Presó sota fiança de 150.000 euros per a Carme Forcadell

El Tribunal Suprem (TS) ha permès a la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, eludir la presó amb una fiança de 150.000 euros. La Fiscalia demanava presó incondicional per a Carme Forcadell, Lluís Corominas, Anna Simó i Lluís Guinó. El ministeri públic havia rebaixat la petició per a Ramona Barrufet, a qui permetria eludir la presó amb el pagament d'una fiança. La sol·licitud per a Joan Josep Nuet era llibertat amb mesures cautelars.

Compareixença per rebel·lió, sedició i malversació

La presidenta del Parlament i la resta de membres sobiranistes de la mesa han acabat les compareixences al Tribunal Suprem (TS), on han declarat aquest dijous investigats per rebel·lió, sedició i malversació per la declaració d'independència del 27 d'octubre. Forcadell, Lluís Corominas, Lluís Guinó s'han mostrat obedients al 155 i han atribuït caràcter "simbòlic" a la DUI, segons fonts judicials. Concretament, els tres parlamentaris han explicat que va ser un acord "polític" i "simbòlic", "com tants altres que es prenen al Parlament", segons informa l'ACN. 

Fonts coneixedores de la declaració també han detallat que la presidenta de la cambra catalana ha defensat que des del seu càrrec "no pot fer un control de fons de les iniciatives parlamentàries". "La presidència no té reconeguda cap llibertat per impedir votacions", ha indicat. Forcadell també ha recordat que el Tribunal Constitucional "no pot actuar de forma prèvia com a filtre o censura" de les resolucions parlamentàries, sinó que la seva supervisió ha de ser "a posteriori".

En aquest sentit, ha declarat que "evitar un debat parlamentari hauria estat un incompliment de la legalitat aplicable a la mesa del Parlament, de la legalitat internacional i dels principis de l'estat democràtic".

Tots responen a la Fiscalia

Forcadell ha iniciat les compareixences i ha respost durant dues hores i quart les preguntes del seu advocat i també les de la Fiscalia. Corominas ha estat el següent en comparèixer durant 50 minuts i també ha respost al ministeri públic. L'han seguit Lluís Guinó i Anna Simó. Després de dinar ha estat el torn de Ramona Barrufet i Joan Josep Nuet, que ha precedit la vista sobre les mesures cautelars.

Que tots hagin respost a les preguntes del ministeri públic suposa una novetat en l'estratègia de defensa de la presidenta del Parlament i els membres independentistes de la mesa. En les seves anteriors compareixences judicials havien rebutjat respondre a la Fiscalia per norma general. A més a més, es desmarquen del que van fer els integrants del Govern empresonats, que van evitar contestar les preguntes de la Fiscalia a l'Audiència Nacional espanyola.

L'amenaça d'empresonament

Que l'empresonament es faci efectiu depèn ara del Suprem. Des de l'inici del procediment, el tribunal ha mostrat un tarannà lleugerament diferent. Ja des del moment d'admetre a tràmit la querella que la Fiscalia va presentar contra Forcadell, Guinó, Corominas, Simó, Barrufet i Nuet, els magistrats del tribunal van apuntar que la instrucció hauria de determinar si, efectivament, es va cometre un delicte de rebel·lió, amb penes de fins a 30 anys, o una conspiració per a la rebel·lió, que es situa entre els tres anys i nou mesos i 15 anys de presó.

El Suprem també es va desmarcar de l'Audiència Nacional quan la setmana passada va ajornar fins aquest dijous la declaració dels sobiranistes de la mesa del Parlament per garantir el seu dret a preparar la defensa. El TS va acceptar que havien estat citats amb molta celeritat (menys de 24 hores), una queixa que els advocats dels membres del Govern empresonats també van plantejar a l'Audiència sense èxit. Des d'aleshores, Forcadell i els altres querellats només han estat sotmesos a un control telefònic per assegurar la seva segona compareixença.

El Suprem absorbeix la causa del TSJC

D'altra banda, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha informat que el Suprem li ha reclamat la remissió de la causa contra els membres sobiranistes de la mesa del Parlament oberta per l'aprovació de diverses resolucions contraries a les suspensions del TC. Entre les quals hi ha les lleis del referèndum i la llei de transitorietat, punt de partida de la declaració d'independència.