"Hi ha força menys gent que l'estiu abans de la pandèmia i la majoria dels que vénen són d'altres punts de Catalunya o Espanya". Són paraules del Manuel, encarregat del Restaurant Núria de la Rambla de Barcelona. El Toni, cambrer del Cafè Zúrich de plaça Catalunya, ho veu igual. "Notem que hi ha bastant menys turistes dels que s'esperaven", explica. Dos testimonis que representen el la realitat dels restauradors del centre i que contrasten amb les previsions fetes per l'Ajuntament mesos enrere, quan es va marcar com a objectiu rebre dos milions de turistes aquest estiu, gairebé els mateixos que el 2019. 

La cinquena onada de la pandèmia, però, i les recomanacions de la Unió Europea per no viatjar a Catalunya han fet que els números no surtin. Això se suma al fet que els visitants que han vingut gasten menys. "En això la nacionalitat es nota i enguany han vingut menys alemanys, anglesos i americans, que gasten més. A més, la mitjana d'edat és més baixa i normalment és la gent de 50 o 60 anys la que viatja amb més diners", diu el Manuel.

El Toni coincideix a l'hora d'assenyalar que hi ha turistes de menys nacionalitats que de costum. "Aquí sobretot tenim francesos i italians", assenyala. L'anàlisi és compartida per altres establiments del centre que no es dediquen a la restauració, com els quioscos de souvenirs. "Hi ha menys diners perquè hi ha poques famílies i, en canvi, molts joves francesos i italians. És un turisme més pobre", diu l'Enric, que treballa en un d'aquests establiments de la Rambla. La Lucía ho fa en un quiosc ubicat a la plaça Catalunya i corrobora la seva versió. "Aquest estiu, per exemple, no hi ha russos, que són els que es deixen més diners", explica.

En resum, Barcelona està vivint una temporada turística amb menys turistes dels previstos i, per tant, també amb menys ingressos. A falta de dades oficials, que es facilitaran un cop acabat l'estiu, el context epidemiològic ha frustrat les aspiracions de la primera campanya de promoció turística que feia la ciutat des del 2016. 

"La cinquena onada i sobretot els avisos de certs països han provocat un alentiment, però el nivell de recuperació turística està avançant de forma raonable", valora el regidor de Turisme de l'Ajuntament, Xavier Marcé. Des del Gremi d'Hotels de Barcelona, el director general, Manel Casals, explica que el 40% d'hotels estan oberts i en aquests establiments quatre de cada deu llits estan ocupats. "El context fa que tinguem un marge limitat per actuar des de l'Ajuntament", justifica.

Des del sector, però, algunes veus són crítiques. El director del Gremi de Restauració de Barcelona, Roger Pallarols, retreu a les administracions "haver-se allunyat de la realitat". "Han volgut córrer per donar per acabada la crisi econòmica però la realitat s'imposa i cal que injectin ajudes directes", demana. Pallarols qualifica de "zona zero" el centre de la ciutat i aquells espais on el monocultiu turístic és més fort. "No es pot confiar en una reactivació de l’economia vinculada a la mobilitat fins a la Setmana Santa del 2022, en el millor dels pronòstics", vaticina. Casals s'expressa en termes similars. "Tot i la previsió de l'Ajuntament, ja pensàvem que l'estiu seria molt fluix i no ens sorprèn el que està passant", diu.

"Reposicionar" Barcelona
Un cop feta la diagnosi d'aquest estiu, Ajuntament i privats aborden quina ha de ser la sortida de la crisi. Totes les veus descarten aplicar una recepta de decreixement. "Barcelona ha de ser una gran pista d'aterratge per a totes les fonts d'ingressos possibles del turisme vacacional, de congressos i també de qui vulgui obrir empreses a la ciutat" demana Pallarols. "Tots compartim aquesta idea però s’ha de fer en funció de la pandèmia. Ara no té sentit fer campanya per públic xinès, per exemple", respon Marcé. Des del Gremi d'Hotels, Casals insisteix en la prioritat de recuperar el turisme de congressos.

Des del Gremi de Restauració l'objectiu és "reposicionar" Barcelona el més ràpid possible. "El mercat és molt competitiu i competim amb grans ciutats que fan molt bé els deures. Viurem una situació inèdita en què totes elles tindran la mateixa necessitat de recuperar l'èxit i això requereix una reflexió profunda", diu Pallarols, que retreu a l'Ajuntament haver posat "traves" a projectes i inversions els darrers anys. Casals apunta a la Generalitat, i assegura que les mesures prèvies per contenir la pandèmia han generat "confusió". "No estem donant missatges de confiança", lamenta.

Marcé entoma el repte de fer tornar els turistes a Barcelona però alhora demana corresponsabilitat als sectors econòmics que viuen del turisme. "Part del sector de la restauració ha de començar a plantejar-se equilibrar l'oferta de proximitat i la turística", demana. Dit d'una altra manera, fer que hi hagi més establiments adequats a les necessitats i capacitat econòmica dels veïns.

El regidor de Turisme veu "difícil" que els nivells de visitants es recuperin a la ciutat, fins i tot un cop superades les restriccions de mobilitat. "Hi haurà un més equilibri ecològic, més responsabilitat social corporativa i les fires i els congressos combinaran el format presencial amb el telemàtic", preveu. L'Ajuntament, però, defuig la idea del decreixement turístic i basa la seva aposta a mantenir la quantitat de visitants però redistribuint-los per la ciutat. "Cal crear nous destins i icones dins la ciutat i posar a disposició d'aquest imaginari elements com l'esport, la cultura, la ciència o la indústria creativa", diu Marcé. "No m’atreveixo a preveure com canviarà el turisme perquè és una especulació. El que sí que tinc clar és que hem de recuperar el turisme de negocis i les freqüències aèries", conclou Casals.