enquestats del territori).
La consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, serà l'encarregada d'explicar els detalls de l'enquesta i de com evoluciona el projecte en una roda de premsa aquesta tarda des del Palau de la Generalitat. Els Jocs d'Hivern van formar part de la negociació entre la CUP i l'executiu per als pressupostos, fins al punt que el Govern va oferir als anticapitalistes excloure's qualsevol partida dels comptes. Pel que fa a la consulta ciutadana, projectada exclusivament per l'Alt Pirineu i l'Aran, l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, va demanar en una entrevista a NacióDigital al juliol que es fes extensiva a la capital, especialment si es feia servir el seu nom per a la candidatura al 2030.
La carpeta olímpica és una de les delicades que afronta el Govern aquesta legislatura, tenint en compte que hi ha grups al Parlament que s'hi oposen, entre els quals dos socis habituals com són la CUP i els comuns. Davant les crítiques relacionades amb l'emergència climàtica i la possibilitat de construir infraestructures que després puguin quedar en desús, el Govern fa mesos que tempteja el terreny al territori, on els responsables de l'executiu assenyalen que disposen d'un suport majoritari. L'enquesta confirma aquest escenari, per bé que no s'hi pregunta directament sobre si s'han de celebrat. El president de la Generalitat, Pere Aragonès, va enviar al juliol una carta al Comitè Olímpic Internacional (COI) per formalitzar l'interès en presentar candidatura.
La fitxa tècnica de la prospectiva assenyala que s'han entrevistat 1.500 persones, 300 de les quals de l'Alt Pirineu i l'Aran. Els resultats generals s'assemblen molt entre els dos col·lectius, tant pel que fa a la idoneïtat del projecte com els principals problemes que s'afrontarien. Quins són els aspectes que es perceben com a interessants? Per ordre, les respostes dels enquestats són aquestes: promoció i internacionalització (26% a Catalunya, 29% al territori); creixement econòmic (23% a Catalunya, 18% al territori); turisme (19% a Catalunya, 16% al territori); millores en infraestructures i serveis (11% a Catalunya, 16% al territori); i més ocupació (7% a Catalunya, 8% al territori).
Pel que fa als aspectes que generen més incertesa, les respostes són més diferenciades entre els enquestats de l'Alt Pirineu i l'Aran i els de la resta del país. En el primer cas, els elements més citats com a perjudicials són aquests: la construcció d'infraestructures que poden quedar abandonades (19%); el cost econòmic (14%); el canvi climàtic i la presència de neu (9%); i la manca de prioritat (8%). L'impacte mediambiental només preocupa un 4% dels enquestats al territori, mentre que aquest percentatge puja fins al 13% en el cas de la resta del país. La manca de prioritat (12%) i el cost econòmic (12%) són les principals preocupacions dins d'aquest segment.
Al mateix temps, preguntats pels factors que haurien de ser importants en la celebració dels Jocs, les respostes més citades són aquestes: que sigui un projecte sostenible mediambientalment i econòmicament (29% a Catalunya, 27% al territori); que sigui un procés participatiu obert a la ciutadania i es tingui en compte l'opinió del territori (21% a Catalunya, 24% al territori); que el llegat dels Jocs sigui profitós per a l'Alt Pirineu i a l'Aran al llarg del temps (19% a Catalunya, 23% al territori); i que tot el procediment sigui transparent (18% tant a Catalunya com als enquestats del territori).
La consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, serà l'encarregada d'explicar els detalls de l'enquesta i de com evoluciona el projecte en una roda de premsa aquesta tarda des del Palau de la Generalitat. Els Jocs d'Hivern van formar part de la negociació entre la CUP i l'executiu per als pressupostos, fins al punt que el Govern va oferir als anticapitalistes excloure's qualsevol partida dels comptes. Pel que fa a la consulta ciutadana, projectada exclusivament per l'Alt Pirineu i l'Aran, l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, va demanar en una entrevista a NacióDigital al juliol que es fes extensiva a la capital, especialment si es feia servir el seu nom per a la candidatura al 2030.