El futur de l'estació d'esquí de Vall de Núria no té el futur assegurat. Als efectes de l'emergència climàtica, s'hi suma el conflicte obert entre l'Ajuntament de Queralbs i Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC). Els dos òrgans no es posen d'acord en les condicions de la nova concessió. L'empresa pública assegura que les condicions del consistori són “inacceptables” mentre el consistori reclama apujar el cànon i més pes en la presa de decisions. El 30 d'abril acaba la pròrroga d'explotació de l'espai d'esquí i el parc lúdic pe FGC a Vall de Núria. Si no hi ha acord, l'empresa pública assegura que deixaran la gestió a partir de l'1 de maig. El president de FGC, Antoni Segarra, assegura a l'ACN que no és "gens optimista".
FGC s'encarrega de l'explotació de la zona d'esquí en terrenys comunals i del parc lúdic de Vall de Núria des de l'any 1985. L'any 2017 va finalitzar la concessió que hi havia i, des d'aleshores s'han anat fent pròrrogues curtes de dos anys com a màxim. La darrera finalitza aquest mes d'abril i l'objectiu tant de l'ajuntament com de l'empresa pública, era fer una concessió nova. De fet, el president de FGC, Antoni Segarra, assegura que fa tres mesos van arribar a un principi d'acord amb el consistori en què establien una durada del contracte de 20 anys, una inversió de 6,2 milions d'euros en els pròxims sis anys, a més de pagar un cànon de 10.000 euros l'any i una cogovernança, entre d'altres.
El cànon i la rescissió unilateral: les dues línies vermelles de FGC
Segarra critica que, tot i haver arribat de paraula a un principi d'acord, al cap d'unes setmanes l'Ajuntament de Queralbs va dir que volia posar unes condicions noves. "Són unes condicions que no havíem parlat mai en els darrers dos anys com ara multiplicar el cànon per 2,5 i passar dels 10.000 euros anuals als 25.000". Amb tot, Segarra remarca que hi ha dues qüestions que són "línies vermelles" per a ells. En aquest sentit, assegura que l'Ajuntament amb la nova proposta "es reserva el dret a reduir la concessió a la meitat de manera unilateral si en algun moment no es fa la inversió compromesa i, a més, un cop s'esgoti aquesta concessió no té cap obligació de pagar pels actius que quedin". Això, creu Sagarra, "no és acceptable" i, a més, "presenta problemes jurídics que no acceptarien cap departament".
De fet, el president d'FGC es mostra molt contundent i diu que ara mateix es veuen "obligats" a deixar de gestionar la part d'esquí de Vall de Núria i també la part lúdica i a "tancar les instal·lacions fins que no hi hagi un acord". En aquest sentit, es mostra pessimista perquè assegura que no veu "voluntat d'entesa per part de l'Ajuntament de Queralbs". "Per part nostra només hi haurà acord si ens tornem a situar en la concessió acordada fa tres mesos", aclareix.
L'Ajuntament vol poder decidir i més garanties amb les inversions
Per la seva banda, l'alcaldessa de Queralbs, Imma Constans, creu que les condicions que proposen són jurídicament vàlides perquè així els ho han assegurat els seus assessors. Remarca que l'anterior concessió de 90 anys era a "títol gratuït i exclusiu", és a dir, que l'empresa "no pagava cap cànon" —ara volen incorporar el pagament de 25.000 euros— i eren els únics explotadors. "No havien de donar explicacions ni consensuar amb l'Ajuntament, feien el que creien oportú i aquí és el canvi de paradigma: creiem que hem de ser partícips, opinar i dir si creiem que ha anat bé".
Constans creu que FGC és el "soci natural" perquè és l'empresa que gestiona el tren cremallera —l'únic transport per poder accedir al santuari— alhora que també té la concessió del Bisbat del santuari i el complex hoteler. "Som els petits", diu, perquè són un municipi de 200 habitants, però "el que dona valor afegit per ser l'entorn natural que envolta el santuari". Per això, defensa que els veïns de Queralbs han de poder ser "partícips directes del que es fa i no es fa a la vall" amb els representants que vagin escollint a les eleccions municipals.
Per això volen que el plec de clàusules inclogui una comissió de seguiment on l'Ajuntament tindrà veu i que l'empresa elabori en els pròxims anys un estudi sobre els reptes de futur de la vall. Entre els punts que defensa l'Ajuntament també hi ha la possibilitat de reduir la concessió a la meitat en cas que l'empresa no compleixi amb les inversions acordades, la línia vermella que no accepta FGC. Per Constans, "no creiem que hagi de passar" i assegura que seran flexibles en cas de situacions excepcionals que ho impedeixin. Però creuen que cal incorporar-ho per poder "tenir alguna força per dir que s'havia quedat amb això".
L'alcaldessa, que governa amb majoria absoluta en el seu quart mandat consecutiu amb les sigles de Junts, fa anys que treballa en aquest document de la concessió amb els anteriors representants de FGC. Admet que ara la situació està “enrocada” per les dues bandes. Per això demana a la Generalitat, representada per FGC, que faci "una aposta de país" per poder "mantenir la vall de Núria com a punt d'atracció" i que s'avingui a l'acord.
El regidor d'ERC a l'oposició demana firmar amb FGC
El regidor d'ERC, Francesc Coll, demana a Constans que "prioritzi els interessos del municipi, deixant de banda els interessos personals i partidistes". "El que no s'entén és que ja estava pràcticament a punt de tancar-se l'acord i de forma sobtada ha posat condicions inassumibles per FGC com a empresa pública", assenyala. "Estem especialment preocupats amb l'anunci de FGC que deixaran Vall de Núria", perquè veu "molt difícil" que una empresa privada s'interessi per aquest negoci si s'hagués de fer un nou concurs. Per això demanen a l'alcaldessa "flexibilitat" per poder arribar a un acord i també "responsabilitat".
L'altre regidor a l'oposició, Genís Coll (CP), ha assegurat que volia esperar a reunir-se amb l'alcaldessa aquest divendres per poder tenir tota la informació abans de fer cap valoració al respecte.