
Eren dos quarts de vuit del vespre i la sala Marià Font, al soterrani de la Lira de Ripoll, estava plena a rebentar. Tota aquella gent –amb un repartiment d'edats bastant homogeni- esperaven Teresa Forcades, la mediàtica monja anticapitalista impulsora del Procés Constituent. Entre els organitzadors de l'acte, l'entitat local Obrim els Ulls, gestos de preocupació per una trucada de la ponent que explicava que havia quedat atrapada en la cua d'un accident a l'Eix Transversal.
Malgrat l'evident desencís, pràcticament ningú es moure d'unes buscades cadires ja que hi havia més gent dreta que no pas asseguda. Ho va dir Montse Maestre, d'Obrim els Ulls, quan Forcades va aconseguir arribar a Ripoll 70 minuts després de l'hora prevista. “Gràcies al 99% dels que us heu quedat” i la monja benedictina, en el primer gest de seducció de l'audiència, va mostrar el cartell de la campanya “Construïm la República Catalana del 99%”. Un gest que no hagués pensat ni el millor dels spin doctors.
Ja amb el micro a la mà –però encara amb la jaqueta posada per les presses-, Forcades va assegurar que aniria de cara a barraca tot recordant que aquella mateixa nit havia de dormir a Barcelona i l'endemà a a primera hora tenia entrevista a Catalunya Ràdio al programa de Mònica Terribas. Ara bé, no va escatimar ni un moment en explicar el perquè d'un retard que, en el 99% de la resta d'ocasions, hagués deixat l'audiència reduïda a la mínima ocasió. Cap a quarts de vuit un camió de farina va bolcar poc abans de Vic i va bloquejar la C-25 en sentit Girona. “Jo estava al tercer cotxe just després de l'accident i, no només no podia passar sinó que, com a metgessa, tenia l'obligació d'aturar-me” va explicar Forcades. “Miraculosament el conductor no va patir ferides greus i ens vam limitar a estar amb ell esperant l'ambulància” va afegir. Posteriorment, quan ja creia que hauria de cancel·lar la xerrada, els Mossos van deixar passar una desena de cotxes abans de tornar a tallar la via.
El retard –la xerrada va començar finalment a tres quarts de nou en el primer vespre realment fred de la tardor- no va impedir que la sala Marià Font estigués més plena que mai. El públic seguia les didàctiques i revolucionàries afirmacions de la monja benedictina amb una atenció poc habitual i, fins i tot, en molts casos prenien apunts. Entre el públic no hi mancaven els joves però destacava el gran nombre de persones de mitjana edat i també gent gran. Hi havia regidors i exregidors d'ERC, el PSC i un bon nombre de militants d'ICV i la CUP –les dues formacions amb qui els impulsors del Procés Constituent consideren que podrien confluir en una candidatura a les properes eleccions-. També hi havia, fins i tot, persones vinculades a CDC així com el que va ser candidat del PP a Ripoll en les darreres municipals. En definitiva, una audiència transversal.
Forcades va voler escampar la idea que el capitalisme no només és “injust” sinó “pervers”. I el primer exemple va ser, evidentment, les farmacèutiques i la crisi sanitària de la grip A, qüestió que la va fer famosa. El repartiment de la vacuna entre grans empreses, els interessos que s'emporten els bancs en els rescats dels països del sud d'Europa o les traves contra la Índia per evitar que produís genèrics per tractar les epidèmies són, per la impulsora del Procés Constituent, una mostra que el problema del sistema neoliberal no és la corrupció sinó el seu funcionament normal. “Ens asseguren que no hi ha regulació però realment hi ha regles per afavorir uns determinats interessos” va afegir. La monja benedictina va fer una crida a construir una alternativa al capitalisme tot advertint que no havia de ser incompatible amb la llibertat. “Jo no vull que un comitè central em digui el que ha de fer” va advertir.
El Procés Constituent, una iniciativa llançada a TV3 per la mateixa Forcades i l'economista Arcadi Oliveres, compta amb 45.000 adherits arreu del país. Al Ripollès, una de les poques comarques on encara no s'havia presentat, faran la primera reunió el proper dissabte (18.00 h) a la mateixa sala Marià Font amb la voluntat d'aplegar, com a mínim, el centenar de persones que hi han donat suport fins ara.