Cinc plats tradicionals catalans per introduir a la nostra cuina

Arriben les vacances i, de cop, s'apropa el moment de la retrobada amb els amics de l'Erasmus, el màster o aquella estada a fora en un congrés de feina. Aquest cop, venen a Catalunya. Una de les millors maneres per descobrir el país és a través de la nostra gastronomia. Per evitar que associïn la cuina catalana amb el pernil salat, una paella groc radioactiu o les tapes de croquetes congelades, us proposem cinc plats tradicionals catalans amb què introduir els amics de fora a la nostra terra. 
 

Pa amb tomàquet i embotits catalans

Si per construir una casa cal començar pels fonaments, primer de tot, cal aclimatar els amics amb el pa amb tomàquet. És de preparació senzilla, però marca la diferència: com quan Bruce Springsteen actua a Barcelona i saluda amb un "Hola, Catalunya". S’elabora amb pa de pagès, s'hi refrega un tomàquet i un gra d'all i s’amaneix amb oli i sal al gust. A partir d'aquí, "festa noi", que deia el savi. Pot acompanyar-se d’embotits o formatges típics de Catalunya i és un complement ideal per una carn a la brasa. 
 

 

L'Escudella

Qui necessita un misso tenint a l'abast una bona escudella? És com sortiran els vostres amics després de tastar un plat clixé que fa hivern, fred, però que sobretot és casa i representa l'imaginari col·lectiu català. Ben segur que encisarà als amics de fora, tant per l'olor, com pel gust. Que no us faci vergonya de fer-ne encara que sigui una trobada d'estiu. Antigament, moltes cases de pagès bullien l'olla d'escudella els 365 dies de l'any i és un bon element per introduir conceptes com la burgesia, el pes de la pagesia pel país com un testimoni perfecte de la cuina de reaprofitament que ha caracteritzat de sempre el nostre país: terra d'escudella. 
  

Esqueixada

Quan pensem en plats catalans ens venen al cap fogons, guisats i, en general, calor. Però els catalans també tenim plats frescos a la nostra gastronomia. Un dels millors exemples és l'esqueixada, És una amanida de bacallà esqueixat dessalat, ceba, tomàquet, olives negres, pebrot rostit i amanida amb un bon oli d’oliva i vinagre. Fa de bon portar i el bacallà és un element que connecta amb la tradició europea.
  

Calçots amb salsa romesco:

Per crear lligams cal crear memòries. I menjar uns calçots és una de les millors maneres perquè els amics que venen de fora se'n recordin de què van menjar a Catalunya un cop tornin a casa. Són un plat estacional de final d’hivern, molt típic de la zona de Tarragona. Un cop passada la sorpresa inicial, es pot explicar que són cebes tendres que es cultiven calçant-se és a dir, es van cobrint amb terra mentre creixen fins que aconsegueixen aquesta forma allargada. Es rosteixen a foc viu amb una graella i s’acompanyen d’una deliciosa salsa de romesco elaborada amb tomàquets, nyores i all. No us oblideu dels pitets. 
  

Crema catalana

La crema catalana és la més internacional de totes les postres de la cuina catalana. És una crema freda semblant a les natilles. A casa, en podeu elaborar amb llet, ou, llimona i canyella amb un toc final de sucre torrat per sobre. La crema catalana va néixer d'un error en un convent. Al segle XVIII, unes monges volien rebre el bisbe amb unes postres especial: un bon flam. Va quedar aigualit i, per arreglar-ho hi van posar sucre cremat per sobre. En tastar-lo, el bisbe va exclamar "Crema", de tan calent que era, i el plat va quedar batejat amb aquest nom.