La indústria alimentària inclou, en les seves reglamentacions, algunes substàncies artificials que ja no es poden comercialitzar a diversos països, i cada cop és més restrictiva en alguns productes com els greixos saturats, els sucres, els conservants, antioxidants, pesticides, hormones..., ja que es relacionen amb el desenvolupament de diverses malalties.

Tot i això, també es dona la situació contrària: en alguns països del món hi ha aliments prohibits, però que, en canvi, es poden continuar consumint a l'estat espanyol, ja que no es consideren font de riscos.

És el cas dels colorants alimentaris artificials, és a dir, aliments que tenen un aspecte molt diferent de l'original o "natural": cereals, begudes energètiques, formatges, salses, la brioixeria industrial... Molts d'aquests productes contenen colorants que s'han fabricat a partir de productes químics derivats del petroli, i per això en alguns països està prohibida la seva comercialització, com Finlàndia, Àustria, Noruega o el Regne Unit.

Un altre aliment que a Espanya es pot produir o comercialitzar és el paté de fetge. La polèmica rau en la manera com s'obté aquest aliment, a força d'alimentar les aus a la força fins que el seu fetge arriba a tenir una mida deu vegades més gran del normal. El mercat de Califòrnia i països com Itàlia, Dinamarca, Polònia, Finlàndia o Israel ja han prohibit aquest producte.

Tampoc no es pot consumir salmó de piscifactoria en països com Austràlia i Nova Zelanda, que estan molt compromesos en la lluita contra la contaminació que produeixen les granges de peixos. Sí que es pot consumir el salmó salvatge, d'un color més ataronjat que el de piscifactoria.

Encara en l'àmbit de la fauna aquàtica, a l'estat espanyol es pot produir i comercialitzar el caviar beluga, però, en canvi, als Estats Units - que anteriorment havia estat el consumidor del 60% de les exportacions d'aquesta menja - està prohibit des de l'any 2005, per evitar la sobreexplotació pesquera i la pesca furtiva. 200 grams de caviar beluga poden arribar a costar uns 1.000 euros.

Finalment, tot i que en territori espanyol és un peix força comú, hi ha països que no permeten la comercialització del llobarro, com per exemple el Regne Unit, on es va prohibir arran de la greu reducció de la població d'aquest peix.

Per altra banda, un producte que s'ha prohibit a Singapur o l'Aràbia Saudita, i que de fet està en el punt de mira de l'Agència de Seguretat Alimentària de la Unió Europea, són les llavors de rosella. I és que contenen alcaloides d'opi, cosa que fa que es puguin considerar una droga.