11
de gener
de
2013
Àrea afectada pel permís Ripoll. Foto: ipuc.cat
El Govern va acordar el 2 d'octubre del 2012 autoritzar el permís sol·licitat per l'empresa anglesa Teredo Oils United per investigar la presència d'hidrocarburs a l'àrea denominada Ripoll, formada per 51.201 ha de vuit municipis del Ripollès així com vuit més d'Osona i vuit de la Garrotxa. El permís, que pot obrir la porta a l'extracció de gas i petroli mitjançant el fracking, incloïa una fiança de protecció i restauració del medi natural de més de 5,8 milions d'euros però l'empresa va presentar un recurs i ha aconseguit que es rebaixi substancialment.
El 19 de desembre el DOGC va publicar l'acord en el qual s'estima parcialment el recurs de Teredo Oils. Concretament es divideix la fiança en 200.0000 euros inicials, per a la realització de les prospeccions sísmiques, i 3.072 euros per a cada quadrícula minera en el qual es produeixin treballs mecànics que comportin moviments de terres o eliminació de vegetació. Només si s'actués en totes les quadrícules –un fet que no succeirà- la quantitat a pagar arribaria als 5,8 milions que inicialment havia de pagar l'empresa.
El projecte Ripoll preveu destinar els tres primers anys –on s'hauria d'invertir un mínim de 6,3 milions d'euros- als treballs de geologia i geofísica. La perforació pròpiament dita no començaria abans del quart, cinquè i sisè any de concessió, és a dir, a partir 2016, amb una inversió mínima d'11,8 milions. Al Ripollès hi ha vuit municipis afectats pel permís concedit: Campdevànol, Les Llosses, Ogassa, Ribes de Freser, Ripoll, Sant Joan de les Abadesses, Sant Pau de Segúries i Vallfogona de Ripollès. L'àrea també inclou pobles d'Osona i la Garrotxa: la Vall de Bianya, Sant Joan les Fonts, Riudaura, Olot, Santa Pau, la Vall d’en Bas, les Preses, Vidrà, Sant Feliu de Pallerols, Santa Maria de Besora, Sora, Montesquiu, Sant Quirze de Besora, Sant Pere de Torelló, Orís i Santa Maria de Corcó.
Tal i com passa en altres sol·licituds –encara no concedides- en altres comarques de la Catalunya Central, hi ha el temor que aquestes prospeccions obrin la porta a l'extracció d'hidrocarburs amb la tècnica del fracking. La fracturació hidràulica, desenvolupada als EUA i al Canadà, consisteix en un sistema de pous de perforació vertical fins a 5.000 metres de profunditat des d'on es realitzen una sèrie de detonacions explosives que provoquen petites fractures a la roca per les quals s'injecten, per etapes, milers de tones d'aigua a molta alta pressió, barrejada amb sorra i fins a 600 additius químics, alguns altament tòxics. Aquesta tècnica té aparentment un gran impacte ecològic, que inclou un gran consum d'aigua, una gestió complicada de l'aigua residual, sorolls i l'impacte visual, la possible contaminació, per la utilització d'additius químics, tant de les aigües subterrànies com de les superficials, entre altres.
Rebuig municipal amb els permisos ja concedits
L'Ajuntament de Ripoll va ser el primer municipi de la comarca en rebutjar el projecte una vegada el permís ja estava concedit. En aquest sentit es va aprovar per unanimitat una moció en la qual es reclama una moratòria de la tècnica del fracking fins que se n'hagin avaluat l'impacte al mateix temps que es demana denegar les sol·licituds pendents d'aprovar i rebutjar les autoritzacions realitzades. L'alcalde Jordi Munell va admetre s'ha passat d'una notícia anecdòtica –quan va transcendir la sol·licitud de Teredo- a “un perill que pot ser proper”. Enric Pérez, per la seva banda,va recordar que el permís no parla de fracking però que “els riscos són elevats”.
Un altre ajuntament que debatrà el rebuig a aquesta tècnica d'extracció d'hidrocarburs serà el de Sant Joan de les Abadesses a proposta d'ERC. El PSC, tal com ha fet ICV, reclama que tant el Parlament com el Congrés espanyol promulgui una moratòria del fracking, se suspenguin les activitats i prohibeixi la concessió de noves autoritzacions. Els socialistes assenyalen tres municipis que serien prioritaris per Teredo per la probable existència de bosses de gas: Sant Joan de les Abadesses així com Riudaura –on l'empresa ja ha fet acte de presència- i Sant Privat del Bas, ambdós a la Garrotxa. Per la seva banda, l'Associació de Micropobles –de la qual en formen part Vallfogona i Riudaura- també s'ha posicionat en contra la fracturació hidràulica i ha denunciat que “ningú es preocupa d’informar els ciutadans de les conseqüències d’aquestes prospeccions ni tant sols del fet que s'hagin autoritzat”.
El Govern va acordar el 2 d'octubre del 2012 autoritzar el permís sol·licitat per l'empresa anglesa Teredo Oils United per investigar la presència d'hidrocarburs a l'àrea denominada Ripoll, formada per 51.201 ha de vuit municipis del Ripollès així com vuit més d'Osona i vuit de la Garrotxa. El permís, que pot obrir la porta a l'extracció de gas i petroli mitjançant el fracking, incloïa una fiança de protecció i restauració del medi natural de més de 5,8 milions d'euros però l'empresa va presentar un recurs i ha aconseguit que es rebaixi substancialment.
El 19 de desembre el DOGC va publicar l'acord en el qual s'estima parcialment el recurs de Teredo Oils. Concretament es divideix la fiança en 200.0000 euros inicials, per a la realització de les prospeccions sísmiques, i 3.072 euros per a cada quadrícula minera en el qual es produeixin treballs mecànics que comportin moviments de terres o eliminació de vegetació. Només si s'actués en totes les quadrícules –un fet que no succeirà- la quantitat a pagar arribaria als 5,8 milions que inicialment havia de pagar l'empresa.
El projecte Ripoll preveu destinar els tres primers anys –on s'hauria d'invertir un mínim de 6,3 milions d'euros- als treballs de geologia i geofísica. La perforació pròpiament dita no començaria abans del quart, cinquè i sisè any de concessió, és a dir, a partir 2016, amb una inversió mínima d'11,8 milions. Al Ripollès hi ha vuit municipis afectats pel permís concedit: Campdevànol, Les Llosses, Ogassa, Ribes de Freser, Ripoll, Sant Joan de les Abadesses, Sant Pau de Segúries i Vallfogona de Ripollès. L'àrea també inclou pobles d'Osona i la Garrotxa: la Vall de Bianya, Sant Joan les Fonts, Riudaura, Olot, Santa Pau, la Vall d’en Bas, les Preses, Vidrà, Sant Feliu de Pallerols, Santa Maria de Besora, Sora, Montesquiu, Sant Quirze de Besora, Sant Pere de Torelló, Orís i Santa Maria de Corcó.
Tal i com passa en altres sol·licituds –encara no concedides- en altres comarques de la Catalunya Central, hi ha el temor que aquestes prospeccions obrin la porta a l'extracció d'hidrocarburs amb la tècnica del fracking. La fracturació hidràulica, desenvolupada als EUA i al Canadà, consisteix en un sistema de pous de perforació vertical fins a 5.000 metres de profunditat des d'on es realitzen una sèrie de detonacions explosives que provoquen petites fractures a la roca per les quals s'injecten, per etapes, milers de tones d'aigua a molta alta pressió, barrejada amb sorra i fins a 600 additius químics, alguns altament tòxics. Aquesta tècnica té aparentment un gran impacte ecològic, que inclou un gran consum d'aigua, una gestió complicada de l'aigua residual, sorolls i l'impacte visual, la possible contaminació, per la utilització d'additius químics, tant de les aigües subterrànies com de les superficials, entre altres.
Rebuig municipal amb els permisos ja concedits
L'Ajuntament de Ripoll va ser el primer municipi de la comarca en rebutjar el projecte una vegada el permís ja estava concedit. En aquest sentit es va aprovar per unanimitat una moció en la qual es reclama una moratòria de la tècnica del fracking fins que se n'hagin avaluat l'impacte al mateix temps que es demana denegar les sol·licituds pendents d'aprovar i rebutjar les autoritzacions realitzades. L'alcalde Jordi Munell va admetre s'ha passat d'una notícia anecdòtica –quan va transcendir la sol·licitud de Teredo- a “un perill que pot ser proper”. Enric Pérez, per la seva banda,va recordar que el permís no parla de fracking però que “els riscos són elevats”.
Un altre ajuntament que debatrà el rebuig a aquesta tècnica d'extracció d'hidrocarburs serà el de Sant Joan de les Abadesses a proposta d'ERC. El PSC, tal com ha fet ICV, reclama que tant el Parlament com el Congrés espanyol promulgui una moratòria del fracking, se suspenguin les activitats i prohibeixi la concessió de noves autoritzacions. Els socialistes assenyalen tres municipis que serien prioritaris per Teredo per la probable existència de bosses de gas: Sant Joan de les Abadesses així com Riudaura –on l'empresa ja ha fet acte de presència- i Sant Privat del Bas, ambdós a la Garrotxa. Per la seva banda, l'Associació de Micropobles –de la qual en formen part Vallfogona i Riudaura- també s'ha posicionat en contra la fracturació hidràulica i ha denunciat que “ningú es preocupa d’informar els ciutadans de les conseqüències d’aquestes prospeccions ni tant sols del fet que s'hagin autoritzat”.
DOGC en el qual s'autoritza el permís d'exploració d'hidrocarburs Ripoll (pdf)
DOGC en el qual s'estima parcipalment el recurs de Teredo (pdf)