16
de novembre
de
2022, 14:47
Actualitzat:
14:47h
Quins són els Reptes per a Catalunya en el nou context geopolític de la Mediterrània? Aquest és precisament el títol del darrer informe elaborat pel think tank Catalonia Global Institute, qu vol generar pensament sobre la realitat internacional. L'estudi arriba en un moment oportú. La guerra d'Ucraïna i la crisi de subministraments han posat de nou el focus sobre la regió mediterrània.
Les exigències de la multicrisi que el món travessa obligarà a rellegir la geopolítica. El centre d'anàlisi, que dirigeix el politòleg Abel Riu, assenyala que la Mediterrània presenta tres avantatges potencials en l'actual context: està menys exposada que altres zones a l'actuació de Rússia, és el pont directe cap a l'Àfrica i els seus recursos i un punt d'entrada del gas liquat nord-americà i del gas natural que ve del Caspi, l'Àsia central i la Mediterrània oriental.
Un dels elements que assenyala l'estudi és l'existència d'una arquitectura institucional mediterrània "subdesenvolupada", amb una relació nord-sud sempre dins del marc de la UE i amb una Unió per a la Mediterrània que considera "esclerotitzada". Segons el think tank, els estats membres no l'han emprat com un instrument eficaç de cooperació. Els autors assenyalen que Catalunya no disposa de prou pes a l'hora d'acollir una part de les institucions de la societat civil que operen en clau mediterrània, malgrat ser la seu de l'Associació de Cambres de la Mediterrània. Aconsella, en aquest sentit, consolidar relacions bilaterals selectives amb actors concrets que puguin ser beneficiosos per als interessos catalans.
Garantir el control de fronteres
El laboratori també assenyala com un dels reptes a gestionar l'acceleració dels fluxos migratoris, que es produirà per una conjunció de crisi climàtica, de seguretat i econòmica. Davant aquesta realitat, aconsella una política basada en les possibilitats reals de garantir la convivència i la integració, també cultural i lingüística, "superant els marcs mentals exclusivament moralitzants". Proposa contribuir a combatre les causes estructurals que provoquen l'emigració i alhora col·laborar els "compromisos internacionals en control de fronteres".
Entre les altres recomanacions del centre d'anàlisi, hi ha la de recuperar el "llegat històric de la Mediterrània catalana" per reforçar el marc propi de relacions internacionals de Catalunya. Posa com a exemple positiu d'aquesta vocació la recuperació de la institució del Consolat de Mar. Un altre element és apostar fort per la reindustrialització: desenvolupar o atreure indústries essencials, aprofitar les oportunitats d'emmagatzematge i regasificació de Barcelona, i desenvolupar les energies renovables. Tot sigui per reconquerir la Mediterrània.
Les exigències de la multicrisi que el món travessa obligarà a rellegir la geopolítica. El centre d'anàlisi, que dirigeix el politòleg Abel Riu, assenyala que la Mediterrània presenta tres avantatges potencials en l'actual context: està menys exposada que altres zones a l'actuació de Rússia, és el pont directe cap a l'Àfrica i els seus recursos i un punt d'entrada del gas liquat nord-americà i del gas natural que ve del Caspi, l'Àsia central i la Mediterrània oriental.
Un dels elements que assenyala l'estudi és l'existència d'una arquitectura institucional mediterrània "subdesenvolupada", amb una relació nord-sud sempre dins del marc de la UE i amb una Unió per a la Mediterrània que considera "esclerotitzada". Segons el think tank, els estats membres no l'han emprat com un instrument eficaç de cooperació. Els autors assenyalen que Catalunya no disposa de prou pes a l'hora d'acollir una part de les institucions de la societat civil que operen en clau mediterrània, malgrat ser la seu de l'Associació de Cambres de la Mediterrània. Aconsella, en aquest sentit, consolidar relacions bilaterals selectives amb actors concrets que puguin ser beneficiosos per als interessos catalans.
Garantir el control de fronteres
El laboratori també assenyala com un dels reptes a gestionar l'acceleració dels fluxos migratoris, que es produirà per una conjunció de crisi climàtica, de seguretat i econòmica. Davant aquesta realitat, aconsella una política basada en les possibilitats reals de garantir la convivència i la integració, també cultural i lingüística, "superant els marcs mentals exclusivament moralitzants". Proposa contribuir a combatre les causes estructurals que provoquen l'emigració i alhora col·laborar els "compromisos internacionals en control de fronteres".
Entre les altres recomanacions del centre d'anàlisi, hi ha la de recuperar el "llegat històric de la Mediterrània catalana" per reforçar el marc propi de relacions internacionals de Catalunya. Posa com a exemple positiu d'aquesta vocació la recuperació de la institució del Consolat de Mar. Un altre element és apostar fort per la reindustrialització: desenvolupar o atreure indústries essencials, aprofitar les oportunitats d'emmagatzematge i regasificació de Barcelona, i desenvolupar les energies renovables. Tot sigui per reconquerir la Mediterrània.