"El ressentiment i la rancúnia, són un perill que no ens podem permetre, hem de mirar endavant i no enrere això ho deia Pasqual Maragall fa més de dues dècades, i avui dia segueix sent vigent", així va començar el discurs el primer secretari del PSC Salvador Illa, en la seva intervenció en el Consell Nacional del PSC del passat dissabte, per defensar l’amnistia com una eina de pacificació en el conflicte entre catalans i catalanes.
Els mateixos valors fundacionals del PSC, que ens van dur a treballar en la transició, i que ens van portar a defensar el nostre posicionament durant tot el procés independentista endegat a Catalunya són el que també ens porten avui dia a defensar l’amnistia, per tal de continuar treballant aquesta cohesió social i la unitat del poble de Catalunya que sempre ha defensat el PSC.
En aquest embat no hem de tenir por, sinó la fortalesa i la confiança en el treball fet i de les decisions preses en els darrers anys. Els indults i la modificació de la llei envers la sedició ens ha demostrat que han estat unes decisions encertades, com creiem que serà el fet de poder treballar aquesta amnistia constitucional. El PSC i el PSOE són els únics partits que poden garantir una cohesió territorial de tots els pobles d’Espanya, són, no treballem la confrontació sinó la germanor, som els únics que podem garantir aquesta confiança per continuar sortint de l’atzucac en els que ens vàrem trobar al llarg del procés.
Aquells càrrecs electes que vàrem estar durant el procés defensant aquests ideals, podem parlar de primera mà de la pressió exercida sobre nosaltres i el nostre partit, i que ara generosament també expressem el perquè hem de recuperar la plena normalitat a Catalunya en benefici dels propis catalans i catalanes, i també en benefici de la societat Espanyola i d’Espanya.
Podríem parlar de preservar la unitat de la societat civil de Catalunya, però crec que és més encertat parlar de recuperar la unitat civil dels catalans i catalanes.
Sens dubte la retòrica de l’independentisme aquests dies pujarà de to, els insults i els retrets de la dreta i extrema dreta política, mediàtica i econòmica d’Espanya cercarà la ruptura de nou de la nostra societat, i els i les socialistes hem d’aguantar l’embat.
Com a ciutadans i ciutadanes no podem comprar el discurs de l'odi ni de la por, i no podem perdre l’objectiu de recuperar aquesta pau social, per responsabilitat i per continuar estant a l’alçada del que ens demana el país i la ciutadania.
L’amnistia pot esdevenir el final del procés, de recuperar la normalitat de la situació política a Catalunya i entre els catalans i catalanes. El procés no ha portat res de positiu el país, no tenim altra opció si volem tirar endavant per a tota aquella ciutadania (majoritària) que va aguantar, es mereix aquesta nova etapa de confiança i d’esperança de saber que podem treballar un futur amb certesa.
Ningú pot negar en l’escenari actual de calma social en què hem viscut a Catalunya en els darrers anys, no podem tornar als anys convulsos del procés. És obvi que en una negociació tothom ha de cedir alguna cosa, i per això hem d’explicar a tothom el perquè de l’amnistia, perquè s’ha d’entendre com un fet excepcional i que el projecte polític col·lectiu que representa El PSC, diàleg consens i pacte, ha estat avalat per la ciutadania en els resultats obtinguts el passat 23 de juliol, i van dir clarament que no volien un govern de dretes i d’extrema dreta enfront del govern de l’Estat. Perquè la gent ha entès que ara s’han de veure les coses des d’un punt de vista racional i no emocional, i crec sincerament que el PSC i el PSOE són els dos únics partits que saben bé què és el millor per Catalunya i per Espanya: la cohesió i convivència.
Tenim clar el que s’ha de fer, tornar a la política, i resoldre el conflicte entre catalans i catalanes, no és un conflicte entre Catalunya i Espanya. El company Ferran Pedret deia en aquest mateix consell nacional, que l’amnistia és una victòria de la democràcia, subscric aquestes paraules, i crec que quan una societat és capaç de perdonar per tirar endavant, significa que és prou madura.
Celebro amb molta sinceritat que el secretari general del PSOE, Pedro Sánchez hagi fet aquest pas endavant i que totes les federacions del PSOE, amb alguna excepció, també ho hagin vist de la mateixa manera que nosaltres. Ningú va dir que seria fàcil, i el president Pedro Sánchez ha demostrat ser una persona persistent amb idees clares i que ha fet passes molt decisives pel nostre país, per avançar en aquesta societat del benestar i sobretot treballar per la cohesió social i territorial de l’Estat. El PSOE amb més de 140 anys història sempre ha estat a l’alçada de les circumstàncies, i el PSC amb 45 anys històries mai ha fallat a Catalunya, ni els catalans i catalanes, tornant a parafrasejar a Salvador Illa.
Per això el meu posicionament davant de la consulta és un SÍ rotund, un SÍ Per tirar endavant i per mirar el futur, per generar confiança i esperança. Per mi un “no” significa enrocar-se, mantenir la rancúnia i no voler aconseguir una solució al conflicte polític generat a Catalunya. Jo aquesta setmana votaré SÍ!
Els mateixos valors fundacionals del PSC, que ens van dur a treballar en la transició, i que ens van portar a defensar el nostre posicionament durant tot el procés independentista endegat a Catalunya són el que també ens porten avui dia a defensar l’amnistia, per tal de continuar treballant aquesta cohesió social i la unitat del poble de Catalunya que sempre ha defensat el PSC.
En aquest embat no hem de tenir por, sinó la fortalesa i la confiança en el treball fet i de les decisions preses en els darrers anys. Els indults i la modificació de la llei envers la sedició ens ha demostrat que han estat unes decisions encertades, com creiem que serà el fet de poder treballar aquesta amnistia constitucional. El PSC i el PSOE són els únics partits que poden garantir una cohesió territorial de tots els pobles d’Espanya, són, no treballem la confrontació sinó la germanor, som els únics que podem garantir aquesta confiança per continuar sortint de l’atzucac en els que ens vàrem trobar al llarg del procés.
Aquells càrrecs electes que vàrem estar durant el procés defensant aquests ideals, podem parlar de primera mà de la pressió exercida sobre nosaltres i el nostre partit, i que ara generosament també expressem el perquè hem de recuperar la plena normalitat a Catalunya en benefici dels propis catalans i catalanes, i també en benefici de la societat Espanyola i d’Espanya.
Podríem parlar de preservar la unitat de la societat civil de Catalunya, però crec que és més encertat parlar de recuperar la unitat civil dels catalans i catalanes.
Sens dubte la retòrica de l’independentisme aquests dies pujarà de to, els insults i els retrets de la dreta i extrema dreta política, mediàtica i econòmica d’Espanya cercarà la ruptura de nou de la nostra societat, i els i les socialistes hem d’aguantar l’embat.
Com a ciutadans i ciutadanes no podem comprar el discurs de l'odi ni de la por, i no podem perdre l’objectiu de recuperar aquesta pau social, per responsabilitat i per continuar estant a l’alçada del que ens demana el país i la ciutadania.
L’amnistia pot esdevenir el final del procés, de recuperar la normalitat de la situació política a Catalunya i entre els catalans i catalanes. El procés no ha portat res de positiu el país, no tenim altra opció si volem tirar endavant per a tota aquella ciutadania (majoritària) que va aguantar, es mereix aquesta nova etapa de confiança i d’esperança de saber que podem treballar un futur amb certesa.
Ningú pot negar en l’escenari actual de calma social en què hem viscut a Catalunya en els darrers anys, no podem tornar als anys convulsos del procés. És obvi que en una negociació tothom ha de cedir alguna cosa, i per això hem d’explicar a tothom el perquè de l’amnistia, perquè s’ha d’entendre com un fet excepcional i que el projecte polític col·lectiu que representa El PSC, diàleg consens i pacte, ha estat avalat per la ciutadania en els resultats obtinguts el passat 23 de juliol, i van dir clarament que no volien un govern de dretes i d’extrema dreta enfront del govern de l’Estat. Perquè la gent ha entès que ara s’han de veure les coses des d’un punt de vista racional i no emocional, i crec sincerament que el PSC i el PSOE són els dos únics partits que saben bé què és el millor per Catalunya i per Espanya: la cohesió i convivència.
Tenim clar el que s’ha de fer, tornar a la política, i resoldre el conflicte entre catalans i catalanes, no és un conflicte entre Catalunya i Espanya. El company Ferran Pedret deia en aquest mateix consell nacional, que l’amnistia és una victòria de la democràcia, subscric aquestes paraules, i crec que quan una societat és capaç de perdonar per tirar endavant, significa que és prou madura.
Celebro amb molta sinceritat que el secretari general del PSOE, Pedro Sánchez hagi fet aquest pas endavant i que totes les federacions del PSOE, amb alguna excepció, també ho hagin vist de la mateixa manera que nosaltres. Ningú va dir que seria fàcil, i el president Pedro Sánchez ha demostrat ser una persona persistent amb idees clares i que ha fet passes molt decisives pel nostre país, per avançar en aquesta societat del benestar i sobretot treballar per la cohesió social i territorial de l’Estat. El PSOE amb més de 140 anys història sempre ha estat a l’alçada de les circumstàncies, i el PSC amb 45 anys històries mai ha fallat a Catalunya, ni els catalans i catalanes, tornant a parafrasejar a Salvador Illa.
Per això el meu posicionament davant de la consulta és un SÍ rotund, un SÍ Per tirar endavant i per mirar el futur, per generar confiança i esperança. Per mi un “no” significa enrocar-se, mantenir la rancúnia i no voler aconseguir una solució al conflicte polític generat a Catalunya. Jo aquesta setmana votaré SÍ!