En primer lloc cal felicitar-se perquè la ciutat tingui un nou mitjà de comunicació, una nova visió i una alternativa als ja existents. Sempre és bo augmentar la pluralitat informativa i per tant és una "bona notícia" que creixi la competència periodística, podem donar les gràcies a aquesta nova aposta empresarial periodística i desitjar que tinguin molta sort i encerts en la seva posada en marxa.
La mirada local i la immediatesa és un fet i una distància que a vegades perden els grups de comunicació i periodístic d'àmbit nacional o estatal. És clar que el sistema de corresponsalies serveix per a les grans distàncies o quan la mirada global supera la local, però no serveix a la vegada al territori més immediat que necessita frescor, agilitat i rapidesa. M'agrada pensar que més enllà de les línies editorials hi ha persones que exerceixen el periodisme, que relaten, investiguen i contrasten els fets, i per tant valorar que darrere hi ha un treball, en el moment que es qüestiona l'enfocament de la notícia o els fets, s'està subjectivant excessivament i perd aquesta amplitud de mires ometent, al meu entendre, l'objectiu final del periodisme que és informar, per passar a ser propagandístic. Ho hem vist massa vegades, i el pitjor de tot és que ens acostumem i ho donem per normal quan hauríem de ser més crítics, i pitjor encara quan hi ha una mancança explícita "d'oferta periodística", i et veus abocat a consultar pocs mitjans locals per informar-te, i ha de ser un mateix que faci un esforç per "destriar" el "gra de la palla". Sens dubte tot allò que sigui facilitar la feina als professionals de la informació i que estigui al nostre abast així ho farem, felicitats.
Per altra banda i coincidint en el temps, ja podem dir que tenim govern a l'estat, Pedro Sánchez és el nou president, el primer de la història de l'Estat espanyol des del restabliment de la democràcia que forma un govern de coalició. El pacte de govern amb els i les d'Unidas
Podemos per una banda, i l'acord entre PSOE, PSC i ERC ha permès un nou govern que ens
deixa un extens i expert Consell de Ministres, i que ja apunta esperança per a les classes
mitjanes i treballadores amb unes primeres mesures prou engrescadores: l'augment de les
pensions i la seva pròxima revisió per al seu blindatge, l'augment salarial del funcionariat
després d'anys d'estancament, i l'acord social per augmentar el salari mínim interprofessional, així com la derogació de part de la reforma laboral impulsada pel PP, la inversió en la llei de la dependència, i els treballs per regular una mort digna, són algunes de les primeres mesures d'aquest nou govern progressista. Això promet.
També hem vist gestos en matèria d'acord polític per desencallar i tornar per la via del diàleg del consens i el pacte a una plena negociació respecte al conflicte cívic i polític de Catalunya. La pròxima reunió entre els presidents dels governs de l'Estat i de la Generalitat, i la posada en marxa de la Taula de diàleg en són una mostra palpable. La realitat a vegades és més tossuda que les cegues conviccions radicals i estrafolàries d'una elit conservadora que s'entesta a deixar el poder, moltes vegades provinent del franquisme. El poder per al poder no és res, si no l'utilitzes per transformar socialment.
Cal tornar a la normalitat de les relacions institucionals, però no cal normalitzar situacions que han fet molt de mal, no només econòmica sinó emocionalment, no podem obviar que el
desfalc produït a Catalunya pels anteriors governs de Convergència i de Jordi Pujol, no pot quedar impune, la malversació pública vingui d'on vingui s'ha de restablir com a mínim, saltar-se la llei en tots els seus àmbits és crear un mal exemple. Cal retornar el significat "d'empoderament de la ciutadania" al seu concepte original, no pot ser pervertit i utilitzar-se com excusa per a tot.
Sigui com sigui, un nou mitjà local i un nou govern a l'Estat compartiran contemporaneïtat per sempre, almenys en la seva posada en marxa, i de ben segur que uns donaran més d'un titular als altres malgrat que la mirada sigui local, perquè a tots ens afecta el global. Felicitats ambdós.
La mirada local i la immediatesa és un fet i una distància que a vegades perden els grups de comunicació i periodístic d'àmbit nacional o estatal. És clar que el sistema de corresponsalies serveix per a les grans distàncies o quan la mirada global supera la local, però no serveix a la vegada al territori més immediat que necessita frescor, agilitat i rapidesa. M'agrada pensar que més enllà de les línies editorials hi ha persones que exerceixen el periodisme, que relaten, investiguen i contrasten els fets, i per tant valorar que darrere hi ha un treball, en el moment que es qüestiona l'enfocament de la notícia o els fets, s'està subjectivant excessivament i perd aquesta amplitud de mires ometent, al meu entendre, l'objectiu final del periodisme que és informar, per passar a ser propagandístic. Ho hem vist massa vegades, i el pitjor de tot és que ens acostumem i ho donem per normal quan hauríem de ser més crítics, i pitjor encara quan hi ha una mancança explícita "d'oferta periodística", i et veus abocat a consultar pocs mitjans locals per informar-te, i ha de ser un mateix que faci un esforç per "destriar" el "gra de la palla". Sens dubte tot allò que sigui facilitar la feina als professionals de la informació i que estigui al nostre abast així ho farem, felicitats.
Per altra banda i coincidint en el temps, ja podem dir que tenim govern a l'estat, Pedro Sánchez és el nou president, el primer de la història de l'Estat espanyol des del restabliment de la democràcia que forma un govern de coalició. El pacte de govern amb els i les d'Unidas
Podemos per una banda, i l'acord entre PSOE, PSC i ERC ha permès un nou govern que ens
deixa un extens i expert Consell de Ministres, i que ja apunta esperança per a les classes
mitjanes i treballadores amb unes primeres mesures prou engrescadores: l'augment de les
pensions i la seva pròxima revisió per al seu blindatge, l'augment salarial del funcionariat
després d'anys d'estancament, i l'acord social per augmentar el salari mínim interprofessional, així com la derogació de part de la reforma laboral impulsada pel PP, la inversió en la llei de la dependència, i els treballs per regular una mort digna, són algunes de les primeres mesures d'aquest nou govern progressista. Això promet.
També hem vist gestos en matèria d'acord polític per desencallar i tornar per la via del diàleg del consens i el pacte a una plena negociació respecte al conflicte cívic i polític de Catalunya. La pròxima reunió entre els presidents dels governs de l'Estat i de la Generalitat, i la posada en marxa de la Taula de diàleg en són una mostra palpable. La realitat a vegades és més tossuda que les cegues conviccions radicals i estrafolàries d'una elit conservadora que s'entesta a deixar el poder, moltes vegades provinent del franquisme. El poder per al poder no és res, si no l'utilitzes per transformar socialment.
Cal tornar a la normalitat de les relacions institucionals, però no cal normalitzar situacions que han fet molt de mal, no només econòmica sinó emocionalment, no podem obviar que el
desfalc produït a Catalunya pels anteriors governs de Convergència i de Jordi Pujol, no pot quedar impune, la malversació pública vingui d'on vingui s'ha de restablir com a mínim, saltar-se la llei en tots els seus àmbits és crear un mal exemple. Cal retornar el significat "d'empoderament de la ciutadania" al seu concepte original, no pot ser pervertit i utilitzar-se com excusa per a tot.
Sigui com sigui, un nou mitjà local i un nou govern a l'Estat compartiran contemporaneïtat per sempre, almenys en la seva posada en marxa, i de ben segur que uns donaran més d'un titular als altres malgrat que la mirada sigui local, perquè a tots ens afecta el global. Felicitats ambdós.