El portaveu cupaire ha exposat que des de la formació anticapitalista volen impulsar aquest acte per tal que s'acabi institucionalitzant i no l'hagi de promoure un sol partit polític. Vilaseca pensa que en el futur s'hauria de convertir en un acte que estigués sota el paraigües de l'Ajuntament com passa actualment amb l'homenatge a les víctimes de l'Holocaust ''que també ens sembla del tot correcte que es faci''. ''Considerem que és de rebut que també es faci un homenatge a unes víctimes més properes i que van afectar famílies ripolleses'', ha subratllat tot reclamant que el consistori sigui més proactiu en prendre la iniciativa en aquest sentit.
Per tot això, la CUP ha convidat a totes les entitats, associacions i partits polítics a sumar-se a l'acte que es farà a la plaça de la Llibertat. Un emplaçament que no ha estat escollit a l'atzar ja que va ser un dels punts on hi va caure una bomba, la qual va esfondrar un edifici i va provocar víctimes civils. Vilaseca ha avançat que els actes versaran sobre el tema històric i, per això, ja s'han posat en contacte amb la comissió de memòria històrica impulsada pel consistori ripollès. A més, segurament també vindrà algun historiador. La CUP també preveu que hi hagi algun element simbòlic per homenatjar les víctimes com unes espelmes o llums. El portaveu de la formació de l'esquerra independentista també ha exposat que cap a mitjans o finals de febrer s'intentarà fer una visita guiada teatralitzada pels llocs de Ripoll on va haver-hi bombardejos. Precisament, els cupaires també demanen que es marquin tots els indrets on es van produir aquests atacs aeris.
Eliminar qualsevol reminiscència del franquisme
A banda de guardar a l'agenda una data al llarg de l'any per recordar les víctimes del franquisme, la CUP també vol acabar amb qualsevol reminiscència d'aquest règim dictatorial. Precisament, fa uns mesos els cupaires van arrancar una placa de la carretera Barcelona i la van dur a davant de la caserna de la Guàrdia Civil. Vilaseca ha apuntat que l'eliminació del nom del carrer del general Sánchez Fuensanta és el punt més emblemàtic d'aquest assumpte. El portaveu cupaire ha assegurat que la majoria de plaques del municipi estan eliminades i només en queda alguna en habitatges particulars. ''Són en propietats privades en què no hi pot haver-hi actuació pública'', ha subratllat.

Un dels membres de la CUP retirant una placa franquista de la carretera Barcelona en l'acte reivindicatiu que van fer fa uns mesos Foto: Isaac Muntadas