25
d'agost
de
2021, 19:15
Actualitzat:
27
d'agost,
10:41h
L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, assegura que encara no ha decidit si es presentarà a les eleccions municipals del 2023. "No és el moment de prendre la decisió, queden gairebé dos anys i vivim temps molt excepcionals", deia a finals de juliol en una entrevista a NacióDigital. El seu entorn polític més proper, però, dona per fet que Colau aspirarà a la reelecció i el codi ètic dels comuns així ho permet. Jordi Martí, regidor de Presidència, va indicar en una entrevista també a aquest diari que la veia amb ganes de ser reelegida. Si la possibilitat es consuma, l'alcaldessa haurà d'afrontar una cursa d'obstacles que comença dins el seu mateix govern municipal.
Durant la primera meitat de mandat, Barcelona en Comú i el PSC s'han esforçat per airejar el mínim possible les seves divergències. Un repte majúscul, tenint en compte que els socis de govern tenen posicions oposades en qüestions troncals de ciutat. L'exemple més clar és el posicionament de comuns i socialistes envers el projecte de l'Hermitage.
Al maig, la comissió de govern denegava el conveni per facilitar l'aterratge de la franquícia a la nova bocana del port i ho feia amb l'abstenció del PSC. Els socialistes denunciaven que es deixava passar una oportunitat de "projecte potent" per a la ciutat, mentre els comuns insistien que la proposta de l'Hermitage suposaria un increment no desitjat de la concentració turística a la Barceloneta.
"L'última responsabilitat la tinc jo com a alcaldessa i l'última posició a la comissió de govern va ser un "no" a la proposta inicial perquè pensem que no encaixa amb el model de ciutat", deia Colau a l'entrevista amb NacióDigital. L'alcaldessa defensa l'aplicació de la correlació de forces quan un conflicte s'enquista dins el govern. En aquest cas, els comuns tenen les de guanyar amb els seus 10 regidors, per davant dels 8 dels PSC.
Ara bé, la superioritat numèrica no ha servit a Colau -afectada aquests dies per una xiulada a les festes de Gràcia, interrompuda per Jordi Cuixart, i una altra de menor intensitat a Sants- per marcar el ritme d'altres debats, com el de l'ampliació de l'aeroport del Prat. L'anunci d'acord entre la Generalitat i l'Estat per a l'ampliació de la infraestructura ha tornat a evidenciar les diferències entre els socis del govern municipal. Així, mentre l'alcaldessa demanava a Pere Aragonès i Pedro Sánchez una "rectificació" i el retorn a la via del "consens", el primer tinent d'alcaldia, Jaume Collboni, celebrava el pacte. "Permetrà convertir-nos en un hub intercontinental, atreure inversions i generar milers de llocs de treball", deia.
Unes afirmacions que no només contrasten amb la de Colau, sinó també amb les del regidor d'Emergència Climàtica de l'Ajuntament, Eloi Badia, que qualificava l'acord d'"ecocidi" a causa del seu impacte ambiental. En aquest cas, l'obstacle que haurà de salvar Colau no és només la postura del seu soci de govern a Sant Jaume, sinó la del govern espanyol integrat en part pel seu espai polític. L'acord entre la Moncloa i la Generalitat pot ser un precedent en la priorització dels interessos econòmics per davant de l'actuació contra l'emergència climàtica.
Acostament sobre el turisme
No tot són conflictes entre Barcelona en Comú i el PSC. Els dos partits també han acostat posicionaments en matèries clau per a la ciutat, com per exemple el turisme. L'activitat turística suposava el 14% del PIB de la capital abans de la pandèmia, i la manca d'impuls d'alternatives fan que continuï sent un sector central.
Tant comuns com PSC han trobat el consens en l'aposta per l'anomenat "turisme de qualitat". "No volem un turisme de borratxera ni que la gent vingui a fer el que no fa a casa seva. Insistirem en un turisme centrat en la programació cultural i els congressos", diu Colau. "Cal crear nous destins i icones dins la ciutat i posar a disposició d'aquest imaginari elements com l'esport, la cultura, la ciència o la indústria creativa", valora el regidor de Turisme, Xavier Marcé (PSC).
La represa del curs polític servirà per veure si la recepta de l'Ajuntament ha funcionat, tenint en compte que la temporada turística a Barcelona s'ha quedat lluny de les expectatives. A les municipals del 2023, tant Barcelona en Comú com el PSC carregaran amb el pes d'haver governat i Colau haurà de defensar un llegat impulsat a mitges amb un soci del qual la separen grans diferències.
Durant la primera meitat de mandat, Barcelona en Comú i el PSC s'han esforçat per airejar el mínim possible les seves divergències. Un repte majúscul, tenint en compte que els socis de govern tenen posicions oposades en qüestions troncals de ciutat. L'exemple més clar és el posicionament de comuns i socialistes envers el projecte de l'Hermitage.
Al maig, la comissió de govern denegava el conveni per facilitar l'aterratge de la franquícia a la nova bocana del port i ho feia amb l'abstenció del PSC. Els socialistes denunciaven que es deixava passar una oportunitat de "projecte potent" per a la ciutat, mentre els comuns insistien que la proposta de l'Hermitage suposaria un increment no desitjat de la concentració turística a la Barceloneta.
"L'última responsabilitat la tinc jo com a alcaldessa i l'última posició a la comissió de govern va ser un "no" a la proposta inicial perquè pensem que no encaixa amb el model de ciutat", deia Colau a l'entrevista amb NacióDigital. L'alcaldessa defensa l'aplicació de la correlació de forces quan un conflicte s'enquista dins el govern. En aquest cas, els comuns tenen les de guanyar amb els seus 10 regidors, per davant dels 8 dels PSC.
Ara bé, la superioritat numèrica no ha servit a Colau -afectada aquests dies per una xiulada a les festes de Gràcia, interrompuda per Jordi Cuixart, i una altra de menor intensitat a Sants- per marcar el ritme d'altres debats, com el de l'ampliació de l'aeroport del Prat. L'anunci d'acord entre la Generalitat i l'Estat per a l'ampliació de la infraestructura ha tornat a evidenciar les diferències entre els socis del govern municipal. Així, mentre l'alcaldessa demanava a Pere Aragonès i Pedro Sánchez una "rectificació" i el retorn a la via del "consens", el primer tinent d'alcaldia, Jaume Collboni, celebrava el pacte. "Permetrà convertir-nos en un hub intercontinental, atreure inversions i generar milers de llocs de treball", deia.
Unes afirmacions que no només contrasten amb la de Colau, sinó també amb les del regidor d'Emergència Climàtica de l'Ajuntament, Eloi Badia, que qualificava l'acord d'"ecocidi" a causa del seu impacte ambiental. En aquest cas, l'obstacle que haurà de salvar Colau no és només la postura del seu soci de govern a Sant Jaume, sinó la del govern espanyol integrat en part pel seu espai polític. L'acord entre la Moncloa i la Generalitat pot ser un precedent en la priorització dels interessos econòmics per davant de l'actuació contra l'emergència climàtica.
Acostament sobre el turisme
No tot són conflictes entre Barcelona en Comú i el PSC. Els dos partits també han acostat posicionaments en matèries clau per a la ciutat, com per exemple el turisme. L'activitat turística suposava el 14% del PIB de la capital abans de la pandèmia, i la manca d'impuls d'alternatives fan que continuï sent un sector central.
Tant comuns com PSC han trobat el consens en l'aposta per l'anomenat "turisme de qualitat". "No volem un turisme de borratxera ni que la gent vingui a fer el que no fa a casa seva. Insistirem en un turisme centrat en la programació cultural i els congressos", diu Colau. "Cal crear nous destins i icones dins la ciutat i posar a disposició d'aquest imaginari elements com l'esport, la cultura, la ciència o la indústria creativa", valora el regidor de Turisme, Xavier Marcé (PSC).
La represa del curs polític servirà per veure si la recepta de l'Ajuntament ha funcionat, tenint en compte que la temporada turística a Barcelona s'ha quedat lluny de les expectatives. A les municipals del 2023, tant Barcelona en Comú com el PSC carregaran amb el pes d'haver governat i Colau haurà de defensar un llegat impulsat a mitges amb un soci del qual la separen grans diferències.