Gibert: «Si volem una societat madura i plural, hem de ser generosos en la pedagogia i inflexibles amb l’estupidesa»

El Servei d'Atenció Integral LGTBI a Sant Cugat funciona des del novembre del 2017 a la Casa Mònaco, a l'avinguda de Gràcia, 50, amb l'objectiu de donar resposta a les necessitats del col·lectiu i defensar els drets de totes les persones a estimar i viure la seva sexualitat, expressió i identitat de gènere amb igualtat d'oportunitats.

En una entrevista amb NacióSantCugat, la tinenta d'alcaldia de Drets Socials, Núria Gibert, explica la tasca del servei, l'enfortiment del servei, que ha ampliat considerablement l'horari d'atenció al públic i comença a ser conegut a la ciutat. 

- Quin és el paper del SAI?

- El SAI el que fa és assessorar, acompanyar i fins i tot formar en l’àmbit professional de l’Ajuntament amb tot el que té relació amb les diversitats afectives, de gènere, sexuals, d’identitat, etc. Està integrat dins de l’àmbit d’Igualtat i Feminismes, dins de la secció de Ciutadania de l'Ajuntament. Nosaltres detectem que hi ha LGTBIfòbia i accions de discriminació, per tant, pensem que és més important que mai tenir un servei que ajudi a garantir aquests drets que de facto tenen.

Aquest servei ve marcat per la legislació, per la llei d’Igualtat i contra la discriminació. Fins ara es complia la llei perquè hi havia un servei, però era només de cobertura d’expedient, és a dir, només es feien quatre hores d’atenció a la ciutadania. Però la Direcció General d’Igualtat, que ens reclamava que s’havia de tenir un servei d’atenció més sòlid i més referencial pel conjunt de la gent que el pogués requerir.  

- Precisament, l’actual govern ha ampliat l’atenció del SAI. Quin és el canvi més destacable?

- Hem passat de les quatre hores mensuals a les 15 hores setmanals que permeten fer una atenció personalitzada, entrevistes, seguiment i formació. De fet, hem fet diverses formacions de cara al personal de l’Ajuntament, ja que creiem que és molt important que la gent i els treballadors públics tinguin aquesta sensibilitat i aquest coneixement i orientació en la mirada de gènere. Es tracta doncs, d’una tasca cap enfora però també cap endins.

També rebem i acompanyem denúncies per discriminació. Creiem que és important que es recullin i que hi hagi un servei per part de l’Ajuntament que informi dels drets que té una persona i els passos a seguir en aquest tipus de situacions. A més a més, també hem començat a fer campanyes, celebrem els dies contra la LGTBIfòbia i els dies de l’orgull. Sensibilitzem i visibilitzem conjuntament amb actors que ja estan organitzats a la nostra ciutat.

"Hem fet una sortida de l’armari en tota regla i ja comença a ser conegut aquest servei de forma més hegemònica"

- Per què es va decidir ampliar l’horari d’atenció al públic?

- Això ens passa molt com a Ajuntament. Pots fer un servei molt petit i pensar que tens pocs usuaris, però és perquè la cobertura del servei és molt petita. És un peix que es mossega la cua. Si vols arribar al conjunt de la societat, tant a la gent més jove com a la gent més gran que no és heteronormativa ha d’haver-hi una feina de proactivitat en la sensibilització i en la garantia de drets. 

Hem fet això perquè de facto no existia, és a dir, hi havia un impediment explícit i implícit. Existia, però políticament no se li donava la força que tenia. Existia perquè els treballadors públics, els tècnics i la gent s’ho creia i perquè legislativament és obligatori, però no hi havia una aposta política per això. Per tant, d’alguna manera hem fet que existeixi de debò i que la gent el conegui. Ara rebem moltíssima més gent. 

- Com han fet arribar el servei a més gent? 

- El 17 de maig va ser el dia contra la LGTBIfòbia i farà un any que vam donar a conèixer en unes circumstàncies adverses, enmig de la pandèmia, el SAI a través d’un vídeo. També s’han fet diverses activitats i el mateix SAI ha teixit aliances amb actors que ja estaven organitzats a la ciutat, com l’assemblea LGTBI. Totes les diades s’ha sortit i s’han fet accions de sensibilització i visibilització al carrer. S’han fet tríptics, campanyes a les escoles i instituts, exposicions a la Casa de Cultura i ens hem presentat a tots els serveis: Mossos d’Esquadra, Oficina Jove, etc. Hem fet una sortida de l’armari en tota regla i ja comença a ser conegut aquest servei de forma més hegemònica.
 
- Quantes persones van recórrer al SAI durant el 2020?

- Van venir onze persones per qüestions diferents. Des de dubtes sobre la identitat de gènere i el canvi de nom amb targeta sanitària fins a alguna denúncia per agressió homòfoba. A aquestes persones se’ls ha fet una atenció personalitzada de diversos dies, tant a ells com a la família, si s’escau, o a l’escola o institut. Onze persones, per tant, no vol dir que siguin onze visites. Els casos requereixen d’un acompanyament, perquè alguns són realment greus: insults, discursos d’odi, agressions homòfobes, etc.

- Aquestes són les principals demandes de les persones que s’hi acosten?

- Hi ha de tot. També hi ha gent que demana orientació, informació i sobretot demanda de formació des dels altres àmbits de l’acompanyament i l’assessorament. Aquests són casos en seguiment més complet, persones que de forma individual requereixen aquest servei d’atenció i que per fi tenen un servei integral que davant de la problemàtica o exclusió que viuen els pot fer un acompanyament. Però hi ha moltes més consultes i feines. Per la part d’orientació també rebem consultes de professors o personal d’institut que tenen dubtes sobre com enfocar certs temes a l’escola. En general, no diria que sobretot atén a qüestions d’agressions i homofòbia, però sí que tenen pes per importància i per gravetat.

"El nostre objectiu és que la diversitat inclusiva tingui tolerància i que les persones respectin i estimin la diversitat que tenim com a societat"

- En quins espais es donen més aquestes agressions?

- Lamentablement hi ha un segment discursiu que té a veure amb l’auge de l’extrema dreta que ha normalitzat discursos d’odi en tots els àmbits de la nostra vida. Els veiem en l’àmbit esportiu, escolar, laboral, etc. A vegades hi ha discriminacions que no són tan visibles, que són invisibles però són doloroses igual, de cara a l’accés a l’habitatge, per exemple. Tenim discriminacions a tot arreu i en tots els àmbits i per tant és un treball d’escala.

- Existeix un perfil determinat de les persones que demanen ajudes o assessorament al SAI?

- En primer lloc són les persones que no encaixen dins del sistema heterocispatrialcal, és a dir, persones que per qualsevol qüestió d’identitat, de gènere, d’orientació, sexual, de desig, etc. no se senten còmodes amb l’etiqueta rígida de l’estructura patriarcal que tenim. Aquest és el marc general, però també poden ser familiars d’aquestes persones o acompanyants. Per tant, el servei està pensat específicament per atendre aquesta diversitat.

Legislativament s’entén que en ser diversitat requereixen una cura o un acompanyament especial. Al final, però ens adrecem a tota la ciutadania fent difusió i explicant què és la bisexualitat o per què les persones trans tenen drets. El nostre objectiu és que la diversitat inclusiva tingui tolerància i que les persones respectin i estimin la diversitat que tenim com a societat. Així doncs, ens centrem molt en les accions de visibilització i sensibilització. Sí que hi ha un primer col·lectiu que és el col·lectiu diana, però després el segon col·lectiu és tota la ciutadania.

"És important que totes les persones siguin agents de transformació, és a dir, que no només tinguis empatia i acceptació sinó que també siguis defensor dels drets de tots els teus veïns i veïnes"

- Per què és importat disposar i visibilitzar aquest servei?

- Vivim en una societat en què el sistema jeràrquic pot generar vulnerabilitats i per tant hi hagi persones que tinguin menys drets que altres per simplement expressar el seu desig o com són. I això és una cosa que no només amb la llei a mà, sinó amb la decència, el sentit comú i amb una ètica humanista per bandera és inacceptable. No podem tolerar que hi hagi nens que per expressar la seva identitat de gènere pateixin assetjament a l’escola, de la mateixa manera que no podem acceptar que hi hagi un sostre de vidre per les dones. Per tant, són discriminacions que venen pel ser com som i nosaltres entenem que això és una responsabilitat comunitària i pública. 

Núria Gibert durant l'entrevista. Foto: Cedida

Lluitar perquè ser com som, estimar a qui estimem, expressar-nos com desitgem i fer-nos anomenar com nosaltres ens sentim és un dret de totes les persones. I com a dret s’ha de garantir. És important també perquè efectivament hi ha un discurs de l’odi. Hem avançat en visibilització, però veiem encara moltes agressions. I per això és important que totes les persones siguin agents de transformació. És una mica diferent el compromís que es demana a la gent: no només que tinguis empatia i acceptació sinó que també siguis defensor dels drets de tots els teus veïns i veïnes. 

- Quin paper juga l’administració local en tot això?

- L’administració local té competències directes. Nosaltres com a ciutat gran en tenim en relació amb la sensibilització, amb la protecció de drets, etc. Penso també que l’administració té un paper clau a l’hora de generar debats o posar sobre la taula qüestions que en l’àmbit privat no s’aconsegueix. Per tant, l’administració ha de ser exemplificadora en el tracte i ha de garantir l’equitat d’accés.

Per molt que siguis un municipi petit és importantíssim tenir aquesta convicció de servei públic molt integrada. I això va per les persones del col·lectiu LGTBI, però també per les persones d’origen estranger, per les dones, per les persones amb mobilitat reduïda, etc. Nosaltres hem de ser capdavanters en la garantia d’aquests drets. Evidentment hi ha coses que ens sobrepassen, però en el meu cas particular i també de l’equip de govern pensem que és molt important que aquest discurs no sigui només lletra sinó que es pugui palpar. Penso que l’administració pot tenir un paper cabdal en això, i evidentment els treballadors públics perquè són el baluard més potent que tenim com a societat. Tenim unes persones que tenen una expertesa i que es dediquen a organitzar i a servir la funció pública. Si aquestes persones tenen formació, empatia i sensibilitat faran que tot funcioni molt millor.  

- Des de les escoles o institucions falta més educació o sensibilització en aquest sentit? 

- Fa falta a la societat en general. És veritat, però, que els infants requereixen acompanyament especial i, per tant, d’una sensibilitat dels professionals especial. Hi ha professionals que tenen moltes ganes de treballar i dins de l’àmbit docent hi ha molta gent que requereix formació. 

- Encara existeixen tabús i prejudicis. De quina manera es poden eliminar? 

- Els prejudicis formen part d’un pensament no complex. Formen part de categories molt àmplies en les que la gent opera. Crec que els tabús i els prejudicis s’han de destruir amb informació i amb tolerància zero, perquè un prejudici és, en la majoria dels casos, una mentida, un estereotip, un clixé, una idea perjudicial o nociva. I després cal també una mica d’informació i pedagogia amb relació a conèixer. Conèixer ens dona la capacitat d’empatitzar. Però el primer que hem de trencar és el prejudici perquè fa mal. Si volem una societat madura, rica i plural en què entenem, hem de ser generoses en la pedagogia i  inflexibles en l’estupidesa.