El professor i escriptor Roc Casagran (Sabadell, 1980) ha publicat aquest dimarts Somiàvem una illa (Univers), que va guanyar el 75è premi Sant Jordi. La novel·la aborda la crisi vital de la Carla, una protagonista que haurà de revisar les seves experiències vitals per tal de tornar a connectar amb les coses importants de debò. La particularitat de la trama és que s'entrellaça amb vuit històries de diferents illes del món, les quals apareixen com a "metàfora" de la incomunicació actual de la societat, tot i tenir a l'abast tots els mitjans possibles. "Les xarxes socials ens permeten explicar-nos a nosaltres i saber què fa qualsevol persona a l'altra punta del món però, alhora, ens tanquen al nostre espai més íntim", subratlla l'autor.
La nova proposta de Casagran aborda la crisi vital d'una documentalista que ha viatjat per tot el món sense adonar-se que el viatge pendent el té dins seu. Així, després de dos sotracs vitals, la Carla necessita tornar a endreçar la seva vida, ser honesta amb ella mateixa i revisar les experiències que l'han canviat, com per exemple la mort de la seva mare, la crisi de parella amb l'Òscar o les peculiars relacions amb la seva millor amiga Nora i amb el senyor Feliu.
Tot plegat s'entrellaça amb diverses històries d'illes del món, remotes, inaccessibles, llegendàries o artificials que acaben fent de contrapunt a la vida de la protagonista. Segons l'escriptor, la idea va sorgir en paral·lel al desig de parlar del món contemporani. "Feia uns anys que estava obsessionat amb les illes i ho vaig aconseguir lligar amb aquest fil narratiu", sosté.
Pel que fa al personatge principal, Casagran l'escriptor volia que fos una dona perquè hi havia algunes qüestions que tenien molt a veure amb la vivència femenina, "molt diferent de la que pugui tenir un home", però també perquè li semblava un "repte" interessant. "Jo traço els personatges a través de l'observació, que en un moment determinat es pot convertir en una cosa literàriament interessant", relata.
La història parla de la incomunicació, de la dificultat -sovint – de demanar ajuda, però també en certa manera de l'amor, un tema "universal" que l'autor recorda que "mou el món". "En el meu cas no parlo d'un amor de focs artificials sinó del dia a dia, no és tan narratiu, però segurament és el que comparteix més gent", explica, "tenint en compte que l'amor ha de ser el que qualsevol persona vol que sigui".
Finalment, un altre dels grans eixos de la novel·la són les illes, terres envoltades d'aigua que serveixen a l'autor de metàfora per parlar de diversos temes. La selecció, però, recorda que no va ser senzilla, ja que en va haver d'escollir vuit d'entre una cinquantena de possibles que tenia al cap. "Vaig anar destriant aquelles que em permetien explicar millor la història", afegeix.
De fet, Casagran apunta que tothom ha pogut desitjar en algun moment "perdre's en una illa" amb el seu propi espai de privacitat. Respecte a la seva preferida: una de les de Sentinel del Nord, on es rebutja l'entrada de persones de fora. "En un món ultraconnectat em sembla curiós", afegeix. Aquesta particularitat, segons l'escriptor, també obre la porta al debat de la massificació turística. "Som els que provoquem i, alhora, en patim les conseqüències", diu.
Tot i aquests desplaçaments a illes remotes, l'autor també troba un espai per no deixar de banda la seva població: Sabadell, que ja ha sortit també en publicacions seves prèvies. "És la meva aposta personal", reconeix, "però també una reivindicació que les coses poden passar a qualsevol lloc del món".
En "xoc" emocional després del premi
La novel·la de Casagran arriba a les llibreries després de guanyar la 75a edició del Premi Sant Jordi. Aquest fet va deixar l'escriptor en un estat de "xoc" emocional, ja que admet que no s'ho esperava gens. "Estar bé ser conscient dels privilegis que un mateix té, i en el meu cas vaig poder agafar una excedència per tenir temps i escriure la novel·la", relata.
En aquest sentit, insisteix que escriure "no hauria de ser un privilegi", però ho és, i que hi ha poca gent que es pugui permetre dedicar-hi tot el que necessitaria. Casagran combina la seva faceta d'escriptor amb la docència, un aspecte de la seva vida que també el fa molt feliç. També apunta que, de moment, no està escrivint res de nou. "Em vaig proposar gaudir del present, tinc ganes d'arribar a Sant Jordi i també de començar a sentir les opinions dels lectors", conclou.