Fonts coneixedores de la declaració també han explicat que la presidenta de la cambra catalana ha defensat que des del seu càrrec "no pot fer un control de fons de les iniciatives parlamentàries". "La presidència no té reconeguda cap llibertat per impedir votacions", ha indicat. Forcadell també ha recordat que el Tribunal Constitucional "no pot actuar de forma prèvia com a filtre o censura" de les resolucions parlamentàries, sinó que la seva supervisió ha de ser "a posteriori".
Forcadell ha iniciat les compareixences i ha respost durant dues hores i quart les preguntes del seu advocat i també les de la Fiscalia. Corominas ha estat el següent en comparèixer durant 50 minuts i també ha respost al ministeri públic. L'han seguit Lluís Guinó i Anna Simó, que encara està declarant.
Aquest fet suposa una novetat en l'estratègia de defensa de la presidenta del Parlament, que en les seves anteriors compareixences judicials havia rebutjat respondre el ministeri públic per norma general. Forcadell, Corominas i Guinó també es desmarquen del que van fer els membres del Govern empresonats, que van evitar contestar les preguntes de la Fiscalia a l'Audiència Nacional espayola.
L'amenaça d'empresonament
Els membres sobiranistes de la mesa s'enfronten aquest dijous a l'amenaça de ser empresonats preventivament com ha passat amb els presidents de l'ANC i Òmnium, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, i amb més de mig Govern a l'Audiència Nacional. La Fiscalia farà la sol·licitud de mesures cautelars quan acabin les declaracions. Des de l'inici del procediment al Suprem, però, els seus magistrats han mostrat un tarannà lleugerament diferent.
Ja des del moment d'admetre a tràmit la querella que la Fiscalia va presentar contra Forcadell, Guinó, Corominas, Anna Simó, Ramona Barrufet i Joan Josep Nuet, els magistrats del tribunal van apuntar que la instrucció hauria de determinar si, efectivament, es va cometre un delicte de rebel·lió, amb penes de fins a 30 anys, o una conspiració per a la rebel·lió, que es situa entre els tres anys i nou mesos i 15 anys de presó.
El Suprem també es va desmarcar de l'Audiència Nacional quan la setmana passada va ajornar fins aquest dijous la declaració dels sobiranistes de la mesa del Parlament per garantir el seu dret a preparar la defensa. El TS va acceptar que havien estat citats amb molta celeritat (menys de 24 hores), una queixa que els advocats dels membres del Govern empresonats també van plantejar a l'Audiència sense èxit. Des d'aleshores, Forcadell i els altres querellats només han estat sotmesos a un control telefònic per assegurar la seva segona compareixença.
Acumulació de causes al Suprem
El magistrat instructor del Suprem, Pablo Llarena, podria decidir absorbir la investigació de la jutge Carmen Lamela contra el Govern. Segons va informar El País, el Tribunal Suprem podria, fins i tot, revertir l'empresonament d'Oriol Junqueras, Jordi Turull, Raül Romeva, Josep Rull, Carles Mundó, Dolors Bassa, Quim Forn i Meritxell Borràs. Si es compleix el que apuntava el rotatiu espanyol, el TS argumentaria que delicte de rebel·lió és un il·lícit que es comet en grup i no individualment, de manera que les investigacions no poden ser aïllades.
D'altra banda, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha informat que encara no ha rebut cap petició d'acumulació de causes malgrat que té obertes dues investigacions contra els membres sobiranistes de la mesa del Parlament i el Govern per l'aprovació de les lleis del referèndum i la llei de transitorietat, punt de partida de la declaració d'independència.
Lluís Corominas arribant al Tribunal Suprem Foto: ACN
