«Somiàvem una illa», de Roc Casagran, 65è Premi Sant Jordi de novel·la

Toni Güell s’emporta el Mercè Rodoreda de contes i narracions i Blanca Llum Vidal, el Carles Riba de poesia

L'escriptor Roc Casagran, en una imatge d'arxiu
L'escriptor Roc Casagran, en una imatge d'arxiu | Guillem Roset / ACN
Redacció
10 de desembre de 2024, 21:11
Actualitzat: 22:08h

L’escriptor Roc Casagran (Sabadell, 1980) ha guanyat aquest dimarts el 65è Premi Sant Jordi de novel·la amb l’obra Somiàvem una illa, una exploració amb sensibilitat de les connexions humanes, familiars i filials. El guardó s’ha entregat en el marc de la 74a Nit de Santa Llúcia - Festa Òmnium de les Lletres Catalanes, que s’ha celebrat al Teatre Nacional de Catalunya (TNC).

D'altra banda, Toni Güell (Barcelona, 1979) s’ha emportat el 27è Premi Mercè Rodoreda de contes i narracions per Elefants i Blanca Llum Vidal (Barcelona, 1986), el 66è Premi Carles Riba de poesia amb Tan bonica i tirana. Joan Berlanga ha rebut el 62è Premi Folch i Torres de novel·les per a nois i noies i Mariona Bessa Jové, el 51è Premi Joaquim Ruyra de narrativa juvenil.

Així, Casagran ha guanyat un dels premis més destacats de les lletres catalanes dotat amb 60.000 euros directes per a l’autor de Somiàvem una illa, un crit d’auxili d’un personatge després de patir un sotrac, en una edició en què s’han presentat al premi 38 originals. L’obra parla de la Carla, que després d’un fort sotrac necessita tornar a endreçar la seva vida, reconnectar amb el que és important de debò i curar-se les ferides. Per aconseguir-ho, haurà de viatjar molt endins de si mateixa, i molt enfora, també, a un munt d’illes que l’ajudaran a veure la vida des d’una altra òptica. Haurà de pujar dos fills encara petits, ser una bona parella per a l’Òscar, i una bona amiga per a la Nora.

El jurat del premi format per Sebastià Alzamora, Maria Dasca, Manuel Forcano, Mara Faye Lethem, Marcel Mauri, Mercè Sarrias i Carme Vidal Huguet ha constatat que amb un discurs "confessional", la novel·la fa “un repàs a un recorregut vital i, especialment, als abismes i les il·luminacions d’aquesta trajectòria”. Han valorat també que es presenta una exploració amb sensibilitat de les connexions humanes, familiars i filials. “Una novel·la que reflexiona sobre la capacitat d’apreciar el proper amb una bona arquitectura argumental”, han argumentat.