Albert Bosch i Carles Gel van reprendre la marxa aquest diumenge. Foto: bloc de Carles Gel i Albert Bosch"Estàvem decidits a sortir a la que es presentés una oportunitat, i aquesta nit el vent ha deixat de bufar. A les 06:00 hores ens hem posat a desenterrar les pulkes, i preparar-nos, ens ha costat Déu i ajuda! Hem iniciat la marxa molt animats i just quan acabàvem de fer el primer quilòmetre el vent a tornat a pujar, això sumat a la neu verge que ens dificultava el pas i la poca visibilitat han convertit aquest dia en un altre petit infern. Per fer 10 metres hem necessitat en algun tram 15 minuts”.
Així relaten Albert Bosch i Carles Gel la seva sortida de la tenda, el passat diumenge, després d'haver-se de tancar a la tenda durant 11 dies, pocs dies després d'inicar el repte Pol Sud 1911-2011 . Els dos aventurers van quedar bloquejats a causa d'una intensa tempesta de neu i vent que els va impedir avançar.
A hores d’ara, el dia 16 de l’expedició, la travessa tampoc ha millorat gaire: han pogut avançar molt poc terreny i s’han hagut de tornar a aturar perquè tenen molt poca visibilitat i hi ha molt vent. A més, estan envoltats d’esquerdes molt perilloses i han d’anar amb molt de compte. “Tothom sap que des del mar fins al grau 81 de latitud, hi ha la part més complicada de la travessa. I nosaltres estem fent aquesta part en les pitjors condicions imaginables de vent, visibilitat i neu”, diuen al seu bloc.
Els dos aventurers del Ripollès volien arribar al pol sud a l'entorn del 14 de desembre, just quan es compleixi el centenari de l’arribada del primer home, el noruec Roald Amundsen .
Una expedició autosuficient
Una de les característiques de l'expedició del santjoaní i el ribetà és l'autosuficiència integral. És a dir, que els aventurers del Ripollès arrosseguen un trineu carregat amb uns 130 quilos de pes cadascú al llarg de 1.200 quilòmetres. Es desplacen amb esquís i sense l’ajuda d’estels ( kites ) per no utilitzar cap ajuda extra més enllà del seus propis mitjans.
En principi, estava previst que la travessa dure´s 45 dies però porten aliments per 65 si les condicions meteorològiques són adverses. En total, uns 83 quilos de menjar entre sopes, pasta liofilitzada, embotits i formatges envasats al buit, productes energètics, complements per begudes, ja que l’aigua la fondran directament del gel, dolços, galetes, xocolata, torrons, fruits secs, cafè, té i llet en pols.
Albert Bosch i Carles Gel afronten el desafiament amb la convicció d’estar preparats físicament i mentalment, i de tenir la capacitat estratègica per saber gestionar els moments crítics i poder realitzar la travessia amb moltes garanties d’èxit. És, segons admeten, el major repte al qual s'han enfrontat mai.
La travessia es pot seguir al minut gràcies al sistema Racetracker a través del web de l'expedició.
[vimeo]30368906[/vimeo]
