15
de juliol
de
2021, 14:41
Actualitzat:
15:17h
El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha refermat el compromís del Govern per "erradicar" l'amiant de Catalunya. Així ho ha expressat aquest dijous en la visita que ha fet a Badia del Vallès, on s'ha presentat un estudi, que duu per títol "El mapa de l'amiant dels edificis de l'ús residencial de Badia", elaborat pel consistori, l'associació de veïns, l'empresa ACM i la comissió de l'amiant.
Aragonès ha especificat aquesta responsabilitat dotant amb un "marc normatiu" el Pla nacional per a l'erradicació de l'amiant, aprovat fa un any, amb un projecte de llei que es debatrà al Parlament. "Farem un salt qualitatiu", ha subratllat i la finalitat és "elaborar un cens" d'aquest material i poder "complir amb els objectius". A més, ha afegit, suposarà "una oportunitat per regenerar llocs de treball", ja que requerirà de formació especialitzada.
El president del Govern ha fixat "aquesta legislatura" com l'horitzó perquè esdevingui una realitat i "ningú més torni a patir-ne les conseqüències" i que "en el més breu possible" hi hagi "ciutats més saludables i lliures d'amiant".
L’alcaldessa del municipi vallesà, Eva Menor, ha titllat de “preocupant” la situació amb el fibrociment a la localitat, així com “al seu entorn”. Per això, ha instat Aragonès a actuar perquè és una "ocasió irrepetible” per eliminar-lo, “no podem deixar-la escapar i solucionar un problema de salut pública” i que es reaccioni de forma “urgent”. Un “prec” com ha dit que també ha anat adreçat a entitats supramunicipals.
El 84% dels edificis inspeccionats comparteixen diagnòstic
El treball fet a Badia, tal com ha explicat l'especialista en amiant i director de l'empresa ACM, Lluís Mallart, "no era per saber si n'hi havia o no", sinó "per quina comunitat començar" la retirada. I és que la feina ha identificat fibrociment en un 84% de façanes i edificis dels 63 veïns que han donat el vistiplau per analitzar-ho.
En total, l'estudi ha revisat 106 comunitats de veïns de les 159 que havien accedit a col·laborar en la feina. També ha indicat que més de la meitat de mostres de pols recollides d'una setantena de punts han donat positiu en amiant. Així mateix, ha advertit del nivell de deteriorament i el risc que comporta i Mallart ha quantificat en quatre milions d'euros la inversió a fer, a més ha apuntat en una generació de llocs de treball de més de 1.500 per actuar en els propers quatre o cinc anys.
"Estudi pioner"
L'alcaldessa de la localitat ha destacat la "fita històrica" amb la presentació d'aquest document, no només per a Badia, també per a Catalunya i l'ha definit com "un estudi pioner a Europa" d'un material que ha descrit, "com una pandèmia invisible". A a Badia hi és des de fa més de 45 anys en 5.372 habitatges, ha reblat.
Aragonès ha especificat aquesta responsabilitat dotant amb un "marc normatiu" el Pla nacional per a l'erradicació de l'amiant, aprovat fa un any, amb un projecte de llei que es debatrà al Parlament. "Farem un salt qualitatiu", ha subratllat i la finalitat és "elaborar un cens" d'aquest material i poder "complir amb els objectius". A més, ha afegit, suposarà "una oportunitat per regenerar llocs de treball", ja que requerirà de formació especialitzada.
L'aspecte d'un dels edificis amb amiant Foto: ACN
El president del Govern ha fixat "aquesta legislatura" com l'horitzó perquè esdevingui una realitat i "ningú més torni a patir-ne les conseqüències" i que "en el més breu possible" hi hagi "ciutats més saludables i lliures d'amiant".
L’alcaldessa del municipi vallesà, Eva Menor, ha titllat de “preocupant” la situació amb el fibrociment a la localitat, així com “al seu entorn”. Per això, ha instat Aragonès a actuar perquè és una "ocasió irrepetible” per eliminar-lo, “no podem deixar-la escapar i solucionar un problema de salut pública” i que es reaccioni de forma “urgent”. Un “prec” com ha dit que també ha anat adreçat a entitats supramunicipals.
El 84% dels edificis inspeccionats comparteixen diagnòstic
El treball fet a Badia, tal com ha explicat l'especialista en amiant i director de l'empresa ACM, Lluís Mallart, "no era per saber si n'hi havia o no", sinó "per quina comunitat començar" la retirada. I és que la feina ha identificat fibrociment en un 84% de façanes i edificis dels 63 veïns que han donat el vistiplau per analitzar-ho.
En total, l'estudi ha revisat 106 comunitats de veïns de les 159 que havien accedit a col·laborar en la feina. També ha indicat que més de la meitat de mostres de pols recollides d'una setantena de punts han donat positiu en amiant. Així mateix, ha advertit del nivell de deteriorament i el risc que comporta i Mallart ha quantificat en quatre milions d'euros la inversió a fer, a més ha apuntat en una generació de llocs de treball de més de 1.500 per actuar en els propers quatre o cinc anys.
"Estudi pioner"
L'alcaldessa de la localitat ha destacat la "fita històrica" amb la presentació d'aquest document, no només per a Badia, també per a Catalunya i l'ha definit com "un estudi pioner a Europa" d'un material que ha descrit, "com una pandèmia invisible". A a Badia hi és des de fa més de 45 anys en 5.372 habitatges, ha reblat.