19
d'agost
de
2011
Aqüeducte de Fustanyà. Foto: Antonio Mora Vergés
La Irene Tironi Laporte, la Sonia Ortiz Tironi, en Celestino Cajucom Velasco, i l’Antonio Mora Vergés, enfilàvem per la pista forestal de Fustanyà que surt des de la carretera que mena de Ribes de Freser a Queralbs. No hi ha cap indicació que ens faci pensar que trobarem res d’interessant. Segueixo la meva intuïció, i més tard el Celestino em diu que li hauria d’explicar això dels "sentits primitius", i em manifesta que també ell, voldria recuperar-los.
Quan portàvem menys de cinc-cents metres recorreguts, la visió d’un magnífic –i actiu– aqüeducte ens sorprenia agradablement per les seves dimensions –creua tota una petita vall–; i li correspondria amb tota justícia el títol de "la Segòvia del Ripollès", que adjudicàvem suara al de la Ral, a la Vall de Camprodon. Gats escaldats, assignem al de Fustanyà, aquesta preeminència a la Vall de Ribes.
Em portarà una estona recollir les imatges d’aquesta infraestructura, de les que dèiem en l’article esmentat; aquesta mena d’instal·lacions no son infreqüents al Ripollès, la seva funció habitualment era i/o és alimentar petites centrals hidroelèctriques.
Les companyes mentrestant faran una gran troballa, prop de torrent -solen créixer a l' ombra dels alzinars, fagedes i rouredes, també a la vora dels camins humits- hi ha una veritable munió de Fragaria Vesca , més coneguda com maduixa silvestre -el fruit que coneixem com "maduixa" és en realitat un engruiximent del receptacle floral, mentre els puntets que hi ha a sobre d' ella són els autèntics fruits- ; costa fer-se’n un tip per les seves minúscules mides, i m’ofereixen un grapat quan torno de fer les fotografies; els ho agraeixo, però declino amablement l’àpat, avui exerceixo alhora de sherpa i de xofer, i en cap d’ambdós tasques em puc permetre patir cap problema intestinal. La ingesta de fruits silvestres de vegades comporta aquest efecte indesitjat; sortosament per a elles no succeirà en aquesta ocasió.
Tornem a reprendre la marxa, per trobar-nos ben aviat –en termes excursionistes– un premi gros; això amics lectors serà però objecte d’una nova crònica.
Aqüeducte de Fustanyà. Foto: Antonio Mora Vergés
Torrent de Fustanyà. Foto: Antonio Mora Vergés
La Irene Tironi Laporte, la Sonia Ortiz Tironi, en Celestino Cajucom Velasco, i l’Antonio Mora Vergés, enfilàvem per la pista forestal de Fustanyà que surt des de la carretera que mena de Ribes de Freser a Queralbs. No hi ha cap indicació que ens faci pensar que trobarem res d’interessant. Segueixo la meva intuïció, i més tard el Celestino em diu que li hauria d’explicar això dels "sentits primitius", i em manifesta que també ell, voldria recuperar-los.
Quan portàvem menys de cinc-cents metres recorreguts, la visió d’un magnífic –i actiu– aqüeducte ens sorprenia agradablement per les seves dimensions –creua tota una petita vall–; i li correspondria amb tota justícia el títol de "la Segòvia del Ripollès", que adjudicàvem suara al de la Ral, a la Vall de Camprodon. Gats escaldats, assignem al de Fustanyà, aquesta preeminència a la Vall de Ribes.
Em portarà una estona recollir les imatges d’aquesta infraestructura, de les que dèiem en l’article esmentat; aquesta mena d’instal·lacions no son infreqüents al Ripollès, la seva funció habitualment era i/o és alimentar petites centrals hidroelèctriques.
Les companyes mentrestant faran una gran troballa, prop de torrent -solen créixer a l' ombra dels alzinars, fagedes i rouredes, també a la vora dels camins humits- hi ha una veritable munió de Fragaria Vesca , més coneguda com maduixa silvestre -el fruit que coneixem com "maduixa" és en realitat un engruiximent del receptacle floral, mentre els puntets que hi ha a sobre d' ella són els autèntics fruits- ; costa fer-se’n un tip per les seves minúscules mides, i m’ofereixen un grapat quan torno de fer les fotografies; els ho agraeixo, però declino amablement l’àpat, avui exerceixo alhora de sherpa i de xofer, i en cap d’ambdós tasques em puc permetre patir cap problema intestinal. La ingesta de fruits silvestres de vegades comporta aquest efecte indesitjat; sortosament per a elles no succeirà en aquesta ocasió.
Tornem a reprendre la marxa, per trobar-nos ben aviat –en termes excursionistes– un premi gros; això amics lectors serà però objecte d’una nova crònica.
Aqüeducte de Fustanyà. Foto: Antonio Mora Vergés
Torrent de Fustanyà. Foto: Antonio Mora Vergés
Secció Racons del Ripollès
Article al bloc Conèixer Catalunya