Els alcaldes de l’Associació de Municipis de l’Arc Metropolità de Barcelona han viatjat a Brussel·les per defensar la necessitat que els ajuntaments gestionin directament els fons europeus destinats a l’habitatge. La presidenta de l’entitat i alcaldessa de Rubí, Ana María Martínez, ha traslladat aquesta petició a la Comissió Europea, reclamant que les polítiques comunitàries en aquesta matèria tinguin en compte la perspectiva local.
"Els alcaldes som els que estem en primera línia i coneixem millor que ningú les necessitats reals dels nostres territoris", ha afirmat Martínez. Els representants municipals han mantingut reunions amb diversos responsables comunitaris, entre ells el comissari europeu d’Habitatge i Energia, Dan Jorgensen, per plantejar mesures concretes que permetin fer front a la creixent crisi d’accés a l’habitatge en molts municipis de l’arc metropolità de Barcelona.
Una petició urgent per a la gestió dels fons europeus
L’Associació de Municipis de l’Arc Metropolità de Barcelona agrupa ciutats estratègiques de la segona corona metropolitana, com Granollers, Mataró, Martorell, Mollet del Vallès, Rubí, Sabadell, Terrassa, Vilafranca del Penedès i Vilanova i la Geltrú. Aquestes localitats afronten dificultats creixents per garantir habitatge assequible als seus ciutadans i, per aquest motiu, els alcaldes consideren essencial que els ajuntaments puguin gestionar directament els fons europeus destinats a habitatge social i accessible.
Segons Martínez, l’actual sistema de distribució d’aquests fons dificulta la seva aplicació eficient als municipis, retardant la construcció d’habitatge assequible i limitant la capacitat d’acció dels ajuntaments. "Si volem que les polítiques d’habitatge siguin efectives, els ajuntaments hem de tenir més marge de maniobra i més autonomia en la gestió dels recursos", ha reivindicat l’alcaldessa de Rubí.
A més, ha subratllat la necessitat de fiscalitat més favorable per impulsar la construcció d’habitatge social i per facilitar la col·laboració entre administracions i agents privats en el sector immobiliari.
Més enllà de l’habitatge: altres qüestions clau per als municipis
El viatge a Brussel·les no s’ha centrat exclusivament en la qüestió de l’habitatge. Els alcaldes també han abordat altres temes de gran impacte en l’àmbit local, com la gestió dels residus, la contractació pública i la mobilitat sostenible.
Un dels punts tractats ha estat la gestió dels residus urbans, un tema especialment rellevant per als ajuntaments arran de la directiva europea sobre gestió de residus. Segons Martínez, aquesta normativa ha obligat els consistoris a implantar una taxa específica per al tractament de residus, la qual cosa ha generat dubtes i preocupació entre la ciutadania. "Molts ciutadans es qüestionen el valor de separar i reciclar si això comporta més costos. Hem de trobar un equilibri que incentivi el reciclatge sense incrementar excessivament la pressió fiscal sobre les famílies", ha assenyalat l’alcaldessa de Rubí.
Els alcaldes han traslladat als responsables comunitaris la seva preocupació pel cost econòmic que suposa per als ajuntaments l’aplicació de la nova normativa, reclamant més suport financer i tècnic per poder adaptar-se a les exigències europees sense que això suposi un sobrecost per a la ciutadania.
Un altre dels grans reptes que han posat sobre la taula els alcaldes de l’arc metropolità és la complexitat dels processos de contractació pública, que sovint retarda la posada en marxa de projectes clau per a les ciutats. "La burocràcia ens frena. Necessitem més agilitat en els tràmits per poder executar projectes en temps raonables i no perdre oportunitats de millora per a les nostres ciutats", ha lamentat Martínez. Els alcaldes han proposat mesures per simplificar els procediments administratius, especialment pel que fa a l’adjudicació d’obra pública i serveis municipals, per tal de garantir una gestió més eficient i eficaç dels recursos públics.
Mobilitat sostenible i zones de baixes emissions: un debat obert
En l’àmbit de la mobilitat sostenible, l’alcaldessa de Rubí ha posat en qüestió l’efectivitat de les zones de baixes emissions (ZBE) com a única solució per reduir la contaminació a les ciutats. "Molts municipis de l’arc metropolità estan travessats per autopistes i carreteres, i la implantació de zones de baixes emissions no sempre és la millor solució per millorar la qualitat de l’aire", ha explicat Martínez.
Segons l’alcaldessa, hi ha alternatives més eficients i sostenibles, com la creació de refugis climàtics, la plantació d’arbrat urbà i l’ampliació dels espais verds per millorar la qualitat ambiental de les ciutats sense necessitat de restringir la mobilitat dels ciutadans.
Després d’aquest viatge a Brussel·les, els alcaldes de l’Arc Metropolità de Barcelona han expressat la seva voluntat de mantenir un diàleg permanent amb les institucions europees per tal de garantir que les polítiques comunitàries responguin a les necessitats reals dels municipis. Amb aquesta missió, els alcaldes preveuen seguir treballant en propostes concretes i continuar insistint en la necessitat que els fons europeus arribin directament als ajuntaments, amb menys intermediaris i més autonomia per gestionar-los de manera efectiva.