Arrangen dos «punts negres» de la Ruta del Ter

El Consorci Alba Ter invertirà vora 50.000 euros per adequar dos punts del traçat al pas per Sant Joan de les Abadesses i Camprodon

Publicat el 13 d’abril de 2012 a les 14:00
La Ruta del Ter connectarà el Reixac amb la Batllia de Sant Joan. Foto: Consorci Alba Ter

La Ruta del Ter
permet recórrer el riu caminant o en bicicleta des d'Ulldeter, a Setcases, fins al Mediterrani, a Torroella de Montgrí. Tanmateix, encara hi ha “punts negres” que dificulten el pas dels usuaris. Un dels més coneguts és entre Ripoll i Sant Quirze de Besora –fins fa poc calia fer-ho en tren- tot i que ara s'ha habilitat un itinerari provisional només apte per bicicleta tot terreny (BTT).

El Consorci Alba Ter, impulsor d'aquesta ruta, està disposat a acabar amb dos altres trams complicats a Sant Joan de les Abadesses i Camprodon. Per fer-ho té previst invertir-hi vora 50.000 euros provinents del Pla únic d'obres i serveis de Catalunya. Un finançament que inicialment havia de servir pel tram Sant Julià de Ramis-Girona però que finalment arranjarà el Consorci de les Vies Verdes en el marc del projecte Banyoles-Girona.

A Sant Joan els usuaris havien de passar per la N-260 entre el pont del Reixac i la colònia Llaudet. A més, en aquest punt per tal de creuar a la riba dreta del Ter calia passar per un gual que queda inundat en cas d'avinguda. El projecte permetrà habilitar un camí entre el pont del Reixac i les cases rurals de la Batllia i can Janpere sense haver de passar per la riba esquerra. A Camprodon, per la seva banda, s'actuarà entre el pont de la Rocassa i la colònia Estabanell. El projecte permetrà que la Ruta del Ter deixi de passar per la C-38 i ho faci a tocar d'un rec.

En el cas de Camprodon el nou tram arranjat coincideix amb la proposta de la via verda Sant Joan-Setcases, segons explica la tècnica de turisme del Consorci Alba Ter, Estel Sleep. En el cas del Reixac a la Batllia no tot i que Sleep considera que una vegada condicionat es podria plantejar. En ambdós punts les obres inclouen tant l'adequació física del recorregut com la senyalització.