15
de juliol
de
2021, 17:32
Actualitzat:
16
de juliol,
11:13h
L'exalcalde socialista de Sant Just Desvern, Josep Perpinyà, renuncia finalment a la gerència del Consorci del Parc Natural de Collserola. El seu nomenament va quedar aturat a principis de maig per la presidenta de l'entitat, Núria Marín, després de destapar-se un procés irregular. Un procediment que se saltava les bases del concurs acordades, tal com va publicar NacióDigital, i malgrat la defensa dels Serveis Tècnics que afirmaven que la designació havia estat "jurídicament escrupolosa i correcta". Davant de la polèmica, Marín va optar per "suspendre provisionalment la resolució" i "recuperar el consens institucional propi d'aquesta entitat".
En la carta de renúncia a la qual ha tingut accés NacióSantCugat, Perpinyà confessa que ell mateix va ser "el primer sorprès" que no fos la comissió executiva qui aprovés el seu nomenament tal com deien les bases de la convocatòria. Tot seguit, continua explicant que davant el debat jurídic, polític i mediàtic i la resistència de diversos Ajuntaments al seu nomenament, el millor moviment és "retirar-se" per facilitar el consens.
Tot i això, assenyala que els informes jurídics de l'AMB ratifiquen que el procediment va ser correcte i lamenta que el decret de suspensió, "que mai se'n va comunicar oficialment; no té cap encaix jurídic". En aquest sentit, lamenta que "malgrat la confiança inicial i del llarg temps que ha transcorregut i determinades reaccions, fa que un reflexioni si valia la pena seguir en aquesta cursa". Tanmateix, revela que la seva trajectòria professional "ja camina cap a una altra direcció". Des de l'1 de juliol Perpinyà és assessor d'alcaldia a Sant Andreu de la Barca amb una retribució bruta de 60.000 euros.
Al llarg de la missiva també s'apunta que sempre es trobarà en la seva persona un col·laborador i defensor de la preservació del Parc, recordant la seva tasca en la Declaració del Parc Natural de Collserola l'any 2010 i en l'aprovació del recent aprovat Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc (PEPNat). Considera que a dia d'avui, el gran repte del Consorci és trobar el "punt just d'equilibri entre garantir la biodiversitat i l'ús de l'espai públic" forjant aliances amb els actors del territori i amb el compromís sincer entre les administracions consorciades. Al final de la carta, Perpinyà convida als membres de la comissió executiva a fer una "sincera reflexió de tot el que ha passat".
Cal recordar que poc abans d'obrir-se el concurs, Perpinyà havia dimitit com a exalcalde de Sant Just al·legant motius de salut: "Abaixar el ritme, com em demanen, és incompatible i impensable amb la responsabilitat de ser alcalde". No obstant això, aquest fet no va impedir-li postular-se per la gerència del Consorci passant de cobrar els 50.000 euros de l'alcaldia a més de 80.000 euros bruts anuals.
Justament avui mateix, 15 de juliol, la comissió executiva s'ha reunit per elevar un nou candidat per a la gerència del Parc a la presidenta Marín i, segons fonts consultades per NacióSantCugat, el candidat de més consens ha estat Raimon Roda, cap de serveis d'Infraestructura Verda de l'AMB. La decisió ara, passarà a mans de Marín per oficialitzar-ne el nomenament.
Cronologia dels fets
Tot s'inicia l'any passat quan Marià Martí, gerent des de l'any 1993, anuncia que deixa el càrrec després de 28 anys. Automàticament, el Consorci del Parc Natural de Collserola -del qual formen part el Govern, la Diputació de Barcelona, l'Àrea Metropolitana de Barcelona i els nou ajuntaments que abasta el parc, van organitzar un concurs públic per trobar-li un relleu.
Les bases del concurs s'aproven a principis d'any, i en aquestes s'estipula que un comitè tècnic -format pel gerent de l'AMB, Ramon Torra; el director general de Polítiques Ambientals i Medi Natural de la Generalitat, Ferran Miralles; el Coordinador d'Espais Naturals de la Diputació de Barcelona, Jordi Padrós; i el mateix Marià Martí- havia d'elaborar un informe motivat d'idoneïtat de les candidatures presentades un cop examinada i valorada la seva documentació i havent-se fet una entrevista professional que remetrà a la comissió executiva en forma de proposta amb les tres persones més valorades.
Al concurs s'hi van presentar una trentena d'aspirants de diferents àmbits que havien de ser valorats atenent a criteris de competència professional i experiència en l'àmbit públic i privat i al desenvolupament de tasques d'alt nivell de responsabilitat, directives i de planificació amb experiència en gestió relacionada amb espais naturals i urbanisme entre d'altres. Malgrat les crítiques a posteriori, en el concurs no s'establia cap mena de sistema de puntuació, deixant-lo poc concret i específic.
Tot seguit, l'informe dels tres finalistes -el director de l'Àrea de Territori i Sostenibilitat de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, Rafael Bellido; el cap de serveis d'Infraestructura Verda de l'AMB, Raimon Roda; i el mateix Perpinyà- havien de ser valorats per la comissió executiva, formada per les administracions supramunicipals i els ajuntaments del Parc, que designaria la persona per ocupar el càrrec de gerent.
No obstant això, aquesta validació mai va tenir lloc i va ser la comissió tècnica qui va elevar directament la candidatura de Perpinyà a la presidenta del Consorci "pel seu coneixement i experiència i per la proposta de model de gestió realista i en total sintonia amb els objectius del Parc". Cal recordar que Perpinyà va ser vicepresident executiu del Consorci de Collserola entre el 2004 i el 2016, i va presidir la Federació Europea de Parcs Periurbans entre el 2004 i el 2013.
Va ser aleshores quan la presidència -que actualment l'ostenta Marín (PSC) i que és rotatòria cada dos anys entre AMB, Diputació de Barcelona i Generalitat- va firmar l'adjudicació de la plaça de Perpinyà el 19 d'abril amb data d'assumpció al càrrec el passat 1 de maig.
Poc després, els membres de la comissió executiva es van assabentar d'un nomenament obviant les seves competències tal com estipulaven les bases i van posar el crit al cel. A partir d'aleshores, van començar a enviar-se una bateria de cartes de diverses administracions -inclosos Ajuntaments i la carta de l'alcaldessa de Barcelona i vicepresidenta del Consorci Ada Colau- on es reclamava que es reconsiderés i revisés el nomenament del nou gerent. En cap cas s'entrava a valorar la idoneïtat de Perpinyà sinó el procediment seguit.
Dies més tard, els Serveis Tècnics del PNC van sortir a defensar que el procés havia estat "jurídicament escrupolós" davant la legalitat vigent. Al·legant a la modificació de la Llei Municipal de Règim Local catalana, expliquen que el text de les bases aprovades havia quedat "desfasat" i, per tant, "inoperant". Els tècnics esgrimien que els estatuts estan subordinats al marc legal i per tant, no es podien "atorgar facultats a qui no li pertoca" fent caure les condicions establertes a les bases del concurs i quedant, de facto, anul·lades. Un canvi del procés de selecció que els representants de la Comissió no n'eren conscients i per això van traslladar el seu malestar a Marín.
48 hores més tard, la Plataforma Cívica per a la Defensa de Collserola (PCDC) -que aglutina diverses entitats ecologistes en defensa de l'entorn natural com Ecologistes de Catalunya o l'ADENC- va anunciar que requeriria al Síndic de Greuges, a l'Oficina Antifrau i a la Comissió de Transparència de la Generalitat de Catalunya la designació del nou càrrec perquè es revisés tot el procediment administratiu i, si s'escau, s'"anul·lés" la seva adjudicació. L'objectiu és "descartar qualsevol ombra de dubte de corrupció administrativa i de pràctica de portes giratòries" davant d'una persona que, consideraven, "no tenia una preparació científica, tècnica i jurídica rellevant per afrontar els reptes del Parc".
Davant de tot aquest clima, la presidenta Marín decideix atendre les queixes amb la voluntat de promoure "una millor transparència i d'un clima que afavoreixi el bon govern i la gestió del Consorci i, en especial, per evitar perjudicis d'impossible o difícil reparació". Així doncs, aquesta suspensió es mantindria vigent fins que la Comissió Executiva prengués un acord sobre els tres finalistes, tal com estava estipulat inicialment a les bases, i li fes arribar la proposta definitiva. Perpinyà però renuncia a la candidatura i ara només queden per escollir el director de l'Àrea de Territori i Sostenibilitat de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, Rafael Bellido o el cap de serveis d'Infraestructura Verda de l'AMB, Raimon Roda.
Renuncia al càrrec de Director Gerent Del Consorci by naciodigital on Scribd