«Els aerogeneradors a Collserola farien més fràgil la biodiversitat del Parc Natural»

Experts del Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola i de l'ESEIAAT expliquen els impediments per instal·lar molins de vent i apunten que no és una zona amb un alt potencial eòlic

La Torre de Collserola.
La Torre de Collserola. | Wikipedia
Sergi Baixas / Anna Mira
11 de novembre del 2021
Actualitzat a les 18:07h

La instal·lació de molins de vent que surfegin la Serra de Collserola ha aconseguit fer-se un lloc a l'agenda política. L'entitat ecologista Viure de l'Aire va proposar fa unes setmanes ubicar dos grans aerogeneradors (al voltant de 200 metres d'altura entre la torre i les hèlixs) per incrementar el percentatge d'energia verda produïda a l'àrea de Barcelona. Una iniciativa que recentment l'alcaldessa Ada Colau ha vist amb bons ulls reivindicant la "corresponsabilitat" de la capital catalana davant el "greuge comparatiu" amb la resta del territori respecte a l'impuls d'aquests equipaments. 

El projecte que buscaria produir al voltant de 12 megawatts per abastir prop de 8.800 llars. Un recurs que, alhora, permetria evitar l'emissió anual de 7.000 tones de CO2 a l'atmosfera. Ara bé, hi ha certes preguntes a fer abans d'aventurar-se a aixecar les dues germanes petites de la Torre de Collserola (288 metres) i que modifiquin l'skyline del litoral barceloní i vallesà. Corre vent per Collserola? És un projecte eficient? I, el més important, és possible construir-los?

Per començar, la resposta a l'última pregunta és no. O, com a mínim, a dia d'avui. Aquesta operació hauria de superar els impediments legals que suposa que el Parc Natural de Collserola estigui considerat com un espai de protecció especial i que es prohibeixi qualsevol construcció al seu interior, tal com recull el Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc Natural de la Serra de Collserola (PEPNat). Un document aprovat aquest abril que ordena i regula els usos i les activitats de l'entorn de "gran rellevància" (3.676 hectàrees) mentre vetlla per la seva màxima "protecció i conservació". 

Aquest document a més, incorpora com a novetat la preservació de les anomenades "illes de tranquil·litat", és a dir les zones del Parc Natural on hi ha una superfície sense vies de comunicació ni zones urbanes a prop. Això suposaria un impediment per la instal·lació d'un dels aerogeneradors projectats per l'entitat ecologista, ja que es trobaria en un d'aquests nous espais preservats.

Un impediment més per la biodiversitat
En aquest sentit el cap de servei de Medi Natural i Territori del Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola, Joan Vilamú, afirma a aquest mitjà que amb la normativa actual no es poden instal·lar aerogeneradors en zones de nidificació de rapinyaires i/o migració d'aus i "la Serra de Collserola és una via de comunicació pels ocells". També ha destacat que no és una zona que destaqui pels forts vents.

A més a més, el decret llei 24/2021 d'acceleració del desplegament de les energies renovables distribuïdes i participades, al qual fa referència el tècnic del Consorci, es va modificar aquest passat 26 d'octubre per incorporar que aquests aparells no es poden instal·lar a menys d'1 km de zones urbanes. I recorda que les dues instal·lacions proposades per Viure de l'Aire "es troben en aquesta situació". Segons la proposta de l'entitat un dels molins se situaria en el terme municipal de Cerdanyola i l'altre en el límit entre Montcada i Reixac i Barcelona, a la zona de Torre Baró.

"És una instal·lació més que dificulta l'evolució de la biodiversitat del Parc Natural, que ja és prou fràgil". Hi ha 350 km de línies elèctriques, 1.500 torres d'electricitat, les vies dels trens, carreteres els túnels de Vallvidrera, nuclis urbans, etc. "Ja era un Parc molt freqüentat i amb la pandèmia encara ho és més".

Per Vilamú a idea d'acostar les energies renovables a grans ciutats, que són les principals consumidores, és bona, però apunta que "potser aquest tipus d'instal·lació no és el que toca". "Si no fa massa vent però fa sol, potser caldria apostar per la instal·lació de plaques fotovoltaiques a les cobertes de Barcelona".

Sigui com sigui, qualsevol modificació per introduir nous usos als terrenys del parc s'hauria d'aprovar per totes les administracions competents, inclòs el Parlament de Catalunya i això són tràmits que es poden allargar en el temps. A banda d'això, el cap de Medi Ambient del Consorci del Parc Natural, ha explicat que a l'actual normativa catalana de desplegament de les energies renovables s'acorda elaborar -en els pròxims mesos- un pla territorial sectorial a escala catalana per determinar en quins llocs i quin tipus d'instal·lacions renovables es poden posar. Serà doncs el moment de conèixer quin serà el futur dels molins de vent a l'entorn barceloní.

La potència de la imatge
Per altra banda, diverses veus han qüestionat l'eficiència del projecte. En declaracions a NacióSantCugat, Àlvaro Luna, professor del Departament d'Enginyeria Elèctrica de la Universitat Politècnica de Catalunya /UPC) a l'Escola Superior d'Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa (ESEIAAT), admet que a Collserola "no hi ha massa potencial" eòlic, però que tot i així seria "viable". 

Els mapes de vent a Catalunya assenyalen que els millors territoris amb més força de vent es troben als extrems nord i sud del país. Tot i això, Luna veu positivament que s'instal·lin aquests aerogeneradors: "És una bona idea perquè fa falta que ens posem molt les piles pel que fa a la transició energètica". El docent relata que el 80% de l'energia que es produeix a Espanya és no-renovable i que la resta prové de la hidràulica (10%), eòlica (7%) i fotovoltaica (2%). "Hi ha molta feina a fer", remarca. 

"Existeix una forta resiliència a la societat per tirar endavant les energies renovables. La societat juga al joc de la hipocresia: Sí, volem energia verda; però que no molesti. Estem atrapats en la síndrome NIMBY (Not in my backyard; No al meu jardí)", assevera Luna. Per aquest motiu considera que la imatge de l'àrea de Barcelona corresponsabilitzant-se amb la resta del territori i aixecant dos aerogeneradors esdevindrà un gest important per combatre aquest marc mental encara que el preu a pagar sigui l'estètica paisatgística. "Som energívors. O consumim menys energia o hem de saber a què renunciar", exposa l'expert de la UPC. 

En aquest sentit, és clar a l'hora de reivindicar que a les zones on més bufi el vent és on més molins de vent s'han de construir. Això sí, repercutint econòmicament a les regions afectades i no abandonar-les com s'ha estat fent fins ara. "Cal aconseguir que es visualitzin les energies verdes com a elements dinamitzadors mentre es reivindiquen els seus beneficis", destaca Luna.

La Xarxa Catalana per a una Transició Energètica Justa ja va reconèixer que la iniciativa dels molins collserolans presenta diversos aspectes positius però rebutjava la proposta perquè "no es pot combatre el canvi climàtic destruint espais naturals".