Clam contra el govern espanyol per la darrera mort a les vies de Montcada

Ajuntament i veïns es concentren al pas a nivell on dilluns va morir atropellat un home | Lamenten que l'Estat i l'Adif desviïn l'atenció sobre aquest punt negre de la xarxa ferroviària | Els manifestants han tallat la via

Vídeo Tall de la via a Montcada
Vídeo Tall de la via a Montcada | Albert Segura
10 de gener de 2017, 19:39
Actualitzat: 11 de gener, 12:54h

Montcada s’ha mobilitzat aquest dimarts per exigir al govern espanyol que mogui fitxa d’una vegada per totes i soterri les vies de la línia R2 al seu pas per la localitat vallesana. La manifestació arriba després que aquest dilluns un home de 75 anys i veí de Mataró morís atropellat quan va creuar un pas a nivell amb les barreres baixades al centre del municipi. Amb ell, ja són 167 persones les que han mort des de la inauguració de la via, l’any 1884.

Uns 300 veïns s’han concentrat al pas a nivell situat al carrer Pasqual, on va tenir lloc la tragèdia aquest dilluns. Asseguren que és una responsabilitat del govern espanyol que ha fet ulls clucs als compromisos juntament amb l’Adif, l’Ajuntament de Montcada i la Generalitat per tirar endavant el soterrament de les vies l’any 2007, aprofitant la projecció de l’alta velocitat al seu pas per la ciutat. La crisi va esclatar, i va fer que el projecte s’evaporés, deixant les vies a nivell i un perill per ciutadans que les han de creuar dia sí, dia també.

L'acte ha començat amb els parlaments del portaveu de la Plataforma Tracte Just - Soterrament Total, Ramon Bueno, i l'alcaldessa de Montcada, Laura Campos, i ha seguit amb una manifestació que ha creuat els dos passos a nivell i ha acabat al monòlit en record de les víctimes atropellades pel tren a Montcada. Entre les autoritats s'hi ha vist els diputats Xavier Domènech (ECP) i Lourdes Ciuró (PDECat), així com el diputat del Parlament Marc Sanglas (ERC), entre altres. Acte seguit, part dels menifestants ha tallat la via del tren.


Laura Campos: "És hora d'ensenyar les dents"

L'alcaldessa montcadenca ha estat molt punyent en el seu discurs, en què s'ha remès a una troballa feta a les excavacions del poblat iber de Les Maleses, al municipi. Allà, la directora del Museu Municipal li va explicar que s'hi havia trobat unes arracades d'un guerrer iber, un dels primers habitants de la Montcada actual, entre els segles IV i III aC. 

"Des de la tristor i la indignació faig una crida a l'esperit guerrer iber de Montcada per dir alt i clar que ens escoltin a Madrid, que ja n'hi ha prou, que ni una víctima més, que volem el soterrament, ha arribat el moment d'ensenyar les dents", ha expressat.


Un problema de seguretat

També ha parlat davant dels manifestants el Ramon Bueno. “És un problema se seguretat, perquè la gent es veu obligada a passar el pas a nivell molts cops amb les barreres baixades perquè constantment estan passant els trens, però també és un problema greu de gestió del territori, perquè tenim la ciutat trinxada per tota mena d’infraestructures”, ha assenyalat Bueno. Només en matèria ferroviària són tres les vies que creuen el municipi, la més perillosa la R2, que parteix el centre en dues parts.
  
El 2017 ha començat amb una primera víctima mortal, però els convocants de la mobilització auguren que lamentablement en vindran més donada la poca implicació que asseguren que té el ministeri espanyol de Foment i l’Adif per soterrar d’una vegada per totes les vies al seu pas pel municipi.