17
de gener
de
2024, 18:21
Actualitzat:
18
de gener,
8:05h
L'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, ha fet un pas més enllà a l'hora d'aclarir què en pensa del negoci dels pisos turístics. L'última pista que es tenia era que l'actual escenari barceloní, on ja gairebé se supera la xifra de 10.000 habitatges d'ús turístic, li semblava excessiu al govern socialista. Ara, a més, Collboni assegura que a la ciutat li convé una "reducció dràstica" d'aquests pisos sobretot "a les zones especialment tensionades" pel que fa al monocultiu turístic. Entre els exemples, ha mencionat el districte de Ciutat Vella. Ho ha explicat després d'una trobada amb la ministra d'Habitatge i Agenda Urbana, Teresa Rodríguez, que també s'ha mostrat predisposada a col·laborar en aquesta línia.
Ara bé, aquesta declaració té més de compromís polític que de canvi imminent. Serveix per situar el projecte socialista al voltant de la indústria. Sobretot, perquè el futur dels pisos que acullen visitants es decidirà definitivament a partir del següent mandat. L'eina que es vol utilitzar per reduir les llicències habitatge d'ús turístic -un decret del Govern de la Generalitat- dona almenys cinc anys de vida a tots els permisos vigents al país. Això situa la data de la primera oportunitat per revisar l'oferta actual com a mínim a finals de 2028, ja que el decret va entrar en vigor a les acaballes de l'any passat. És a dir, que el futur dels pisos turístics a la ciutat pot començar-se a plantejar durant aquest mandat, però serà amb el següent govern de l'Ajuntament de Barcelona que es començaran a aplicar els canvis.
A més, aquesta possibilitat de no renovar algunes de les actuals llicències d'habitatge turístic encara podria allargar-se més en el temps. I el motiu és una negociació del PSC, però al Parlament. A l'àmbit català, la formació socialista va arrencar un compromís a ERC perquè aigualís les seves ambicions per regular els pisos turístics. El pla inicial del Govern d'aplicar una desaparició forçosa de 28.000 llicències arreu de Catalunya va desaparèixer. Hi havia alcaldes que no veien amb bons ulls aquesta obligació. A més, el partit socialista va introduir un altre matís que no existia a la proposta republicana: que les llicències de pisos turístics es poguessin prorrogar automàticament per cinc anys més -és a dir, fins al 2033- si el planejament local ho permet. En aquest cas, doncs, l'Ajuntament també s'hauria de posicionar.
Sigui com sigui, el pacte entre PSC i ERC al Parlament encara ha de passar el filtre d'una votació que es produirà en els pròxims mesos. Així, podria haver-hi més canvis en el futur del negoci turístic, ja que altres forces polítiques poden introduir-hi esmenes a canvi de facilitar aquest tràmit. Ara bé, el que sembla que és inamovible entre totes les opcions és la garantia de cinc anys de vida assegurada per a tots els pisos turístics del país. No es podrà tocar cap llicència fins almenys l'any 2028.
Una de les poques vies per reduir l'oferta de pisos turístics de manera immediata és l'estratègia que l'Ajuntament de Barcelona va seguir fa uns mesos a partir de les sentències judicials que els forçaven a acceptar nous habitatges d'ús turístic. En aquell moment, es va detectar que moltes llars que es volien convertir al negoci dels visitants per dies actualment tenien famílies vivint-hi amb contractes de lloguer estables. Amb aquest escenari, es va decidir fer servir la llei catalana de facilitació de l'activitat econòmica que estableix que si un negoci no comença en els tres primers mesos des que n'obté la llicència, perd el permís. D'aquesta manera, es volien fer caure diverses llicències arreu de la ciutat. De moment, però, no hi ha una xifra de l'impacte d'aquesta política.
Ara bé, aquesta declaració té més de compromís polític que de canvi imminent. Serveix per situar el projecte socialista al voltant de la indústria. Sobretot, perquè el futur dels pisos que acullen visitants es decidirà definitivament a partir del següent mandat. L'eina que es vol utilitzar per reduir les llicències habitatge d'ús turístic -un decret del Govern de la Generalitat- dona almenys cinc anys de vida a tots els permisos vigents al país. Això situa la data de la primera oportunitat per revisar l'oferta actual com a mínim a finals de 2028, ja que el decret va entrar en vigor a les acaballes de l'any passat. És a dir, que el futur dels pisos turístics a la ciutat pot començar-se a plantejar durant aquest mandat, però serà amb el següent govern de l'Ajuntament de Barcelona que es començaran a aplicar els canvis.
Els canvis negociats entre ERC i PSC en pisos turístics
A més, aquesta possibilitat de no renovar algunes de les actuals llicències d'habitatge turístic encara podria allargar-se més en el temps. I el motiu és una negociació del PSC, però al Parlament. A l'àmbit català, la formació socialista va arrencar un compromís a ERC perquè aigualís les seves ambicions per regular els pisos turístics. El pla inicial del Govern d'aplicar una desaparició forçosa de 28.000 llicències arreu de Catalunya va desaparèixer. Hi havia alcaldes que no veien amb bons ulls aquesta obligació. A més, el partit socialista va introduir un altre matís que no existia a la proposta republicana: que les llicències de pisos turístics es poguessin prorrogar automàticament per cinc anys més -és a dir, fins al 2033- si el planejament local ho permet. En aquest cas, doncs, l'Ajuntament també s'hauria de posicionar. Sigui com sigui, el pacte entre PSC i ERC al Parlament encara ha de passar el filtre d'una votació que es produirà en els pròxims mesos. Així, podria haver-hi més canvis en el futur del negoci turístic, ja que altres forces polítiques poden introduir-hi esmenes a canvi de facilitar aquest tràmit. Ara bé, el que sembla que és inamovible entre totes les opcions és la garantia de cinc anys de vida assegurada per a tots els pisos turístics del país. No es podrà tocar cap llicència fins almenys l'any 2028.
Una de les poques vies per reduir l'oferta de pisos turístics de manera immediata és l'estratègia que l'Ajuntament de Barcelona va seguir fa uns mesos a partir de les sentències judicials que els forçaven a acceptar nous habitatges d'ús turístic. En aquell moment, es va detectar que moltes llars que es volien convertir al negoci dels visitants per dies actualment tenien famílies vivint-hi amb contractes de lloguer estables. Amb aquest escenari, es va decidir fer servir la llei catalana de facilitació de l'activitat econòmica que estableix que si un negoci no comença en els tres primers mesos des que n'obté la llicència, perd el permís. D'aquesta manera, es volien fer caure diverses llicències arreu de la ciutat. De moment, però, no hi ha una xifra de l'impacte d'aquesta política.