01
de març
de
2021, 14:11
Actualitzat:
14:15h
El Parc Natural de les Capçaleres del Ter i el Freser ha enllestit l'últim cens transfronterer, en col·laboració amb França, per seguir la població de trencalòs al Pirineu oriental. El cens -efectuat el 17 de febrer de manera simultània a 22 punts diferents del Ripollès, l'Alta Garrotxa, el Vallespir i el Conflent- ha pogut comprovar que la població d'aquesta espècie amenaçada es troba estable en aquesta àrea del Pirineu.
S'han localitzat set punts de nidificació a Franca i un a Catalunya, unes xifres similars a les de l'any passat (sis a França i cap a Catalunya). Segons els experts, les característiques del terreny fan més fàcil la nidificació del trencalòs a la banda francesa, ja que l'animal està sotmès a una pressió humana menor.
El cens transfronterer es duu a terme de forma periòdica des de fa ja uns 10 anys conjuntament amb la Federació de Reserves Naturals Catalanes, dins del marc que estableix el decret de creació del Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser per a crear un gran àmbit de gestió i interessos compartit amb el Parc Natural Regional dels Pirineus Catalans i amb les Reserves Naturals Catalanes.
El Parc Natural de les Capçaleres del Ter i el Freser ha habilitat un punt d'alimentació per facilitar que es puguin fixar parelles a la zona. Aquesta actuació s'emmarca dins els objectius del Pla de Recuperació del Trencalòs a Catalunya (Decret 282/1994, de 29 de setembre, pel qual s'aprova el Pla de recuperació del trencalòs a Catalunya), així com en l'Estratègia de conservació estatal i el Pla d'Acció a nivell europeu.
El trencalòs a Catalunya
Cap a finals del segle XIX l'espècie era present a tota la península Ibérica, però al llarg del segle XX va patir una forta regressió. Cap als anys 80, la seva àrea de distribució es va veure reduïda a la part més occidental de la serralada pirinenca.
Segons informa el Departament de Territori, en aquesta dècada, a Catalunya la població era només d'unes cinc o sis parelles distribuïdes per les comarques de l'Alta Ribagorça, el Pallars Jussà i el Pallars Sobirà. Llavors es va iniciar un procés de recuperació i es va arribar als 97 adults l'any 2018, distribuïts en 48 territoris segurs a les comarques de la Val d'Aran, l'Alta Ribagorça, el Pallars Sobirà, el Pallars Jussà, la Noguera, l'Alt Urgell, la Cerdanya, el Berguedà, el Solsonès, el Ripollès, la Garrotxa i Osona.
Les últimes dades, del 2020, xifren que la població de trencalòs a Catalunya es troba al voltant de les 46 parelles.
S'han localitzat set punts de nidificació a Franca i un a Catalunya, unes xifres similars a les de l'any passat (sis a França i cap a Catalunya). Segons els experts, les característiques del terreny fan més fàcil la nidificació del trencalòs a la banda francesa, ja que l'animal està sotmès a una pressió humana menor.
El cens transfronterer es duu a terme de forma periòdica des de fa ja uns 10 anys conjuntament amb la Federació de Reserves Naturals Catalanes, dins del marc que estableix el decret de creació del Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser per a crear un gran àmbit de gestió i interessos compartit amb el Parc Natural Regional dels Pirineus Catalans i amb les Reserves Naturals Catalanes.
El Parc Natural de les Capçaleres del Ter i el Freser ha habilitat un punt d'alimentació per facilitar que es puguin fixar parelles a la zona. Aquesta actuació s'emmarca dins els objectius del Pla de Recuperació del Trencalòs a Catalunya (Decret 282/1994, de 29 de setembre, pel qual s'aprova el Pla de recuperació del trencalòs a Catalunya), així com en l'Estratègia de conservació estatal i el Pla d'Acció a nivell europeu.
El trencalòs a Catalunya
Cap a finals del segle XIX l'espècie era present a tota la península Ibérica, però al llarg del segle XX va patir una forta regressió. Cap als anys 80, la seva àrea de distribució es va veure reduïda a la part més occidental de la serralada pirinenca.
Segons informa el Departament de Territori, en aquesta dècada, a Catalunya la població era només d'unes cinc o sis parelles distribuïdes per les comarques de l'Alta Ribagorça, el Pallars Jussà i el Pallars Sobirà. Llavors es va iniciar un procés de recuperació i es va arribar als 97 adults l'any 2018, distribuïts en 48 territoris segurs a les comarques de la Val d'Aran, l'Alta Ribagorça, el Pallars Sobirà, el Pallars Jussà, la Noguera, l'Alt Urgell, la Cerdanya, el Berguedà, el Solsonès, el Ripollès, la Garrotxa i Osona.
Les últimes dades, del 2020, xifren que la població de trencalòs a Catalunya es troba al voltant de les 46 parelles.