El municipi del Vallès Occidental Badia del Vallès té tres carrers que marquen els seus límits. L'avinguda Mediterrània, un vial urbà que dibuixa el litoral mediterrani, des del cap de Creus fins a l'estret de Gibraltar; l'avinguda del Cantàbric, que simula la cornissa cantàbrica i la frontera amb França, i l'avinguda de la via de la Plata, que representa la frontera amb Portugal.

Aquests tres carrers dibuixen el contorn del mapa d'Espanya i, per dins, més carrers amb nom de ciutats i províncies de l'Estat que el travessen. Badia del Vallès, emancipat de Barberà, Cerdanyola i Sabadell el 1994, és el petit municipi vallesà amb aquesta forma tan fàcilment identificable.

Té gairebé un quilòmetre quadrat i està ple de blocs de pisos planificats pel Ministeri de la Vivenda durant la dècada dels 60. Es volia donar habitatge per als immigrants que provenien de la resta de l'estat espanyol atrets per l'esclat de la construcció. El 1975, Joan Carles de Borbó, aleshores príncep d'Espanya, va inaugurar aquest poblet sota el nom de Ciudad Badia, fent honor al cognom de la família propietària de la superfície on es va construir la nova ciutat.

El municipi, però, té més particularitats. Les escoles públiques tenen nom de danses tradicionals regionals, com ara "la Jota", "la Sardana" o "las Seguidillas". I també la bandera: color groc en honor a Barberà del Vallès i color verd en honor a Cerdanyola, i a sobre una oreneta que representa l'emigració dels primers habitants.

[plantillavirals]