01
de juny
de
2021, 08:44
Actualitzat:
9:07h
Fa un parell de mesos, la comissió de Sostenibilitat de l'AFA Joan Maragall va publicar una informació que deixava entreveure una realitat alarmant. Les 12 escoles públiques de Sant Cugat superen el límit establert per l'Organització Mundial de la Salut (OMS) en relació amb la concentració de partícules PM10 -petites partícules sòlides o líquides- disperses en l'atmosfera.
Davant d'aquesta notícia, NacióSantCugat ha recorregut a les administracions corresponents per confirmar la veracitat d'aquestes dades publicades a la web de l'Àrea Metropolitana de Barcelona i conèixer de primera mà com s'obtenen. Aquestes provenen d'un mapa interactiu desenvolupat en el marc del projecte europeu Urban Mobility que creua els indicadors de la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica (XVPCA) i es contrasta amb dades d'observacions meteorològiques com precipitacions o vents.
Segons explica a aquest mitjà el cap de secció de Mobilitat Sostenible de l'AMB, Marc Iglesias, agafant les dades meteorològiques del territori i complementant-les amb uns registres de la Generalitat de les seves estacions, la densitat de població i trànsit, es poden construir uns algoritmes que permeten donar una imatge estimada dels nivells de contaminació segons cada franja horària.
Cal destacar que l'estimació ve marcada per diverses "capes", tal com explica l'ambientòloga i tècnica del Servei d'Emergència Climàtica i Educació del Departament d'Ecologia de l'AMB, Elena Vera. El visor recull la contaminació regional -és a dir certs grams de contaminants que compartirà amb tota la zona territorial-; una contaminació de l'entorn més pròxim -en el cas de Sant Cugat, uns índexs compartits amb el conjunt de l'àmbit metropolità-; i la proximitat amb les autovies i autopistes d'alta càrrega de vehicles que circulen al voltant. Totes aquestes dades són "acumulatives" i s'escapen de la gestió estrictament municipal.
Dades reals?
Amb l'anàlisi de les dades publicades en la web de l'AMB, el passat 3 de març a les 9 h del matí, Amanda de Luis, membre de l'AFA de l'escola Joan Maragall, va obrir el meló extreient les xifres dels nivells de contaminants de diòxid de carboni i PM10 a l'entorn dels centres educatius santcugatencs. En aquest sentit, cal tenir en compte que l'OMS apunta que no es pot estar per sobre de 40 ug/m3 de diòxid de carboni ni a més de 20 ug/m3 de PM10.
No obstant això, el passat dia de Sant Medir, que a més a més era festiu, a l'escola Joan Maragall apunten hi havia una concentració de 54 ug/m3 de NO2 i 44 ug/m3 de PM10, deixant entreveure dades preocupants. A la Collserola, 46 i 42 respectivament; al Pi d'en Xandri 46 i 44; a la Mirada 50 i 48; a la Floresta 34 i 36; al Pins del Vallès 48 i 46; al Gerbert d'Orlhac 62 i 54; al Turó de Can Mates 50 i 30; a l'Olivera 70 i 48; al Ferran i Clua 36 i 34; al Ciutat d'Alba 42 i 48; i finalment al Institut-Escola Catalunya 42 i 50. Unes xifres que aquest mitjà va poder comprovar en el seu moment com a veraces.
Setmanes després, NacióSantCugat ha volgut fer el seu propi anàlisi a partir de les dades oficials extretes del passat dilluns 26 d'abril, dimecres 5 de maig, dimecres 19 de maig i dilluns 31 de maig en hores entre les 8 h i les 9 h del matí, coincidint amb l'horari d'entrada als centres educatius:
Seguiment de les dades de contaminació a les escoles de Sant Cugat, primer NO2 i segon PM10 Foto: Sergi Baixas
Tal com es pot observar, amb excepció del darrer dia 19 de maig, els índexs de diòxid de carboni als centres educatius santcugatencs són molt elevats -recordar que el límit estipulat per l'OMS és de 40 ug/m3-; mentre que el registre de PM10, varia notablment en relació a la setmana en qüestió -el pic del 3 de març es deu a la coincidència amb un episodi de contaminació per arribada de pols subsahariana; mentre que el baix registre de finals d'abril es deu a una setmana d'intenses pluges que van netejar l'aire-. Tot i això, la mitjana de PM10 al conjunt de les escoles municipals -sense comptabilitzar episodis concrets- també acostuma a vorejar el límit de 20 ug/m3.
Així doncs, podem confirmar que és cert que hi ha certes escoles que registren nivells preocupants de contaminació en NO2 com ara l'Olivera i La Mirada -ubicades a tocar de la C-16- i Gerbert d'Orlhac - a prop de la Ronda Nord i l'avinguda de Roquetes-. En contraposició, s'observa de forma evident com les escoles més apartades de la ciutat i, per tant del trànsit, registren els nivells més baixos; com ho són l'escola La Floresta o la Ferran i Clua de Valldoreix.
Pics de contaminació, entrades i sortides
No obstant això, el que és clar és que els centres recullen pics de contaminació en franges horàries puntuals que coincideixen amb les entrades i sortides dels alumnes de classe. Bàsicament, això vol dir que precisament a l'hora de deixar i recollir els alumnes, és quan s'està respirant aire perillós; però que, mentre són a classe o fora de l'horari lectiu, la qualitat de l'aire de la zona millora.
En aquest sentit, els tècnics de l'AMB reconeixen a aquest mitjà que és "bastant habitual" que a certes hores punta, com a les entrades i sortides de l'escola, es superin els límits de contaminació establerts per l'OMS. Uns límits que, insisteixen, només s'assoleixen en certs moments del dia, remarcant que durant la resta de la jornada decauen i deixen la mitjana per sota dels límits normatius.
Un dels grans desavantatges del lloc web és que no guarda cap registre històric i només es poden observar les dades de les darreres 48 hores. Segons els tècnics, la raó es deu al fet que es tracta d'una prova pilot, però apunten que, observant l'èxit de la plataforma, és possible que en un futur immediat s'incorpori un historial per poder tenir tots els indicadors guardats i poder fer treballs de diagnosi i evolució de la contaminació al territori.
La lluita pren força
Des de la comissió assenyalen que els infants estan exposats diàriament a "alts nivells de contaminació". Una realitat que està lligada a efectes a curts i mig termini en la seva salut. Per això, diuen que "la nostra obligació com a mares i pares és protegir-los per un present i un futur lliure de malalties", esgrimint el moviment Revolta Escolar al qual s'han sumat per revindicar una major pacificació i seguretat dels entorns escolars amb menys contaminació i soroll.
Per altra banda, també cal destacar l'inici de l'última iniciativa sostenible de "gran èxit" que va aterrar amb força a la ciutat, el BiciBús. Una prova pilot que pretén que els alumnes de l'escola Pi d'en Xandri vagin pel matí tots plegats en bicicleta per la calçada, promovent una mobilitat sostenible i, alhora, segura.