Ramon Vidal: «Nosaltres no tenim motxilles carregades»

Ramon Vidal (Barcelona, 1962) tornarà a concórrer a les eleccions municipals de Sabadell, però aquest cop ho farà sense el paraigua dels comuns. Al desembre es va posar al capdavant d’una nova força amb segell ciutadà, Ara Sabadell, tot i que fins a finals de mandat seguirà formant part del grup municipal d’Unitat pel Canvi, a través del qual al 2015 va assumir la regidoria de Salut. N’ha parlat en una entrevista a NacióSabadell.

- Com és que impulsa Ara Sabadell?

- Fa un any vam veure clar que l’entorn dels comuns no tenien cura de totes les sensibilitats que formaven part d’Unitat pel Canvi, només en consideraven una. Hi va haver un aïllament i una lluita interna activa encara visible avui entre la Marta Morell i Joan Berlanga. Com a Cercle Podem Decano portem cinc anys treballant pel municipalisme, ens hi hem abocat, i hem estat generosos en moltes situacions, però va arribar un moment en què vam optar per estudiar les alteratives que teníem per encarar les municipals de 2019.

- I van optar per escindir-se.

- Això ens va dur a crear Ara Sabadell com a partit polític al desembre. Una persona, molt amable, ens va trucar per dir-nos que aquesta marca ja existia, així que ens vam situar sota el paraigua d’Ara, amb un consell local totalment independent a nivell financer, de programa, o de treball de ciutat. El municipalisme han de prendre la veu i fer-se valer, no només a l’Estat espanyol, també a Europa. El futur ha de venir de baix a dalt, i el punt més baix és a les ciutats. Els anys que hem treballat des de l’Ajuntament ens aporten experiència i coneixement de la casa des de dins.

- Ja hi ha una força plenament de ciutat, com ho és Guanyem Sabadell. Què els diferencia?

- Les motxilles que portem no estan carregades. La nostra ho està a Sabadell, i no en despatxos de Madrid o Barcelona.
 
- I creu que Unitat pel Canvi les tenia?

- Evidentment, es noten. Nosaltres no volem tenir una càrrega política, en aquests moments creiem que no es tracta de banderes més enllà de la de Sabadell, volem treballar per Sabadell. En les darreres setmanes hem fet un informe intern, i un dels aspectes que en destaca com a valor és el capital humà que hi ha a la ciutat, no només les persones, també les entitats i associacions.

- Què els separa d’Unitat pel Canvi?

- Els camins han anat en paral·lel, però mai no han acabat d’enganxar. Podem compartir moltes coses, però tots tenim un missatge similar, però tenim clar que Sabadell ha de poder decidir per Sabadell, fonamentalment per a poder fer una política municipal diferent a la que s’ha fet fins ara.

- L’argumentari recorda a l’ideari que abandera Guanyem Sabadell.

- És un missatge que abanderem molts, nosaltres com a Cercle Decano Podem, també. És molt important que la política vingui des del municipi. La localitat ha d’agafar força, sinó, els ens supramunicipals manen sobre nosaltres.

- Creu que la seva irrupció pot restar vots a Unitat pel Canvi? Pot passar que acabin perdent representació i fins i tot que vostès no entrin a l’Ajuntament.

- Minvarà vots a uns i altres, però també és cert que ens donarà una qualitat participativa que no teníem, perquè hi havia un trust polític on manaven uns quants. Ara ens replantegem la diversificació, i ens farà treballar a tots molt més en consens territorial, social i de valors. Nosaltres hem fet un procés participatiu de llistes obertes, el primer que es fa a Sabadell, i la gent ha decidit les persones i la seva posició, i cal anar cap aquests formats de política, no hem d’anar a llistes ja fetes, amb capacitats, que tinguin clars els seus objectius per a la ciutat. A molts llocs hi ha un partit gran que vol tenir poder en ciutats, i això s’ha d’acabar. És un risc per a molts, perquè no obtindran representació, i els altres hauran d’adaptar-se i buscar enteses. És el concepte de compromise, la capacitat que es té per arribar a acords i consensos, i és molt important  que en un present i en un futur es treballi en base a aquesta idea. O som capaços de parlar entre tots, o malament anem.

- Fa dos anys es va produir el relleu a l’alcaldia de Juli Fernàndez a Maties Serracant, i Joan Berlanga era candidat a assumir-la. Com ho va viure?

- La diversió va començar amb el procés de canvi d’alcaldia. Nosaltres no entrarem en si estàvem d’acord o no en canviar d’alcalde, no era la nostra problemàtica. Sí que ens interessava no sortir del govern, aquesta situació es va plantejar molts cops. Vam fer una assemblea a finals de 2016 per mesurar com es valorava la situació, i es va posar en valor el programa de govern, més que la visibilitat. A nosaltres se’ns ha visibilitzat poc, però la capacitat de lideratge es valorava molt. Vam aprendre que caldrà treballar plegats.
 
- Vostè és l’únic regidor del seu grup que duu un llaç groc ben visible.

- Prefereixo pensar que no ha estat un element de distanciament, cosa que no vol dir que no ho hagi estat. Hi ha hagut altres temes, com els 4 milions d’euros del Taulí, o la residència del Sud. Hi ha aspectes on hem pensat diferent, però jo sóc una persona de poques paraules, m’agraden els fets. La maduresa arriba quan pots reconèixer allò que aporten els altres, i la relació amb Unitat pel Canvi ha donat fruits. Els quatre regidors podem estar satisfets de la feina feta.

- Què els diferencia a vostès, a través del programa electoral?

- La visió de ciutat. Treballem tot el programa partint de la salut, del treball digne, estable i ben remunerat, tenint en compte la indústria 4.0, fet que significa que l’Ajuntament ha d’adaptar els processos formatius continuats per tenir persones ben formades. A banda, l’oci també s’ha de tenir en compte. No pot ser que els nostres fills hagin de marxar a Barcelona per sortir de festa, i ens recorda que fa anys l’alcalde Farrés va crear la Zona Hermètica per evitar accidents com els que hi havia hagut. És importantíssim, i els joves demanen un oci diversificat, no només el model de la Zona Hermètica, amb macrodiscoteques. En un món de cultura musical, amb concerts, sales de tallers de músic joves, etc. Són dinàmiques en les quals hem de pensar.

- I es marquen línies vermelles.

- No. Si una cosa he après en aquests quatre anys és que no se’n poden marcar a priori. Evidentment, hi ha uns límits, però calen línies de treball efectives i assumibles. Per exemple, tenim clar que el futur es troba en la tecnologia i el capital humà, i qui no ho tingui clar, s’equivoca. Amb Vox, per exemple, no hi pot haver línies de treball possibles pel seu discurs, i aquí no parlem de línies vermelles, són línies de treball.

- Quina valoració en fa dels quatre anys de govern?

- Hem estat un govern amb voluntat de fer canvis i transformar. Hem estat capaços de transformar, però en política no només n’hi ha prou amb voluntats. Ens ha faltat temps, quatre anys donen per molt poca capacitat de treball, i això cal tenir-ho en compte. En el futur, hem de treure els egos de les formacions, sobretot de les grans.