09
de març
del
2023
Actualitzat
a les
12:06h
Ampli consens en la societat catalans en relació a la regulació de la prostitució i, en menor mesura, a l'acceptació de la gestació subrogada, almenys en alguns casos. Així ho assenyala l'enquesta sociopolítica 2022-2023 del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO), feta pública aquest dijous, segons la qual tres de cada quatre persones és partidària de regular la prostitució, mentre que tan sols el 16% l'aboliria i el 6% mantindria la situació actual. En tot cas, les dones, la gent jove i els votants de la CUP, comuns i PP, són més partidaris d'aturar aquesta activitat.
Pel que fa a la gestació subrogada o els ventres de lloguer, un 15% hi està a favor sempre i un 48%, en alguns casos, i tan sols un 18% no ho veu bé mai. En aquest cas, no hi ha massa diferències entre gènere i, pel que fa als electorats, de nou en són més contraris els votants de la CUP (42% no ho veu bé mai) i els comuns (28%). Pel que fa als enquestats que creuen que s'hauria d'acceptar en determinades ocasions, un 51% opina que hauria de ser una activitat no remunerada i un 41% creu que sí que s'hauria de pagar.
Aquesta enquesta, presentada pel director del CEO, Jordi Muñoz, aborda temàtiques molt diverses de la societat, excepte en relació a la intenció de vot o la independència (que ja s'inclouen a les tres onades anuals del baròmetre d'opinió). Pel que fa a qüestions relatives a la identitat de gènere, un 48% estaria a favor d'una tercera opció de gènere en els documents oficials, un 23% no ho vol i la resta, no ho sap o no contesta. Quant a la possibilitat de canvi de gènere en els documents oficials per a persones trans sense diagnòstic previ, un 43% ho defensa i, per contra, un 30% ho rebutja.
En relació a la difusió d'idees polítiques, un 59% de catalans és partidari d'il·legalitzar sempre els partits contraris als drets humans i un 22% ho faria en determinades circumstàncies. Pel que fa als contraris a la democràcia, un 45% els prohibiria sempre i un 29%, en determinades ocasions. Els percentatges cauen a un 33% i un 37%, respectivament, en relació als partits de l'extrema dreta i fins i tot molts dubtarien si il·legalitzar aquells contraris a la Constitució: un 14% ho faria sempre i un 45%, en determinades circumstàncies. Nivells similars a les opinions sobre els partits d'extrema esquerra, a qui un 14% il·legalitzaria sempre i un 43% més, segons el cas.
En tot cas, la població està dividida en si falten o sobren partits. Un 42% dels catalans és partidari que hi hagi menys partits per garantir més estabilitat i, en canvi, un 35% voldria que n'hi hagués més, encara que això generés més inestabilitat. Els electorats que defensen més que hi hagi més partits són els de la CUP (77%), els comuns (70%), ERC (47%) i Junts (43%) i, els més contraris, els de PP (15%) i Vox (16%).
També en el bloc polític, un 57% d'enquestats creu que la cooperació actual entre els governs català i espanyol és insuficient, mentre que tan sols un 23% el veu adequat i un 9%, excessiu. Els votants de la CUP (32%) i Junts (25%) són aquells que més veuen excessiu el nivell de cooperació, així com aquells que, en el sentiment de pertinença, se senten només catalans (31%). Tot i això, en aquests grups, la majoria clara d'aquests grups segueix veient-la insuficient o adequat. Per altra banda, un 77% d'enquestats se sent orgullós de ser català i un 55%, de ser espanyol.
En relació a la seguretat, un 72% se sent segur o molt segur. La percepció d'inseguretat, però, creix entre els votants de partits de dretes i en els enquestats que viuen en barris de renda baixa (només el 54% s'hi sent segur, per un 82% als barris de renda alta). Pel que fa a tipologies de delicte, només un 37% creu que són habituals els furts al carrer i un 39%, els robatoris en habitatges, però es veu més habitual el tràfic de drogues (49%) i les ocupacions d'habitatges (51%).
L'enquesta també pregunta quin percentatge de migrants es creu que hi ha a la societat i, de mitjana, la resposta és de 36%, quant a la realitat en són un 21%, cosa que evidencia que la percepció és molt esbiaixada. Hi ha certa polarització també en relació als drets que haurien de tenir, ja que un 25% opina que se n'hi han concedit massa i un 33%, encara pots. En el cas de les persones de religió musulmana, això s'accentua: un 30% creu que tenen massa drets i un 41%, massa pocs.
Un de cada deu, vegetarià o vegà
Finalment, el sondeig treu a la llum que un 10% de catalans no menja carn. En concret, un 6% afirma ser vegetariana i un 4% més, vegana. Un 24%, en tot cas, creu que els animals han de tenir els mateixos drets que les persones d'estar lliures d'explotació, mentre que un 63% creu que han de tenir alguns drets, però que es poden emprar en algunes activitats en benefici de les persones. Així, un 77% prohibiria els espectacles amb animals, un 55% impediria la caça i la pesca recreatives, mentre que la divisió és total en relació a si permetre els zoològics i aquaris. Hi ha cert debat també en relació a la ramaderia intensiva: un 53% ho permetria i un 42%, ho prohibiria.
Pel que fa a la gestació subrogada o els ventres de lloguer, un 15% hi està a favor sempre i un 48%, en alguns casos, i tan sols un 18% no ho veu bé mai. En aquest cas, no hi ha massa diferències entre gènere i, pel que fa als electorats, de nou en són més contraris els votants de la CUP (42% no ho veu bé mai) i els comuns (28%). Pel que fa als enquestats que creuen que s'hauria d'acceptar en determinades ocasions, un 51% opina que hauria de ser una activitat no remunerada i un 41% creu que sí que s'hauria de pagar.
Aquesta enquesta, presentada pel director del CEO, Jordi Muñoz, aborda temàtiques molt diverses de la societat, excepte en relació a la intenció de vot o la independència (que ja s'inclouen a les tres onades anuals del baròmetre d'opinió). Pel que fa a qüestions relatives a la identitat de gènere, un 48% estaria a favor d'una tercera opció de gènere en els documents oficials, un 23% no ho vol i la resta, no ho sap o no contesta. Quant a la possibilitat de canvi de gènere en els documents oficials per a persones trans sense diagnòstic previ, un 43% ho defensa i, per contra, un 30% ho rebutja.
En relació a la difusió d'idees polítiques, un 59% de catalans és partidari d'il·legalitzar sempre els partits contraris als drets humans i un 22% ho faria en determinades circumstàncies. Pel que fa als contraris a la democràcia, un 45% els prohibiria sempre i un 29%, en determinades ocasions. Els percentatges cauen a un 33% i un 37%, respectivament, en relació als partits de l'extrema dreta i fins i tot molts dubtarien si il·legalitzar aquells contraris a la Constitució: un 14% ho faria sempre i un 45%, en determinades circumstàncies. Nivells similars a les opinions sobre els partits d'extrema esquerra, a qui un 14% il·legalitzaria sempre i un 43% més, segons el cas.
En tot cas, la població està dividida en si falten o sobren partits. Un 42% dels catalans és partidari que hi hagi menys partits per garantir més estabilitat i, en canvi, un 35% voldria que n'hi hagués més, encara que això generés més inestabilitat. Els electorats que defensen més que hi hagi més partits són els de la CUP (77%), els comuns (70%), ERC (47%) i Junts (43%) i, els més contraris, els de PP (15%) i Vox (16%).
També en el bloc polític, un 57% d'enquestats creu que la cooperació actual entre els governs català i espanyol és insuficient, mentre que tan sols un 23% el veu adequat i un 9%, excessiu. Els votants de la CUP (32%) i Junts (25%) són aquells que més veuen excessiu el nivell de cooperació, així com aquells que, en el sentiment de pertinença, se senten només catalans (31%). Tot i això, en aquests grups, la majoria clara d'aquests grups segueix veient-la insuficient o adequat. Per altra banda, un 77% d'enquestats se sent orgullós de ser català i un 55%, de ser espanyol.
En relació a la seguretat, un 72% se sent segur o molt segur. La percepció d'inseguretat, però, creix entre els votants de partits de dretes i en els enquestats que viuen en barris de renda baixa (només el 54% s'hi sent segur, per un 82% als barris de renda alta). Pel que fa a tipologies de delicte, només un 37% creu que són habituals els furts al carrer i un 39%, els robatoris en habitatges, però es veu més habitual el tràfic de drogues (49%) i les ocupacions d'habitatges (51%).
L'enquesta també pregunta quin percentatge de migrants es creu que hi ha a la societat i, de mitjana, la resposta és de 36%, quant a la realitat en són un 21%, cosa que evidencia que la percepció és molt esbiaixada. Hi ha certa polarització també en relació als drets que haurien de tenir, ja que un 25% opina que se n'hi han concedit massa i un 33%, encara pots. En el cas de les persones de religió musulmana, això s'accentua: un 30% creu que tenen massa drets i un 41%, massa pocs.
Un de cada deu, vegetarià o vegà
Finalment, el sondeig treu a la llum que un 10% de catalans no menja carn. En concret, un 6% afirma ser vegetariana i un 4% més, vegana. Un 24%, en tot cas, creu que els animals han de tenir els mateixos drets que les persones d'estar lliures d'explotació, mentre que un 63% creu que han de tenir alguns drets, però que es poden emprar en algunes activitats en benefici de les persones. Així, un 77% prohibiria els espectacles amb animals, un 55% impediria la caça i la pesca recreatives, mentre que la divisió és total en relació a si permetre els zoològics i aquaris. Hi ha cert debat també en relació a la ramaderia intensiva: un 53% ho permetria i un 42%, ho prohibiria.