El Pla de Rodalies 2020-2030 preveu la reparació del pont del tren a Ripoll

L'obra té un cost d'1,25 milions d'euros i una durada estimada de 5,5 mesos

El pont del tren al seu pas per Ripoll
El pont del tren al seu pas per Ripoll | Consorci del Ter
Redacció
14 de maig de 2021, 10:06
El Pla de Rodalies 2020-2030 inclou el projecte de reparació del pont del ferrocarril a Ripoll, una obra molt reivindicada al territori des de fa temps. Figura amb un cost d'1,25 milions d'euros i una durada estimada de 5,5 mesos però no s'ha concretat quan es farà. Al pla també hi ha altres millores a la línia R3 al Ripollès, com ara talussos i trinxeres des de Campdevànol fins a Ribes així com al tram de Cerdanya.

Així es va exposar durant la reunió virtual que es va fer de la comissió de seguiment de l'R3, amb representants del Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana (MITMA), de la Generalitat i dels Ajuntaments de Parets del Vallès, Granollers, Canovelles Les Franqueses del Vallès, La Garriga, Vic i Ripoll.

En la reunió es van concretar les inversions en curs per iniciar el desdoblament de la R3 al tram de Parets del Vallès a La Garriga, que inclou la supressió de passos a nivell, l’adaptació de la infraestructura de les estacions, una nova estació transformadora o sistemes de control i seguretat. Aquestes inversions figuren al primer quinquenni del Pla de Rodalies 2020-2030, que també inclou la duplicació de via en tram d’1,1 km a la sortida de l’estació de Vic, en direcció sud.

Així mateix, es va informar que aquest any es licitarà la redacció de l’estudi informatiu del desdoblament del tram Centelles – Vic, el que suposa el pas inicial per redactar el projecte, que s’executaria a partir del 2025.

Ripoll reclama el desdoblament

L'alcalde de Ripoll , Jordi Munell va subratllat "el paper vertebrador de país” que té la línia, ja que connecta amb les comarques del Pirineu i és una infraestructura estratègica, tot dient que encaixa de ple amb el nou escenari de mobilitat sostenible dels objectius 2030. L'alcalde va valorar positivament el pla d'inversions però va reclamar que en el quinquenni 2025-2030 s’iniciïn els estudis informatius per seguir el desdoblament fins a Ripoll, tot dient que és un "hub d’interconnexió" per la intermobilitat ferroviària amb part de la Garrotxa, la Vall de Camprodon i l’Alt Berguedà”.

Munell també va insistir de nou en la potenciació de la base de manteniment d’Adif a Ripoll, que presta servei a tot el tram superior de l'R3 i que ha perdut efectius en els últims anys. Des de la vila es proposa recuperar la base de manteniment mecànic i elèctric dels combois ferroviaris que pernocten o reposen a l’estació de Ripoll, un fet que crearia llocs de treball especialitzats a la població i la comarca.

"És una base necessària per garantir la seguretat i la fiabilitat del tram de muntanya d’aquesta línia, el qual requereix diverses operacions de manteniment constants. Per tant, no podem tenir l’estructura de servei allunyada de la infraestructura a la qual presta aquest servei”, va concloure l’alcalde.

Per últim, Jordi Munell va expressar la seva preocupació per garantir la interconnexió en horaris i puntualitat amb la línia de SCNCF (ferrocarrils francesos) de Latour-de-Carol que va cap a Toulouse i París. “Aquest seria un altre dels potencials per poder incrementar els usuaris d’aquesta línia”, va dir l'alcalde.

Autoritats presents a la reunió telemàtica

Per part del MITMA, van prendre part de la reunió el secretari d’Estat Pedro Saura; la presidenta d’Adif Isabel Pardo; el director general de Planificació i Avaluació de la Xarxa Ferroviària, Casimiro Iglesias; el subdirector general de Planificació Ferroviària, Jorge Ballesteros; la directora general de Planificació Estratègica i Projectes d’ADIF, Marisa Domínguez; el director de gabinet del SE Francisco Ferrer; el coordinador de Rodalies Pere Macías i l’assessora del gabinet del SE Gema Pérez.

Per part de la Generalitat, van participar a la reunió el conseller de Territori i Sostenibilitat en funcions, Damià Calvet; el secretari d’Infraestructures Isidre Gavin; el director general d’infraestructures i mobilitat terrestre, Xavier Flores, i el cap de gabinet Xavier Reinaldo.