09
de febrer
de
2022, 07:39
Actualitzat:
8:12h
Catalunya ha perdut més de la meitat de les oficines bancàries des del 2008 –s'ha passat de 8.155 a les 2.582 actuals- i més de 200.000 persones s'han de desplaçar almenys cinc quilòmetres per accedir a un caixer automàtic, segons les últimes dades del Banc d'Espanya. Les associacions d'usuaris apunten a la concentració bancària com a principal causa d'aquest fenomen que, segons denuncien, agreuja el problema de l'exclusió financera.
Per altra banda, les mateixes organitzacions qüestionen l'estratègia de digitalització dels bancs, accelerada per la pandèmia i que no tothom pot seguir. "S'està expulsant a gent del sistema", lamenta la presidenta d'Asufin, Patricia Suárez, qui també exigeix un paper més actiu de l'administració.
"La digitalització és real, però no podem obviar que hi ha un percentatge de la població que encara necessita acudir a una oficina", comenta en la mateixa línia el portaveu de l'associació d'usuaris Facua, Rubén Sánchez, que acusa les entitats de voler minimitzar despeses devaluant l'atenció que rep el client.
Per a les diferents agrupacions consultades per l'ACN, la digitalització en si mateixa no és una mala notícia, però totes destaquen que la velocitat a la qual s'està implementant "no és assumible per a tothom". "La digitalització hauria de tenir dues velocitats", segons Suárez. La primera que seria la que ja estan duent a terme les entitats, mentre que l'altra hauria de tenir en compte els col·lectius acostumats a fer gestions de forma presencial.
De fet, Suárez critica que a bona part dels usuaris financers se'ls estar forçant a utilitzar mecanismes online que fins i tot són complicats per als usuaris més habituats a les noves tecnologies. "Moltes vegades les aplicacions no són amables ni senzilles; les entitats haurien de dedicar més esforços al fet que les aplicacions siguin més accessibles", defensa.
En relació amb el problema de l'exclusió financera, des d'Asufin assenyalen dos tipus de problemes. Per una banda, hi ha l'anomenada "Espanya buidada", on el tancament d'oficines ha obligat que moltes persones s'hagin de desplaçar lluny del seu municipi per tenir accés a una oficina bancària. L'altre problema es dona a les ciutats on, arran de la concentració, moltes oficines han hagut de tancar per evitar duplicitats. "Parlem de persones que abans tenien una oficina a cinc minuts i que ara han de caminar mitja hora, i això és greu", apunta Suárez.
Pressió sobre els treballadors
La concentració bancària va més enllà de l'exclusió financera i també acaba repercutint en la pressió que pateixen els treballadors del sector. Després dels grans ERO d'aquest 2021 i del tancament d'oficines, els sindicats denuncien que les plantilles experimenten "més tensió". "Moltes vegades tenim problemes de tracte amb els clients, que perden els nervis i ho acaben pagant amb nosaltres", comenta el responsable del sector financer estatal de la Unió General de Treballadors (UGT), Víctor Miravete.
Segons aquest representant sindical, la reducció dels horaris d'atenció al client i una menor quantitat d'oficines sovint acaba provocant cues a l'exterior dels caixers. Alhora, denúncia una "pèrdua de qualitat" en el tracte amb els usuaris, ja que cada treballador ha d'atendre cada cop més gent en un espai més reduït de temps. "La sensació que tenim des de fa molt de temps és que les entitats bancàries només volen venedors; tot allò que no es tradueixi en vendes, com que no és mesurable, no aporta valor", apunta.
Un paper més actiu de l'administració
Si bé totes les veus consultades indiquen que el sector bancari podria destinar més esforços a corregir els problemes relacionats amb l'exclusió bancària, també reclamen un paper més actiu a l'administració. "El govern espanyol hauria de forçar a la banca a tenir dies d'atenció personal, sigui amb oficines pròpies o a través d'oficines de tercers", planteja Sánchez. "Fins i tot es podria obligar la banca a arribar a acords amb Correus perquè els usuaris poguessin utilitzar les seves oficines per fer moviments bancaris", afegeix.
Per la seva banda, Suárez proposa que l'administració contracti aquells bancs que ofereixin millors serveis i que "no abandonin a la població i tractin bé a la gent gran". "Hem d'exigir-los molt més", afirma.
Fins ara, les associacions han mostrat la seva preocupació per la falta de resposta del govern espanyol en relació amb aquesta qüestió. Malgrat tot, l'executiu ha començat a fer els primers passos per revertir la situació. Aquest mateix dimarts, la vicepresidenta i Ministra d'Assumptes Econòmics de govern espanyol, Nadia Calviño, ha celebrat una trobada amb l'impulsor de la campanya 'Sóc gran, no idiota', Carlos San Juan, qui li ha entregat 600.000 firmes per denunciar la manca de solucions per a la població afectada per l'exclusió financera.
Per altra banda, les mateixes organitzacions qüestionen l'estratègia de digitalització dels bancs, accelerada per la pandèmia i que no tothom pot seguir. "S'està expulsant a gent del sistema", lamenta la presidenta d'Asufin, Patricia Suárez, qui també exigeix un paper més actiu de l'administració.
"La digitalització és real, però no podem obviar que hi ha un percentatge de la població que encara necessita acudir a una oficina", comenta en la mateixa línia el portaveu de l'associació d'usuaris Facua, Rubén Sánchez, que acusa les entitats de voler minimitzar despeses devaluant l'atenció que rep el client.
Per a les diferents agrupacions consultades per l'ACN, la digitalització en si mateixa no és una mala notícia, però totes destaquen que la velocitat a la qual s'està implementant "no és assumible per a tothom". "La digitalització hauria de tenir dues velocitats", segons Suárez. La primera que seria la que ja estan duent a terme les entitats, mentre que l'altra hauria de tenir en compte els col·lectius acostumats a fer gestions de forma presencial.
De fet, Suárez critica que a bona part dels usuaris financers se'ls estar forçant a utilitzar mecanismes online que fins i tot són complicats per als usuaris més habituats a les noves tecnologies. "Moltes vegades les aplicacions no són amables ni senzilles; les entitats haurien de dedicar més esforços al fet que les aplicacions siguin més accessibles", defensa.
En relació amb el problema de l'exclusió financera, des d'Asufin assenyalen dos tipus de problemes. Per una banda, hi ha l'anomenada "Espanya buidada", on el tancament d'oficines ha obligat que moltes persones s'hagin de desplaçar lluny del seu municipi per tenir accés a una oficina bancària. L'altre problema es dona a les ciutats on, arran de la concentració, moltes oficines han hagut de tancar per evitar duplicitats. "Parlem de persones que abans tenien una oficina a cinc minuts i que ara han de caminar mitja hora, i això és greu", apunta Suárez.
Pressió sobre els treballadors
La concentració bancària va més enllà de l'exclusió financera i també acaba repercutint en la pressió que pateixen els treballadors del sector. Després dels grans ERO d'aquest 2021 i del tancament d'oficines, els sindicats denuncien que les plantilles experimenten "més tensió". "Moltes vegades tenim problemes de tracte amb els clients, que perden els nervis i ho acaben pagant amb nosaltres", comenta el responsable del sector financer estatal de la Unió General de Treballadors (UGT), Víctor Miravete.
Segons aquest representant sindical, la reducció dels horaris d'atenció al client i una menor quantitat d'oficines sovint acaba provocant cues a l'exterior dels caixers. Alhora, denúncia una "pèrdua de qualitat" en el tracte amb els usuaris, ja que cada treballador ha d'atendre cada cop més gent en un espai més reduït de temps. "La sensació que tenim des de fa molt de temps és que les entitats bancàries només volen venedors; tot allò que no es tradueixi en vendes, com que no és mesurable, no aporta valor", apunta.
Un paper més actiu de l'administració
Si bé totes les veus consultades indiquen que el sector bancari podria destinar més esforços a corregir els problemes relacionats amb l'exclusió bancària, també reclamen un paper més actiu a l'administració. "El govern espanyol hauria de forçar a la banca a tenir dies d'atenció personal, sigui amb oficines pròpies o a través d'oficines de tercers", planteja Sánchez. "Fins i tot es podria obligar la banca a arribar a acords amb Correus perquè els usuaris poguessin utilitzar les seves oficines per fer moviments bancaris", afegeix.
Una dona utilitzant un caixer automàtic. Foto: ACN
Per la seva banda, Suárez proposa que l'administració contracti aquells bancs que ofereixin millors serveis i que "no abandonin a la població i tractin bé a la gent gran". "Hem d'exigir-los molt més", afirma.
Fins ara, les associacions han mostrat la seva preocupació per la falta de resposta del govern espanyol en relació amb aquesta qüestió. Malgrat tot, l'executiu ha començat a fer els primers passos per revertir la situació. Aquest mateix dimarts, la vicepresidenta i Ministra d'Assumptes Econòmics de govern espanyol, Nadia Calviño, ha celebrat una trobada amb l'impulsor de la campanya 'Sóc gran, no idiota', Carlos San Juan, qui li ha entregat 600.000 firmes per denunciar la manca de solucions per a la població afectada per l'exclusió financera.