«Al final ja no naixerà ningú al poble»: allau de crítiques pel canvi en el registre dels nounats

Un nou sistema, que s'està implementant a escala estatal, només permet inscriure les criatures com a nascudes al municipi on hi ha el centre hospitalari en què venen al món

Un nadó, en imatge d'arxiu
Un nadó, en imatge d'arxiu | Cedida
Redacció
16 de juliol de 2024, 20:30
Actualitzat: 20:31h

Un nou sistema d'implementació estatal està generant una forta controvèrsia entre les famílies catalanes. Es tracta del registre dels nounats que, fins ara, permetia inscriure les criatures com a nascudes al municipi on residia el pare i la mare i ara, en canvi, només ho permet fer a l'hospital on neix el nadó. "Al final ja no naixerà ningú al poble", critica una parella d'Alcanar.

En el seu cas, el seu fill gran ha pogut ser inscrit a la localitat de les Terres de l'Ebre, que no té centre hospitalari, i on va voler fer-ho la família. En canvi, el fill petit, de tan sols uns mesos, ha hagut de ser registrat a Tortosa a la força, on la seva mare va donar a llum per la impossibilitat de fer-ho al poble.

A les Terres de l'Ebre, fins on s'ha traslladat un equip de TV3 per explicar la notícia, el sistema estatal s'ha començat a implementar des del setembre i ha generat, especialment, desconcert i malestar entre alguns pares i mares. Però no només. Un dels primers ajuntaments a aprovar-ne una moció en contra és el consistori d'Ulldecona.

L'alcaldessa, Núria Ventura, ha explicat als micròfons de la televisió pública de Catalunya que entenen que, simplement, la problemàtica es deu a la implementació d'un nou sistema informàtic que no els permet fer el registre i demana solucions urgents. "No hi ha hagut cap canvi de normativa i, per això, exigim que se solucioni de cara als que es vagin inscrivint i aquells que ja han estat inscrits", ha reblat la batllessa.

Aquest nou registre que no permet inscriure les criatures als municipis sense hospital s'està implementant progressivament. A hores d'ara, ja s'aplica a 32 dels 49 partits judicials del país, és a dir a 32 de les 49 divisions territorials que estableix l'Administració de justícia dins del territori català.