«La destrucció del bosc de Volpelleres no pot quedar impune»

El tret de sortida a les tasques de tala i aclarida en una superfície del bosc de Volpelleres són imminents. En aquest espai, que des del seu anunci per "corregir" la ubicació inicial arran dels requisits de seguretat s'ha vist immers en la polèmica, és on s'establirà la dotzena escola pública de Sant Cugat, La Mirada. La comunitat educativa de Volpelleres, desesperada, fa més de set anys que espera amb candeletes la seva posada en marxa mentre els infants continuen superant curs rere curs instal·lats en mòduls en un centre que es veu obligat a improvitzar nous espais mentre les línies d'alumnes s'acumulen.

Tot i això, no tothom està satisfet. A NacióSantCugat parlem amb Xavier Bona, portaveu de la Plataforma SOS Bosc Volpelleres, per conèixer i aprofundir en la percepció dels ecologistes que van decidir presentar batalla judicial contra un projecte "ecocida" que amenaça, asseguren, amb la destrucció de l'últim bosc urbà de la ciutat.

- Escola vs. bosc. Mai els ha agradat aquesta dicotomia.

- No. I vam quedar molt sorpresos quan, per primera vegada, vam veure que es plantejava en aquests termes. La Mirada i el bosc són plenament compatibles quan hi ha altres emplaçaments disponibles, adequats i viables a curt termini on poder construir l’escola. El bosc de Volpelleres és l’últim que queda a la ciutat i resulta impensable que es pretengui tocar i, encara menys, destruir-lo.

- Tot i això, si anem a un discurs maximalista, ens trobaríem en aquest plantejament de prioritzacions. Protegir el bosc implicaria haver de tornar a elaborar un nou projecte de centre educatiu en un altre emplaçament i, en conseqüència, endarrerir tot el procés, a la baixa, uns quatre anys més. Un temps afegit que se sumaria als set anys de retard que la exasperada comunitat educativa ja porta esperant...

- Per aquest motiu proposem la constitució d’una taula de diàleg amb totes les parts afectades per valorar la situació actual i les diverses opcions que existeixen sobre la taula. D'aquesta manera, podríem observar si realment estem parlant de retards significatius o es podria plantejar una alternativa més favorable amb un nou endarreriment relatiu i beneficiós pel conjunt de Volpelleres. Però per això, necessitaríem l’aprovació d’una moratòria per un parell de mesos abans de l'inici imminent de les obres.

- Des de l'AFA de la Mirada, els reclamen que tingueu més empatia cap als infants i les famílies afectades per evitar que més alumnes hagin de continuar vivint tota la seva vida lectiva en mòduls…

- Tenim aquesta empatia. Les famílies aniran sempre per davant i volem una solució satisfactòria per a l’escola. Som plenament conscients que La Mirada no pot continuar més temps en les condicions actuals. Tot i això, també considerem que les famílies han quedat encegades per una experiència traumàtica derivada dels successius retards responsabilitat del propi Ajuntament. Elles haurien de ser les primeres que haurien de veure que aquí no es pot construir una escola. 

- Sobre el ventall d'emplaçaments, mantenir la ubicació inicial tal com reclameu resulta impossible arran del canvi en la normativa de Protecció Civil que prohibeix la construcció del centre en cas que no es respecti una franja de seguretat amb les vies de RENFE per on transcorren mercaderies perilloses. Una opció que es podria contemplar en cas que es cobrissin, tot i ser una inversió multimilionària i inassumible per l'administració local.

- És cert. La normativa del 2017 identificava unes franges de seguretat de 250 metres per a les edificacions molt vulnerables com ho és una escola i, actualment, aquesta franja ja és de 300 metres. No obstant això, la solució passaria per esgarrapar un compromís signat d’ADIF -l’actor gestor competent per cobrir les vies com s’ha fet a Cerdanyola i Rubí- perquè es completin aquestes imprescindibles obres en un termini concret. Tot i això, aquest compromís que ja es va obtenir en el seu moment per permetre la construcció de l’Institut Leonardo da Vinci, el govern tripartit no l’ha volgut revalidar. 

- Pel que fa a la resta d'alternatives, denuncieu que mai s'han arribat a plantejar "seriosament". Per tant, quin consideren que és l'interès de l'executiu per aferrar-se i tirar endavant aquest projecte, sí o sí, al Bosc de Volpelleres?

- Aquesta és una pregunta molt interessant a la qual ens agradaria obtenir una resposta algun dia. D’entrada, ens fa l’efecte que el tripartit tan sols volia desfer tot el que s’havia fet abans amb l’excusa d’elaborar un innovador projecte d’escola-bosc. Un model que, en aquest cas, resulta inaplicable sense que comporti la destrucció de l’espai comptant amb un moviment diari de prop de 600 alumnes.

- Així doncs, el discurs d'implementació d’un projecte educatiu basat en la "convivència amb la natura i la consciència ambiental" no l'acaben de comprar... 

- És que aquesta pedagogia no s’ha de fer a dins del bosc; sinó anant al bosc.

- A més a més, denuncieu, aquesta "agressió ecològica" topa de ple amb l'aprovació de la Declaració per a l'Emergència Climàtica…

- Aquestes declaracions impliquen uns compromisos i, un dels més importants, és la conservació dels boscos urbans i periurbans. Tot plegat, mentre s'està plantejant posar en risc la interdependència entre la salut i la natura amb la greu afectació que tindria el centre educatiu en l’ecosistema del bosc. Un impacte que desembocaria en la seva extinció.

-  Anant a l'arrel del problema, per què consideren tan important "salvar" aquest jove bosc que, fa tan sols mig segle, eren camps abandonats? 

- Perquè, mentre la gran majoria dels camps limítrofs han estat ocupats per formigó, aquí s’ha anat recuperant progressivament la massa forestal. I, a dia d’avui, aquest és l’últim fragment que queda de tots aquells antics camps que, gràcies al fet de quedar-se oblidat, ha aconseguit esdevenir un autèntic bosc de ribera. 
 
- Què perdria Sant Cugat en cas que les obres continuessin endavant?

- Doncs perdria un patrimoni natural únic que esdevé vital en un context de crisi climàtica i que ens afecta a la salut física i emocional de la nostra generació i de les futures. Per això cal posar a la balança si val la pena que els infants aguantin, per desgràcia, un curs més amb la carmanyola a les aules a canvi de la disjuntiva d'haver de passar la resta de la seva vida sense bosc.

- Però, realment, les obres no afecten tot el bosc. Aquí hi ha un ball de xifres entre l'Ajuntament i la Plataforma sobre si l'escola repercutirà en un 5% o un 15% sobre la superfície total del bosc. Sigui com sigui, un 95% o un 85%, la resta del bosc no es tocarà…

- La integritat del bosc se n'anirà en orris igualment malgrat que les xifres es puguin esgrimir de moltes maneres. El solar de construcció de l’escola sí que serà d’un 5%, però al voltant del centre, arran dels camins d’accés i de la franja de seguretat per la prevenció d’incendis, s’acabarà mossegant un 10% extra del total del bosc. Així doncs, aquest 15%, ubicat al cor d’un bosc tan petit causaria unes irreparables pertubacions a l’entorn amb la consegüent pèrdua de la biodiversitat.

- Les mesures compensatòries per mitigar l'impacte ambiental, com el trasplantament d'arbres i altres actuacions de reforestació previstes per l’AMB, tampoc els fan el pes?

- Quan algú parla de compensacions és perquè s’ha produït un error o una desgràcia. És impossible compensar una catàstrofe ambiental i trigaríem molts anys a veure els suposats resultats. Tenim la crisi climàtica a les portes de casa i no ens podem permetre fer passes enrere. No hi ha temps.

- Anant al conflicte judicial, finançat a través d’una campanya de micromecenatge, com entomen que fins ara totes les resolucions dels tribunals, amb la desestimació de la presa de mesures cautelars, hagin anat a favor de l'Ajuntament? Confien que aquesta tendència faci un tomb de 180 graus?

- No ens han deixat cap altra opció que intentar-ho. Tot i això, cal assenyalar que encara no s’ha arribat a valorar el contingut de fons i la majoria de demandes encara continuen el seu curs. Malgrat tot, no guardem moltes esperances perquè sabem que guanyar un litigi d'aquestes característiques contra una administració pública que es limita a aplicar la legalitat, amb unes denúncies fonamentades en el desinterès del govern a protegir el patrimoni natural, és difícil.

- L'alcaldessa, Mireia Ingla, els va demanar en l’última sessió plenària que deixessin de ser un "obstacle" i paressin de posar pals a les rodes tan sols destinades a provocar l’endarreriment de l’aixecament de l'escola. Ho faran?

- Bé, nosaltres hem proposat alternatives perquè justament això no passi i al final, els successius endarreriments -com ara modificacions del projecte o la doble licitació d’obres- han estat causats per la mateixa administració. Això no ho hem fet pas nosaltres. En cap cas, alguna de les nostres demandes ha provocat cap endarreriment.

- De moment, perquè en cas que es resolguessin favorablement sí que se’n desprendria una important afectació…

- Per això hem anat insistint al govern que elabori un pla B per avançar-se a aquest escenari i tenir-lo preparat sota la màniga. Però no ens escolten ni ens contesten.
 
- Actualment no hi ha cap via de diàleg amb l’Ajuntament?

- L’hem buscat; però no ens responen.

- Els sap greu no tenir la mateixa massa de suport en les mobilitzacions (200 persones en l'última i més nombrosa manifestació) com sí que s'havien produït durant la dècada dels 90 amb la defensa de l'àmbit de Torre Negra amb milers d'assistents? A què ho atribueixen?

- Sí. Ens sap greu i ens sorprèn no haver aconseguit aquesta massa social. No per nosaltres, sinó pel bosc. Potser és perquè el bosc de Volpelleres no és tan conegut ni té un símbol tan emblemàtic com el del Pi d’en Xandri. A dia d’avui, encara hi ha molta gent a Sant Cugat que desconeix aquest conflicte. Tanmateix, penso que aleshores, amb Torre Negra, existia una forta cohesió i impuls entre la ciutadania i les entitats de la ciutat...

- Consideren que us han fallat? 

- No, les entitats no fallen mai. Però sí que hem vist com algunes, que s’havien pronunciat a favor nostre, han estat subjectes ràpidament a certes influències que han derivat en el seu silenci.

- Pressions?

- Són entitats que reben subvencions de l’Ajuntament.

- Tenint en compte que aquest conflicte, a ulls de molta gent, s’acaba resumint en la protecció del bosc o la construcció immediata d’una escola per les necessitats urgents del barri, hi ha qui observa certa divergència d'interessos generacionals amb una plataforma que compta una mitjana d'edat força elevada en contraposició a altres lluites socials, fins i tot ecologistes, on col·lectius més joves sí que s'hi senten interpelats. Què respondríen?

-Sí. De fet és així i no té per què ser quelcom pejoratiu. Unes crítiques que poden venir de persones que utilitzen aquest fet com quelcom discriminatiu en funció de l’edat. Ho trobem desencertat. Al cap i a la fi, som un col·lectiu en una situació de jubilació cosa que ens permet disposar de molt més temps que la majoria per a dedicar-nos en aquesta mena de lluites.

Pel que fa a que no participin significativament més franges d’edat, també és cert i ens sap greu no haver estat capaços d'aconseguir captar la seva atenció perquè se sumin a la causa. Tanmateix, penso que el fet que l'equipament en qüestió sigui una escola pot justificar per a alguns la pèrdua del patrimoni natural. Un greu error, insistim, mentre hi hagi alternatives.

- Què tenen pensat fer en cas que comenci la tala d'arbres?

- Farem tot el possible per evitar que la construcció de l'edifici comenci a tirar endavant sense perjudicar a ningú, sempre i quan encara quedi alguna possibilitat per a l’avaluació d’alternatives. I si al final de tot, per la força de l’Ajuntament, ho aconsegueixen tirar endavant, tan sols ens quedarà lamentar-ho profundament i treballar per assegurar-nos que la destrucció del bosc no quedi impune i que els responsables n'assumeixin les responsabilitats.