18
de juliol
de
2021, 10:00
Actualitzat:
19
de juliol,
10:16h
Les calcites, un mineral de la classe dels carbonats que es pot reconèixer fàcilment per l'efervescència i per la seva duresa, van ser les protagonistes a Sant Cugat durant la dècada dels anys setanta. Va ser l'any 1976 quan es van trobar les calcites més grans de Catalunya fins a l'actualitat durant les detonacions per la construcció del tram de l'AP-7 entre Montmeló i el Papiol.
En concret, es van fer a la zona de Ca n'Obac de Sant Cugat que rep aquest nom per la masia de ca n'Ubach enderrocada als anys seixanta. Les explosions van deixar al descobert una gran fissura plena de geodes i diverses escletxes plenes de calcites d'una gran mida.
La troballa del jaciment va cridar l'atenció dels treballadors de les obres de l'autopista i dels col·leccionistes, que van recollir mostres del cristall durant dies. El geòleg i enginyer, Joaquim Folch, que també se'n va assabentar, va acudir al lloc i va adquirir bona part de les peces recol·lectades gràcies a un dels operaris de l'obra.
Amb l'ampliació de l'autopista el 1983, la roca del jaciment es va moure fent que apareguessin nous cristalls, aquest però, de menor mida i qualitat que els anteriors. Es van trobar a l'argila de la roca i dins de la roca, cosa que feia difícil la seva extracció sense trencar-los.
Actualment, al territori de Ca n'Obac es troben traces massives de calcita, però el tram de l'AP7, on es va fer la troballa, és inaccessible i el poc material que es pot treure es trenca amb facilitat.
Les calcites són d'hàbit escalenoèdric, simples o en combinació amb romboedres, amb estries de creixement i cares de contacte. Els cristalls més grans poden arribar als 20 cm i a causa de l'exposició a l'argila, el color pot variar de blanc a groguenc i rosat.
En concret, es van fer a la zona de Ca n'Obac de Sant Cugat que rep aquest nom per la masia de ca n'Ubach enderrocada als anys seixanta. Les explosions van deixar al descobert una gran fissura plena de geodes i diverses escletxes plenes de calcites d'una gran mida.
La troballa del jaciment va cridar l'atenció dels treballadors de les obres de l'autopista i dels col·leccionistes, que van recollir mostres del cristall durant dies. El geòleg i enginyer, Joaquim Folch, que també se'n va assabentar, va acudir al lloc i va adquirir bona part de les peces recol·lectades gràcies a un dels operaris de l'obra.
Amb l'ampliació de l'autopista el 1983, la roca del jaciment es va moure fent que apareguessin nous cristalls, aquest però, de menor mida i qualitat que els anteriors. Es van trobar a l'argila de la roca i dins de la roca, cosa que feia difícil la seva extracció sense trencar-los.
Actualment, al territori de Ca n'Obac es troben traces massives de calcita, però el tram de l'AP7, on es va fer la troballa, és inaccessible i el poc material que es pot treure es trenca amb facilitat.
Les calcites són d'hàbit escalenoèdric, simples o en combinació amb romboedres, amb estries de creixement i cares de contacte. Els cristalls més grans poden arribar als 20 cm i a causa de l'exposició a l'argila, el color pot variar de blanc a groguenc i rosat.