Reprsentació ripollesa al parlament d'Escòcia. Foto: ElRipollès.info

Jordi Munell, juntament amb Roger Torrent, alcalde de Sarrià de Ter, ha encapçalat aquest setmana una delegació de l'Associació de Municipis per la Independència (AMI) a Escòcia. Al Parlament d'Edimburg van ser rebuts per una desena dels 23 diputats del Partit Nacional Escocès (SNP) que el 28 de novembre del 2012 van signar una moció en defensa del dret del poble català a la seva autodeterminació.

El viatge, amb una setantena de persones entre les quals algunes del Ripollès, ha estat organitzat per la campanya coneguda com “El cas dels catalans”, que vol agrair la mostra de solidaritat de la nació escocesa envers la catalana i que pretén remarcar els vincles històrics entre ambdós pobles. Es tracta d’una campanya de recollida d'adhesions tant a través d’Internet com presencialment per tot el territori dels Països Catalans, impulsada per l’historiador català Agustí Soler, que també va ser a Escòcia.

Munell va explicar als diputats escocesos, encapçalats per la parlamentària Sandra White, que “tenen sort de que el govern britànic els deixi votar”. La resposta de la política de l'SNP va ser que “els catalans tenen la sort de comptar amb la força de la gent, la unió entre societat civil, institucions i partits i la transversalitat política del procés”. El dos alcaldes també van destacar que es va tractar d’un acte emotiu i també molt important perquè es tracta de dos processos similars i coincidents en el temps.

L'origen d'“El cas dels catalans”

“El cas dels catalans” era el nom amb què es referien les cancelleries europees als debats sobre Catalunya pels volts de l'any 1714. El 20 de juny del 1705, a la ciutat de Gènova, els comissionats catalans Domènec Perera i Antoni de Peguera i l'enviat de la reina Anna d'Anglaterra, Mitford Crowe, van signar un pacte pel qual la corona anglesa prometia “la seva garantia perpètua per a assegurar els privilegis i lleis del Principat”, en moments en què la nació catalana lluitava contra els exèrcits espanyol i francès per salvaguardar la seva llibertat i el seu sistema constitucional, que va ser finalment suprimit pels decrets de Nova Planta. La corona anglesa, malauradament, no va complir el seu compromís i deixà el poble català a la seva sort, en manifesta inferioritat davant dels ocupants. Ja el mateix 1714 diputats anglesos van fer sentir la seva protesta pel que s'anomenà “el cas dels catalans”.