Catalunya assoleix la segona millor xifra de la història amb 1.356 trasplantaments el 2025

El país supera la mitjana espanyola i dels Estats Units; la majoria van ser renals (945) seguits dels hepàtics (206)

Publicat el 16 de gener de 2026 a les 14:06

Catalunya va fer 1.356 trasplantaments d'òrgans el 2025, un 0,8% més que el 2024 (1.345), gairebé un rècord històric. Es tracta de la segona millor xifra per darrere dels 1.393 trasplantaments de l'any 2023. Segons el balanç de l'Organització Catalana de Trasplantaments (OCATT), la majoria dels que es van fer l'any passat van ser renals, amb un total de 945 i un increment del 3,6% respecte del 2024; seguits dels hepàtics, amb 206 (-8%); els cardíacs, amb 68 (+4,6%); els pulmonars, amb 110 (+4,8%); i els pancreàtics, amb 27 (-30,8%). Pel que fa als donants, hi va haver 370 cadàvers (-2,9%) i 174 vius (+1,8%).

Quant a l'Estat espanyol, s'han registrat 6.335 trasplantaments el 2025, que també és la segona millor dada a escala estatal, un 2% per sota del rècord del 2024, segons l'informe d'activitat de l'Organització Nacional de Trasplantaments (ONT). La xifra absoluta d'intervencions fetes a Catalunya, però, representa una taxa de 167 per milió de població, fet que la situa per sobre de la mitjana espanyola (132,8) i també de la dels Estats Units (136).

 

 

En l'àmbit concret dels trasplantaments i per centres, Vall d'Hebron ha liderat un any més l'estadística, amb 387 intervencions, també si se separen adults (359) i pediàtrics (28). Per darrere hi ha l'Hospital de Bellvitge (295) i el Clínic (294).

Reducció dels trasplantaments pediàtrics

Pel que fa als pediàtrics, enguany s'han reduït de manera important, passant dels 54 del 2024 als 36. Del total d'intervencions, 18 van ser de ronyó, 13 de fetge, tres de cor i dos de pulmó. La reducció s'explica principalment per la manca de llista d'espera i la millora dels tractaments previs, segons ha explicat el director de l'OCATT, Jaume Tort. A finals d'any, hi havia 14 infants i 1.407 persones a l'espera d'un trasplantament. Del total, 112 esperaven un òrgan vital (fetge, cor o pulmó).

Puja la donació en viu i baixa la de cadàver

En l'àmbit de les donacions, les de donants vius van créixer gairebé un 1,8% en comparació amb el 2024, passant de 171 a 174. Totes elles van ser renals. De fet, Catalunya fa gairebé la meitat dels trasplantaments renals de donat viu de l'Estat. Del total, 12 es van poder fer gràcies al Programa de trasplantament renal de donant viu creuat nacional (11) i internacional (1).

Pel que fa als donants cadàver, es van fer 11 menys que l'any anterior, amb un total de 370 el 2025. Per tipus, hi va haver 130 per mort encefàlica (cerebral), que van baixar un 10,3% respecte de l'any anterior;  i 240 en morts en asistòlia (cardíaca), que van augmentar un 1,7%.

 

 

Per centres, destaquen els 61 donants de cadàver reals gestionats per l'equip de coordinació de Bellvitge, els 58 de Vall d'Hebron o els 43 del Germans Trias i Pujol. En quart lloc, es va situar el Josep Trueta de Girona, que es torna a situar com el centre no trasplantador amb més donants (42), nou més que l'any anterior (+27,3%).

D'altra banda, l'any passat 17 persones van donar els seus òrgans després de demanar la prestació de l'ajuda a morir, que sumen un total de 51 des de l'aplicació de la llei d'eutanàsia. Amb aquest mig centenar de donacions s'han pogut fer 167 trasplantaments.

Pel que fa al perfil dels 370 donants cadàver, el 54% van ser homes, el 56% tenien més de 60 anys -la mitjana va ser de 61- i el 35% van ser de mort encefàlica. El 71% van ser multiorgànics. Finalment, l'any passat el donant de més edat tenia 93 anys.

Més negatives familiars

El 2024 les negatives familiars van representar el 25% de les entrevistes fetes a familiars per plantejar-los la possibilitat de la donació. Aquesta xifra continua a l'alça, i va assolir el 27,6% l'any passat. La negativa prèvia del possible donant o de la seva família, sense cap altra raó, ha estat el motiu esgrimit per les famílies en un 77% de les negatives. Un 6% van adduir motius religiosos, un 4% dubtes amb la integritat corporal o amb la mort encefàlica i un 3% va expressar problemes amb el personal sanitari o per reivindicació social.

Des de l'OCATT han insistit que aquest és un fet que els preocupa i que s'està estudiant. En aquest sentit, Salut seguirà reforçant les accions divulgatives per sensibilitzar la població sobre la importància de la donació d'òrgans, teixits i cèl·lules.