14
de gener
de
2017, 16:29
Actualitzat:
16:30h
El col·lapse de les urgències als hospitals catalans indigna els treballadors sanitaris i podria acabar en mobilitzacions a tot el sector. Així ho alerten els sindicats i els comitès d’empresa dels centres. Primer van ser les protestes dels professionals de la Vall d’Hebron i de l’Hospital del Mar de Barcelona; després, el de la resta d’hospitals de referència. La saturació del serveis d’urgències evidencia, segons els professionals, no només un pic puntual d’afluència per la grip, sinó una manca evident de recursos. Per això, exigeixen al Govern que millori substancialment els pressupostos destinats a la sanitat i els equipari, almenys, a les xifres d’abans de les retallades.
El cert és que l’epidèmia de grip ha provocat que els principals hospitals públics hagin atès la darrera setmana gairebé 30.000 pacients. Més de la meitat d’aquestes visites han estat ateses en els vuit centres de referència de la xarxa pública: entre ells, l’Hospital de la Vall d’Hebron, el de Bellvitge de L’Hospitalet de Llobregat, el Germans Trias i Pujol de Badalona, el Joan XXIII de Tarragona, l’Hospital Josep Trueta de Girona o l’Arnau de Vilanova de Lleida. El Departament de Salut ha demanat de forma reiterada als malalts amb grip o afeccions lleus que facin ús de la xarxa d’atenció primària i dels seus centres d’urgències, els CUAP, i que s’informin a través del 061. Alhora, la direcció de l’Hospital Clínic de Barcelona va anunciar ahir també que obria una sala de l’Hospital de la Maternitat per atendre 24 pacients i descongestionar altres centres hospitalaris.
A més, la conselleria ha avançat la posada en marxa del Pla integral de les urgències (PIUC), que els darrers anys no començava fins al gener. Enguany, la partida és de 16,8 milions d’euros, un milió més que la temporada anterior. En concret, tal com ha anunciat el director del CatSalut, David Elvira, la conselleria destina 14,1 als hospitals i 2,7 als centres d’atenció sociosanitària. Tanmateix, denuncien els sindicats, el PIUC arriba massa tard i no dóna prou recursos a l’atenció primària. “Hi ha hospitals que han començat aquesta setmana a aplicar-lo. Abans de les retallades, aquest pla s’engegava des de l’octubre o novembre”, denuncia el portaveu de CATAC/CTS, Jesús Frías.
Les retallades pesen més que l’epidèmia de grip
“La grip ha estat només la gota que ha fet vessar un got que fa anys que és ple”, denuncia el portaveu de Metges de Catalunya, Josep Maria Puig. Així ho expressen també Jesús Frías del CATAC/CTS, la portaveu de CCOO Maria Àngels Rodríguez i el portaveu de SATSE David Carbajales. I temen que la cosa empitjori els propers dies, sobretot a finals del gener, quan es preveu que l’epidèmia de grip arribi al seu punt àlgid. Aquest cap de setmana, pel fred, les urgències dels hospitals podrien rebre de nou una forta afluència de pacients. Les últimes dades del Pla d’informació de les infeccions respiratòries agudes a Catalunya revelen que l’activitat de la grip ha passat del “nivell baix” al “nivell moderat”. Durant la setmana del 2 al 8 de gener, els casos ja arriben als 343,96 per cada 100.000 habitants.
“Cada dia molts hospitals ja estem al 100% de la nostra capacitat a les urgències, així que quan hi ha una epidèmia de grip, que és cíclica i previsible, no hi podem fer res”, alerta Puig. Denuncien els sindicats que l’estrès a què estan sotmesos els treballadors de les urgències és preocupant. “Els passadissos han estat plens aquests dies. Els companys estan molt angoixats i temen no poder fer bé la seva feina”, alerta la portaveu de Metges de Catalunya de la Vall d’Hebron, Nieves Candela, on no descarten fer un comunicat per denunciar-ho. D’igual manera, els treballadors de l’Hospital Parc Taulí ho anunciaven aquesta setmana en una carta dirigida al conseller, en què deien que “l’atenció dels pacients està en risc”. Sense anar més lluny, els professionals de les urgències de l’Hospital del Mar feien públic un comunicat a les xarxes socials amb el mateix motiu, on asseguren que l’obertura de llits de l’Hospital de l'Esperança no és suficient i ja fa un mes que estan disponibles.
Per això, reclamen al Govern una millora dels pressupostos i estan disposats a mobilitzar-se i, fins i tot, no descarten una vaga, tot i les dificultats per organitzar-la. Així, per exemple, el portaveu de Metges de Catalunya, Josep Maria Puig, calcula que l'executiu català ha invertit en salut pública "només un 4,4% del PIB el 2016, mentre que la mitjana europea és almenys tres punts percentuals superior". Tal com mostra la gràfica, les dades que recull el CatSalut, que només arriben fins al 2013, evidencien una davallada important des del 2010. En concret, després de fer un seguit d'ajustaments, comparen la inversió catalana segons el PIB amb d'altres països europeus. La xifra és, efectivament una de les més baixes d'Europa segons les dades oficials.
Tanmateix, si s'analitza el percentatge que el Govern ha destinat a Salut en relació amb el total dels pressupostos, es pot apreciar com, malgrat les retallades de més de 1.000 milions d'euros, l'executiu ha fet els darrers dos anys un esforç per augmentar el percentatge que se'n destina, que ha passat del 25% a superar el 31%. Això no ha evitat, però, que el pressupost total sigui menor que el 2010 i que hi hagi menys treballadors. Tal com assegura Maria Àngels Rodríguez, segons CCOO s’han perdut 10.000 llocs de treball i més de 1.200 llits. Jesús Frías, del CATAC/CTS detalla que 5.122 treballadors ho han estat de l’Institut Català de la Salut, un miler dels quals han estat metges de capçalera. Els plans d'ordenació de recursos humans de l'Institut Català de la Salut (ICS) per al període 2016-2020 i per al període 2012-2015 així ho demostren. En total, la pèrdua a l'ICS ha estat d'un 12,30% de la plantilla.
“Ens cal un canvi de paradigma, cal dotar correctament l’atenció primària, perquè la gent no arribi als hospitals. Estem aplicant un PIUC que va ser creat als noranta, quan les necessitats de la població eren diferents a les d’ara. A les retallades se suma una població cada vegada més envellida. El conseller Toni Comín sembla que també ho veu així, però en canvi les seves polítiques de moment són a curt termini i a cop de titular”, denuncia el portaveu de SATSE, David Carbajales. Els professionals esperen que els pacients també se n’adonin i els animen a protestar per un servei de qualitat, tal com va fer la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB) fa unes setmanes davant de la porta de l’Hospital de la Vall d’Hebron.
La “situació límit” que viuen els hospitals del Vallès
Als hospitals del Vallès, el col·lapse de les urgències coincideix amb una situació d’extrema fragilitat, ja que estan en ple procés de desprivatització. Des que els principals hospitals de la comarca, com l’Hospital Parc Taulí de Sabadell o el Consorci Sanitari de Terrassa, no poden derivar pacients a l’Hospital General de Catalunya i la Clínica del Vallès, han hagut d’assumir un major volum de feina. A més, esperaven que el procés de desprivatització no afectés les condicions laborals del treballadors, però tal com denuncien els comitès d’empresa, sí que ho està fent.
Per això, els treballadors del Consorci Sanitari de Terrassa, que reben el suport del govern municipal, tal com va explicar el seu portaveu en una roda de premsa, Xavier Lleonart, han convocat una vaga del 23 al 27 de gener. Alerten que el consorci vol estalviar 700.000 euros en recursos humans i titllen al conseller de "mentider". Al Parc Taulí de Sabadell, la representant del comitè, Maria Colomer, reconeix que estan pensant en “algun tipus de mobilització” i recorda que “el col·lapse s’arrossega de fa mesos, però ara ja és constant”.
El cert és que l’epidèmia de grip ha provocat que els principals hospitals públics hagin atès la darrera setmana gairebé 30.000 pacients. Més de la meitat d’aquestes visites han estat ateses en els vuit centres de referència de la xarxa pública: entre ells, l’Hospital de la Vall d’Hebron, el de Bellvitge de L’Hospitalet de Llobregat, el Germans Trias i Pujol de Badalona, el Joan XXIII de Tarragona, l’Hospital Josep Trueta de Girona o l’Arnau de Vilanova de Lleida. El Departament de Salut ha demanat de forma reiterada als malalts amb grip o afeccions lleus que facin ús de la xarxa d’atenció primària i dels seus centres d’urgències, els CUAP, i que s’informin a través del 061. Alhora, la direcció de l’Hospital Clínic de Barcelona va anunciar ahir també que obria una sala de l’Hospital de la Maternitat per atendre 24 pacients i descongestionar altres centres hospitalaris.
A més, la conselleria ha avançat la posada en marxa del Pla integral de les urgències (PIUC), que els darrers anys no començava fins al gener. Enguany, la partida és de 16,8 milions d’euros, un milió més que la temporada anterior. En concret, tal com ha anunciat el director del CatSalut, David Elvira, la conselleria destina 14,1 als hospitals i 2,7 als centres d’atenció sociosanitària. Tanmateix, denuncien els sindicats, el PIUC arriba massa tard i no dóna prou recursos a l’atenció primària. “Hi ha hospitals que han començat aquesta setmana a aplicar-lo. Abans de les retallades, aquest pla s’engegava des de l’octubre o novembre”, denuncia el portaveu de CATAC/CTS, Jesús Frías.
Pacients atesos fora dels box al Consorci Sanitari de Terrassa Foto: @MetgesCatCST
Les retallades pesen més que l’epidèmia de grip
“La grip ha estat només la gota que ha fet vessar un got que fa anys que és ple”, denuncia el portaveu de Metges de Catalunya, Josep Maria Puig. Així ho expressen també Jesús Frías del CATAC/CTS, la portaveu de CCOO Maria Àngels Rodríguez i el portaveu de SATSE David Carbajales. I temen que la cosa empitjori els propers dies, sobretot a finals del gener, quan es preveu que l’epidèmia de grip arribi al seu punt àlgid. Aquest cap de setmana, pel fred, les urgències dels hospitals podrien rebre de nou una forta afluència de pacients. Les últimes dades del Pla d’informació de les infeccions respiratòries agudes a Catalunya revelen que l’activitat de la grip ha passat del “nivell baix” al “nivell moderat”. Durant la setmana del 2 al 8 de gener, els casos ja arriben als 343,96 per cada 100.000 habitants.
“Cada dia molts hospitals ja estem al 100% de la nostra capacitat a les urgències, així que quan hi ha una epidèmia de grip, que és cíclica i previsible, no hi podem fer res”, alerta Puig. Denuncien els sindicats que l’estrès a què estan sotmesos els treballadors de les urgències és preocupant. “Els passadissos han estat plens aquests dies. Els companys estan molt angoixats i temen no poder fer bé la seva feina”, alerta la portaveu de Metges de Catalunya de la Vall d’Hebron, Nieves Candela, on no descarten fer un comunicat per denunciar-ho. D’igual manera, els treballadors de l’Hospital Parc Taulí ho anunciaven aquesta setmana en una carta dirigida al conseller, en què deien que “l’atenció dels pacients està en risc”. Sense anar més lluny, els professionals de les urgències de l’Hospital del Mar feien públic un comunicat a les xarxes socials amb el mateix motiu, on asseguren que l’obertura de llits de l’Hospital de l'Esperança no és suficient i ja fa un mes que estan disponibles.
LA INVERSIÓ EN SANITAT PÚBLICA
Tanmateix, si s'analitza el percentatge que el Govern ha destinat a Salut en relació amb el total dels pressupostos, es pot apreciar com, malgrat les retallades de més de 1.000 milions d'euros, l'executiu ha fet els darrers dos anys un esforç per augmentar el percentatge que se'n destina, que ha passat del 25% a superar el 31%. Això no ha evitat, però, que el pressupost total sigui menor que el 2010 i que hi hagi menys treballadors. Tal com assegura Maria Àngels Rodríguez, segons CCOO s’han perdut 10.000 llocs de treball i més de 1.200 llits. Jesús Frías, del CATAC/CTS detalla que 5.122 treballadors ho han estat de l’Institut Català de la Salut, un miler dels quals han estat metges de capçalera. Els plans d'ordenació de recursos humans de l'Institut Català de la Salut (ICS) per al període 2016-2020 i per al període 2012-2015 així ho demostren. En total, la pèrdua a l'ICS ha estat d'un 12,30% de la plantilla.
“Ens cal un canvi de paradigma, cal dotar correctament l’atenció primària, perquè la gent no arribi als hospitals. Estem aplicant un PIUC que va ser creat als noranta, quan les necessitats de la població eren diferents a les d’ara. A les retallades se suma una població cada vegada més envellida. El conseller Toni Comín sembla que també ho veu així, però en canvi les seves polítiques de moment són a curt termini i a cop de titular”, denuncia el portaveu de SATSE, David Carbajales. Els professionals esperen que els pacients també se n’adonin i els animen a protestar per un servei de qualitat, tal com va fer la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB) fa unes setmanes davant de la porta de l’Hospital de la Vall d’Hebron.
La “situació límit” que viuen els hospitals del Vallès
Als hospitals del Vallès, el col·lapse de les urgències coincideix amb una situació d’extrema fragilitat, ja que estan en ple procés de desprivatització. Des que els principals hospitals de la comarca, com l’Hospital Parc Taulí de Sabadell o el Consorci Sanitari de Terrassa, no poden derivar pacients a l’Hospital General de Catalunya i la Clínica del Vallès, han hagut d’assumir un major volum de feina. A més, esperaven que el procés de desprivatització no afectés les condicions laborals del treballadors, però tal com denuncien els comitès d’empresa, sí que ho està fent.
Per això, els treballadors del Consorci Sanitari de Terrassa, que reben el suport del govern municipal, tal com va explicar el seu portaveu en una roda de premsa, Xavier Lleonart, han convocat una vaga del 23 al 27 de gener. Alerten que el consorci vol estalviar 700.000 euros en recursos humans i titllen al conseller de "mentider". Al Parc Taulí de Sabadell, la representant del comitè, Maria Colomer, reconeix que estan pensant en “algun tipus de mobilització” i recorda que “el col·lapse s’arrossega de fa mesos, però ara ja és constant”.