El 2010, any en què suposadament hi va haver un traspàs milionari de diners de la família Pujol entre dues entitats bancàries del Principat, la Unitat d'Intel·ligència Financera (UIF) d'Andorra va efectuar 1.154 investigacions de persones tant físiques com juridiques. D'acord amb la memòria d'aquest organisme, corresponent al 2010, es van rebre 23 declaracions d'operacions sospitoses, de les quals 13 van arribar dels bancs. De les 23 van acabar a la fiscalia 14, mentre que cinc es van arxivar i quatre seguien en investigació. Els casos que van arribar a la fiscalia van implicar el bloqueig d'uns 8,2 milions d'euros per part de les autoritats.

La xifra de diners que es va bloquejar a Andorra el 2010 per moviments sospitosos que van acabar a la justícia andorrana va superar notablement la quanitat bloquejada l'any anterior, el 2009, quan se n'havien acabat embargant 1,9 milions. Pel que fa a les demandes d'informació internacional, el 2010 se'n van rebre 33, segons l'informe, la majoria, un total de cinc, arribades de l'estat espanyol; seguit de les demandes de Mònaco, amb 4, i Veneçuela, amb 3.

Moviments dels Pujol

El treball de la UIF, confidencial, només ofereix dades estadístiques i en cap cas noms, de manera que es desconeix si, dins d'aquests resultats de la memòria del 2010 s'hi inclouen investigacions al voltant dels moviments que la família Pujol hauria fet per traspassar en un sol mes la controvertida herència, d'entre 4 a 5 milions euros, des d'Andbank fins a la Banca Privada d'Andorra (BPA). D'acord amb els protocols andorrans les entitats bancàries estan obligades a advertir de moviments quan les xifres són elevades.

Membres de l'oposició ja han indicat, en declaracions a Nació Digital, que alguna cosa hauria fallat en els sistemes de control andorrans si aquests moviments de la família de l'expresident català haguessin escapat de l'examen de la intel·ligència financera andorrana.